desbocada paranoia de la Audiencia Nacional(ista) vs Poder Judicial

El TSJC qualifica d'"atac mol greu" al Poder Judicial i al "sistema constitucional" les paraules del ministeri públic

La Fiscalia de l'Audiència Nacional (AN) rectifica després de les polèmiques declaracions d'un dels fiscals del 'cas Trapero', Pedro Rubira, durant la vista pública per decidir si el tribunal madrileny és competent per jutjar l'excúpula d'Interior i dels Mossos. Rubira ha qüestionat aquest matí "la imparcialitat i serenitat" dels tribunals catalans per jutjar l'1-O. "Pot haver-hi imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?", s'ha preguntat. Davant del ressò que ha tingut la intervenció del fiscal, el portaveu del ministeri públic a l'Audiència Nacional, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo -que també era present a la vista però no ha pres la paraula-, ha difós una nota aclaridora en què assegura ara que "en cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya".

Però la nota no ha servit per calmar els ànims. A última hora, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emetia un comunicat en el qual considerava les paraules del fiscal un atac "molt greu" al Poder Judicial i al "sistema constitucional". A parer de la Sala de Govern del TSJC, que s'ha reunit en Comissió Permanent sense el seu president, les declaracions del fiscal constitueixen una "gravíssima irresponsabilitat". Els magistrats també qualifiquen com a "insòlit" i "molt preocupant" que s'utilitzi "un judici d'intencions mancat del mínim sentit normatiu i fàctic" en suport d'una "pretensió processal".

Els membres de la Sala, en una reunió que s'ha celebrat sense la presència del president del TSJC, Jesús María Barrientos, consideren que el Ministeri Fiscal "no pot cedir a la demagògia, a la banalitat o a l'ofensa" per a la defensa dels interessos públics que representa. I reiteren que els jutges que actuen a Catalunya actuaran "ara i sempre" en compliment dels seus deures constitucionals.

Acord de la Sala de Govern del TSJC sobre les declaracions del fiscal de l'AN

La indignació dels jutges destinats a Catalunya demostren que de res no van servir les excuses de Carballo, afirmant que el fiscal s'ha limitat a exposar els "elements objectius que justifiquen la competència de l'Audiència Nacional" per jutjar els fets. I un d'ells és que en la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, del 30 d'octubre del 2017, ja s'expressava "que en el cas s'observa la conveniència de preservar la necessària serenitat en el judici d'unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer".

En aquest sentit, per a Carballo es feia menció a "l'ambient de crispació" que "existia en la societat catalana generat entorn a la celebració" de l'1-O. "La Fiscalia reitera la seva confiança en la independència de jutges i tribunals a Catalunya, així com la imparcialitat de cada jutge en cada cas que se sotmet a la seva jurisdicció", conclou la nota.

Rubira: "Vostès pensen que pot haver-hi imparcialitat?"

Durant la vista, Rubira ha insistit en dubtar de la imparcialitat dels magistrats catalans. "Vostès pensen que pot haver-hi aquesta serenitat, que pot haver-hi aquesta imparcialitat? El que estic dient, a part d'haver estat recollit a l'escrit de querella del ministeri fiscal, també ha estat recollit pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans", ha dit defensant la competència perquè el cas estigui a Madrid.

Els comentaris del ministeri públic arriben després que al fiscalia general de l'Estat hagi condemnat durant els últims dies les intervencions dels CDR davant dels jutjats a Catalunya, el que considera que són "atemptats contra l'Estat de Dret" amb l'objectiu "d'entorpir el funcionament d'un servei públic". Ja la querella de l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza del 30 d'octubre del 2017 defensava -citant jurisprudència del Suprem del 2002-  que calia investigar casos relacionats amb "delictes de terrorisme" a Madrid davant la "necessitat d'assegurar un clima de serenitat durant el judici com a condició d'imparcialitat". És ara a aquesta jurisprudència a la qual s'aferren els fiscals del cas Trapero.

