Radical.es

El ex director general de la ONCE y ex director de Telecinco Miguel Durán será el cabeza de lista a las europeas de la coalición formada por Ciutadans (C´s) y Libertas, plataforma irlandesa que lideró en este país el no al tratado de Lisboa. Unión del Pueblo Salmantino y el Partido Socialdemócrata también se integran en la coalición Libertas-Ciudadanos.

Ciutadans ja té el seu candidat estrella per a les eleccions europees. El partit que presideix Albert Rivera ha anunciat aquest dimecres que el seu cap de llista serà l’exdirector general de l’ONCE i expresident de Tele 5 Miguel Durán, que s’hi presentarà com a independent. Aquest és un anunci que arriba per sorpresa, perquè fins ara C’s assegurava que el seu candidat seria el secretari de Relaciones Institucionals del partit, José Manuel Villegas. La formació també ha anunciat que concorrerà als comicis en coalició amb la formació paneuropea Libertas, promotora del ‘no’ al Tractat de Lisboa a Irlanda, a més dels ja previstos Unión del Pueblo Salmantino i Partit Socialdemòcrata. La candidatura de Durán es presentarà oficialment aquest divendres a Madrid.

Candidat mediàtic
Ciutadans ha trobat finalment una fórmula explosiva per a les properes eleccions europees. La formació espanyolista, immersa des de fa mesos en una dura polèmica amb Unión, Progreso y Democracia, amb qui competeix per un mateix electorat potencial, aspira així a compensar el cop que va representar per a ells que UPyD rebutgés qualsevol aliança electoral amb C’s. Sense oblidar les dissensions internes, després que el diputat de C’s Antonio Robles qualifiqués de “deriva suïcida” la política d’aliances del partit.

Davant de la perspectiva d’enfrontar-se amb una UPyD en franca puixança a tot l’Estat, Ciutadans podria haver trobat el remei en la figura d’un candidat tan extraordinàriament mediàtic –tant pel fet de ser invident com, sobretot, per la seva activitat pública durant els anys 90– com Durán, que els garanteix una certa presència en els mitjans a nivell espanyol. Cosa fonamental en unes eleccions amb circumscripció única per a tot l’Estat com les europees.

Llarg procés judicial pel “Cas Telecinco”
Miguel Durán, que va néixer en un poble de la província de Badajoz fa 53 anys, i que va arribar a Catalunya als 11, va ser Director General de la ONCE entre 1986 i 1993, quan va dimitir del càrrec. Des de 1990 a 1996 va ser president de Tele 5 i del 1990 a 1993, també president d’Onda Cero, després que l’organització dels cecs espanyols adquirís una important participació en totes dues cadenes. Ara fa 11 anys, el jutge Garzón el va imputar per l’anomenat “Cas Telecinco” per presumptes delictes fiscals i societaris, juntament amb l’empresari Javier de la Rosa, entre d’altres. El 2007, després d’un llarg procés judicial que el propi Durán va qualificar com “un calvari”, el Tribunal Suprem va confirmar l’absolució de tots els acusats.

Ciutadans, enfrontat, com tots els partits petits i amb el vot concentrat geogràficament, a la difícil papereta de trobar uns socis adients per a les europees –que se celebren en circumscripció única per a tot l’Estat–, ha trobat uns companys de viatge d’allò més peculiars i diversos entre ells. Socialdemòcrates, conservadors anti-tractat de Lisboa amb una nul·la implantació a l’Estat espanyol i un partit local de la província de Salamanca. Amb un candidat mediàtic com Miguel Durán al capdavant de tots ells. I que podria ser un plat de segona taula, ja que l’eurodiputat del PP Luis Herrero afirma que primer li van oferir el lloc a ell.

Si bé Ciutadans va iniciar els seus passos com a partit clarament enfocat al centre-esquerra, amb l’objectiu no gaire dissimulat de robar al PSC els seus votants més espanyolistes, amb el temps la barreja ideològica s’ha anat aguditzant dins del partit, que cada cop més s’ha anat integrant entorn de la seva opció nacional. La diversitat ja va sorgir dins de la pròpia formació de seguida, amb dos corrents fonamentals, un liderat per Albert Rivera, més progressista, i un altre encapçalat per Antonio Robles, més liberal. Però les aliances per a aquestes eleccions europees visualitzen una amanida ideològica molt més heterogènia.

A més de Ciutadans, que ja aporta la seva pròpia varietat ideològica, en la llista hi haurà tres altres partits d’allò més singular. Per una banda, el testimonial Partit Social Demòcrata (PSD), que tot i aquest nom és de tendència conservadora (ha estat acusat de ser un submarí del PP) i en el qual s’hi va integrar Nuevo Socialismo, el partit que va crear el trànsfuga Eduardo Tamayo en abandonar el PSOE després d’alçar Esperanza Aguirre a la presidència de la comunitat autònoma de Madrid, tot i que les eleccions van donar una majoria d’esquerres. Per l’altra, el molt local Unión del Pueblo Salmantino, d’àmbit estrictament restringit a la província de Salamanca. I, finalment, un experiment de partit paneuropeu amb una ideologia no gens clara (tot i que el seu líder és clarament conservador), Libertas, impulsat pel milionari irlandès Declan Ganley [a la imatge, en un míting de la formació], i que té com a principal i gairebé exclusiu component programàtic el rebuig al Tractat de Lisboa i la reivindicació d’una reforma de les institucions europees.

Amb l’aliança amb C’s, Libertas obtindria un important ressò mediàtic per fer la seva entrada a l’Estat espanyol, mentre que el partit que lidera Albert Rivera es fa amb un soci amb un important poder econòmic.

Herrero, la primera opció
I per encapçalar aquesta heterogènia plataforma, el nom escollit en primer lloc no hauria estat el de Miguel Durán, sinó el de l’eurodiputat del PP i col·laborador del programa de Federico Jiménez Losantos a la COPE Luis Herrero, segons ha explicat el propi interessat aquest dijous al matí en antena.

Ciutadans, con Libertas y Miguel Durán de cabeza de lista