A més, el fiscal Rubira ha defensat que l'AN no és competent per jutjar tot el delicte de sedició, però ha especificat que sí que ho és per als delictes que rebel·lió i sedició quan "afecten al govern de la nació". "Com no han d'afectar al govern de la nació uns gravíssims fets com voler fer una República Independent a través d'un referèndum il·legal? Com no ha de ser competent per jutjar això?", s'ha preguntat el representant del ministeri públic.

Cuevillas censura "l'oportunitat política" del fiscal

Al seu torn, l'advocat de l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha advertit que si l'Audiència Nacional manté la competència per jutjar per rebel·lió tant al seu client com la resta de l'excúpula dels Mossos, produirà un "canvi en les regles que instàncies europees podrien interpretar com la creació d'un tribunal d'excepció per a un cas en concret". D'aquesta manera, Cuevillas ha demanat que la causa es jutgi al tribunal "competent". Al seu parer, hauria de ser el jutjat del 13 de Barcelona o bé l'Audiència de Barcelona. Ha defensat que en tota la jurisprudència prèvia els casos de sedició a Espanya sempre han estat en mans d'audiències provincials. A més, ha recordat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va declarar competent per jutjar el 9-N i el ministeri fiscal mai ho va impugnar.

Cuevillas ha censurat que Rubira argumentés la competència de l’Audiència Nacional amb "criteris d’oportunitat política". Al seu parer, al final de la seva compareixença, al representant del ministeri públic "se li han escapat els veritables arguments" per mantenir la causa a la capital espanyola. El també lletrat de Puigdemont ha anotat que la decisió de l’AN de mantenir la causa a Madrid és per la "mateixa raó" que ja va portar a traslladar la causa contra el Govern al Tribunal Suprem, "pensant que el TSJC no tindria la tranquil·litat i la serenitat suficient a risc que es produïssin concentracions a la seva porta". "En un òrgan centralitzat a Madrid és més fàcil fer-ho, diuen", s’ha queixat Cuevillas, que ha destacat que això vulnera el dret al jutge predeterminat per la llei, "que no és un capritx", i també dificulta la defensa pels desplaçaments dels advocats que no tenen despatx a la capital espanyola.

En la mateixa línia s'ha expressat Pau Ferrer, advocat de l'exdirector general dels Mossos, Pere Soler, que ha defensat que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar aquest cas perquè el que s'investiga "no van ser delictes contra la forma de govern". "No s'identifica ni un sol fet delictiu que s'hagi produït fora de la comunitat autònoma de Catalunya", ha asseverat demanant que l'excúpula d'Interior i dels Mossos siguin jutjats a l'Audiència Provincial de Barcelona o en un jutjat ordinari de la capital catalana. Al seu parer, l'AN no era ni competent per a la investigació.

Assaig general del judici

La vista d'avui ha estat l’assaig general del judici a l’excúpula d’Interior i dels Mossos. Però ha estat més que ràpida i ha durat només una hora. Si fa un mes i mig el Tribunal Suprem debatia si era competent per jutjar els líders independentistes, en el que va ser la primera vista pública entre el tribunal que jutjarà a partir de la setmana que ve els presos polítics i les seves defenses, ara és el torn del tribunal que té previst jutjar després de l’estiu el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, Cèsar Puig i Pere Soler pels delictes de rebel·lió i sedició, segons l’escrit de la Fiscalia, pels quals s’enfronten a penes de presó de fins a onze anys. El tribunal prendrà una decisió definitiva els pròxims dies.

La diferència principal amb la vista pública celebrada el 18 de desembre al Suprem és que avui les defenses no han anat a l'una. Llavors tots els advocats dels presos i líders sobiranistes van demanar ser jutjats a Catalunya. Al final el tribunal va acceptar acabar passant el cas dels membres de la mesa i de la cupaire Mireia Boya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Avui, en canvi, la defensa de Trapero i Laplana, l’advocada Olga Tubau, s'ha desmarcat de les intervencions dels seus col·legues. "No m'adhereixo i no formularé cap al·legació", ha expressat. És a dir, no s'ha pronunciat ni a favor ni en contra de la competència de l’Audiència Nacional de jutjar els seus clients pels delictes de rebel·lió i sedició. La vista pública, en què no ha comparegut cap acusat tret de Soler -no era necessari-, s'ha celebrat a petició de l’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas. A la demanda s’hi havia adherit el lletrat de Soler.

  • L'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, arribant a l'Audiència Nacional / TANIA TAPIA / ACN
L'exdirector general dels Mossos Pere Soler i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, arribant a l'Audiència Nacional / TANIA TAPIA / ACN

Cuevillas -també representant de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont- ha assegurat que l’Audiència Nacional no té competència per jutjar l’excúpula dels Mossos i d’Interior per rebel·lió perquè la jutge instructora, Carmen Lamela, els va processar per sedició i organització criminal. En l’escrit de peticions a la sala, ja recordava que Lamela només es va mostrar competent per assumir el delicte de rebel·lió quan va admetre la querella de la Fiscalia General de l’Estat, just després del referèndum de l’1-O. Després va accedir a passar la major part de la causa al Suprem -tot el que tenia relació amb la rebel·lió- i va continuar instruint la causa per un delicte inferior, el de la sedició. Cuevillas assenyala també que hi ha “pràcticament un consens unànime entre la comunitat científica” sobre la falta de competència de l’Audiència Nacional.

Estava previst que la vista d’avui coincidís amb l’inici del judici al Procés al Suprem. Però l’ajornament fins al 12 de febrer ha acabat donant protagonisme al debat a l’Audiència Nacional. El tribunal que té previst jutjar Trapero està integrat per tres magistrats i té majoria progressista. El presideix, però, Concepción Espejel, casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i apartada del judici del cas Gürtel per l’afinitat que se li atribueix amb el PP. No se la va apartar, però, del judici als joves d’Altsasu, tal com havien demanat les defenses.

 Madrid 05/02/2019 ara

MARIONA FERRER I FORNELLS / OT SERRA

Fiscals i tribunals han retret als presos els intents de recusar els magistrats que jutjaran l'1-O

MARC TORO
  • El president de la sala del Tribunal Suprem que jutjarà l'1-O, Manuel Marchena
El president de la sala del Tribunal Suprem que jutjarà l'1-O, Manuel Marchena

"¿Pot haver-hi imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya? ¿Vostès pensen que pot haver-hi aquesta serenitat, que pot haver-hi aquesta imparcialitat?" La Fiscalia de l'Audiència Nacional (AN) ha insinuat aquest dimarts que els tribunals catalans serien parcials si la causa de l'1-O contra l'excúpula d'Interior i els Mossos fos traslladada a Catalunya. Posteriorment, i davant la polèmica que han generat aquestes declaracions, ha emès una nota en què rectificava: "En cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya".

 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional qüestiona la "imparcialitat" dels tribunals catalans i després rectifica

Les insinuacions fetes en primer terme, en tot cas, evidencien que es fa servir diferent vara de mesurar: en reiterades ocasions, la Fiscalia, però també el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), han rebutjat i criticat els arguments dels presos polítics quan han intentat recusar, per parcials, els magistrats encarregats de jutjar el Procés. En repassem alguns casos.

Fiscalia: "Les acusacions de parcialitat són especulacions gratuïtes"

El juliol de l'any passat la Fiscalia del Tribunal Suprem es va oposar a tramitar la recusació dels magistrats Manuel Marchena, José Ramón Soriano, Luciano Varela i Andrés Martínez Arrieta, plantejada per la defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. En el seu escrit, el ministeri públic argumentava que "les sospites de parcialitat parteixen d’una premissa absolutament inassumible i objectivament innòcua i, per tant, no estan ni legítimament ni objectivament justificades", i encara afegia: "La causa de recusació es fonamenta únicament en apreciacions o impressions subjectives i personals dels acusats sense cap suport probatori".

 

La Fiscalia demana rebutjar de ple la recusació de Marchena després de la seva "generosa renúncia" a presidir el CGPJ

Els motius van ser semblants a finals de novembre després que diversos presos demanessin de nou la recusació de Marchena –president de la sala que jutjarà l'1-O– quan van fer-se públics els polèmics missatges de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó. En aquells missatges, el popular es vantava de controlar la sala segona del Suprem "per la porta del darrere" amb l'acord per nomenar Marchena president del CGPJ i del Suprem. Un cop Marchena va rebutjar el càrrec per la polèmica, els presos van intentar recusar-lo al·legant que els fets demostraven la seva proximitat a les tesis del PP. Per al ministeri públic, l'escrit presentat pels presos era "extremament escàs en arguments" i es basava en "especulacions pures i gratuïtes" fruit dels missatges de mòbil de Cosidó.

Marchena: "La prevenció per manca d'imparcialitat no se sosté"

En l'escrit d'al·legacions contra la seva recusació al novembre, el magistrat Manuel Marchena assegurava que no té cap "interès, directe ni indirecte", en la causa del Procés. El jutge insistia que les afirmacions sobre les quals se sustentava la recusació procedien "d'una tercera persona" i defensava que la participació dels partits en l'elecció de la cúpula judicial és habitual en molts altres països europeus. "La idea que qualsevol forma de participació del poder polític en la designació de l'òrgan de govern del poder judicial justifica la prevenció ciutadana per manca d'imparcialitat dels seus jutges no se sosté", afirmava. Amb tot, sentenciava que la tesi dels presos "no pot conduir a la desqualificació, per la seva manca d'imparcialitat, del president i dels magistrats que componen la sala segona del Tribunal Suprem".

Tribunal Suprem: "Busquen entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola"

A finals de setembre del 2018, el Tribunal Suprem va difondre les raons per les quals el 5 de setembre va rebutjar per unanimitat la recusació del tribunal que jutjarà els líders independentistes, tal com demanaven els presos polítics i exiliats. En la interlocutòria, dictada per la denominada sala 61 de l'alt tribunal, els magistrats qualificaven els arguments de "superficials i escassos" i afegien: "Només busquen entelar l'honorabilitat de la justícia espanyola".

Les consideracions dels presos, va afirmar el Suprem, eren "purament genèriques" i en cap moment es referien a "trets i comportaments concrets dels magistrats recusats". Amb tot, concloïa que l'objectiu de les peticions de recusació no era cap altre que "transmetre una imatge global del Tribunal Suprem" i donar a entendre que "no és el fòrum idoni perquè se celebri i es decideixi un procés penal com aquest amb les degudes garanties".

Audiència: "Volen soscavar les institucions sense elements objectius"

El novembre del 2017, l'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i president de la sala penal de l'Audiència Nacional. En una entrevista a Antena 3 defensava la "imparcialitat" de la jutge Carmen Lamela –instructora de la causa del Procés a l'Audiència Nacional– i criticava la "deslleialtat" dels independentistes que volen "soscavar" i posar "en dubte" les institucions espanyoles "sense elements objectius i concrets". Entre els seus arguments per reivindicar la independència judicial, Grande-Marlaska va al·legar que els magistrats encarregats de jutjar els fets de l'1-O "són els mateixos que han entrat en seus de partits polítics al govern d'Espanya, a la Comunitat de Madrid, a Catalunya, a Andalusia..."

Dissabte passat, ja com a ministre de l'Interior, Grande-Marlaska va defensar a La Sexta els magistrats del Suprem que jutjaran l'1-O amb arguments molt contundents contra les acusacions de l'independentisme: "Qui dubta de la professionalitat o de la independència i imparcialitat d'aquests magistrats té un problema. El conjunt de magistrats del Suprem són jutges professionals, que porten més de 30 anys en exercici", va afirmar. Al seu parer, "fer crítiques" als magistrats de l'alt tribunal és "generar desconfiança cap a les institucions" i genera "sospites que no obeeixen a la realitat".

CGPJ: "Els jutges no actuen sota el criteri dels partits polítics"

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, defensava l'abril del 2017 en una entrevista a la Cope la imparcialitat del poder judicial en relació al Procés assegurant que els jutges "no actuen sota el criteri dels partits polítics". En aquesta ocasió, però, Lesmes va admetre que la percepció és que la justícia està polititzada.