el Consejo de Europa investiga el creciente número de políticos procesados en España y Turquía
EL DOCUMENT:
http://assembly.coe.int/nw/xml/XRef/Xref-DocDetails-EN.asp?FileID=25279&lang=EN
A principios de este 2019 una veintena de miembros de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa, de varios países y de diferentes grupos parlamentarios, presentaron una moción a la Comisión de Asuntos Jurídicos y Derechos Humanos mostrando su preocupación por el creciente número de políticos nacionales, regionales y locales procesados "por declaraciones hechas en el ejercicio de su mandato, particularmente en España y Turquía".
Este martes 1 de octubre, el Comité de Asuntos Legales y Derechos Humanos de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa ha aprobado un primer documento de trabajo que significa el inicio de una investigación para estudiar si se está vulnerando la libertad de expresión de los políticos encarcelados en el estado español y en Turquía. Además, este documento pide que se envíen observadores a Barcelona y a Madrid.
Este primer documento que se ha aprobado lo escribe el letón Boris Cilevics, uno de los firmantes de la moción inicial, y se trata de una recopilación de casos que tanto en España como en Turquía han significado vulneraciones de derechos fundamentales. Cilevics pide a la Asamblea del Consejo de Europa que examine desde la perspectiva de los derechos humanos "la situación de los políticos encarcelados por ejercer su libertad de expresión".
En este texto se recuerda que "el propósito principal de la inmunidad parlamentaria radica en la protección fundamental de la institución parlamentaria y en la garantía fundamental de la independencia de los electos".
En el caso español, el letón destaca que las persecuciones penales "tienen como objetivo el presidente y los miembros del antiguo Govern, funcionarios públicos y más 700 alcaldes". Cilevics narra cómo se llegó a la celebración del referéndum y cómo se vivió la posterior aplicación del artículo 155.
El relator del documento cuestiona la acusación de rebelión alegando que no hubo violencia y apuntando que lo pudieron comprobar los diversos observadores internacionales que se desplazaron a Catalunya en motivo del referéndum. Por otra parte, Cilevics sí que hace referencia a la violencia policial.
Cilevics también pone en duda la neutralidad de los tribunales españoles por lo que él considera "un uso injusto de la prisión preventiva". En esta recopilación de casos de vulneraciones de derechos fundamentales, el letón adjunta denuncias como la del Grupo de Trabajo de Detenciones Arbitrarias de la ONU que pide la libertad inmediata de los presos independentistas.
En sus conclusiones, el relator se pregunta, entre otras cosas, si "el ejercicio de un derecho constitucional puede constituir un delito castigado con largas penas de prisión como las solicitadas contra los políticos catalanes en España?".
Finalmente, pide "efectuar una visita de información a España (Madrid y Barcelona)" e invita a sus compañeros a presentar más casos de otros estados que se encuentren en una situación similar.
A principis d'aquest 2019 una vintena de membres de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, de diversos països i de diferents grups parlamentaris, van presentar una moció a la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans mostrant la seva preocupació pel creixent nombre de polítics nacionals, regionals i locals processats “per declaracions fetes en l’exercici del seu mandat, particularment a Espanya i Turquia”.
Aquest dimarts 1 d'octubre, el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha aprovat un primer document de treball que significa l’inici d'una investigació per estudiar si s'està vulnerant la llibertat d'expressió dels polítics empresonats a l'estat espanyol i a Turquia. A més a més, aquest document demana que s'enviïn observadors a Barcelona i a Madrid.
Aquest primer document que s'ha aprovat l'escriu el letó Boris Cilevics, un dels signants de la moció inicial, i es tracta d'un recull de casos que tant a Espanya com a Turquia han significat vulneracions de drets fonamentals. Cilevics demana a l'Assemblea del Consell d'Europa que examini des de la perspectiva dels drets humans "la situació dels polítics empresonats per exercir la seva llibertat d'expressió".
En aquest text es recorda que "el propòsit principal de la immunitat parlamentària rau en la protecció fonamental de la institució parlamentària i en la garantia fonamental de la independència dels electes".
En el cas espanyol, el letó destaca que les persecucions penals "tenen com a objectiu el president i els membres de l'antic Govern, funcionaris públics i més de 700 alcaldes". Cilevics narra com es va arribar a la celebració del referèndum i com es va viure la posterior aplicació de l'article 155.
El relator del document qüestiona l'acusació de rebel·lió al·legant que no hi va haver violència i apuntant que ho van poder comprovar els diversos observadors internacionals que es van desplaçar a Catalunya amb motiu del referèndum. D'altra banda, Cilevics sí que fa referència a la violència policial.
Cilevics també posa en dubte la neutralitat dels tribunals espanyols pel que ell considera "un ús injust de la presó preventiva". En aquest recull de casos de vulneracions de drets fonamentals, el letó adjunta denúncies com la del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU que demana la llibertat immediata dels presos independentistes.
En les seves conclusions, el relator es pregunta, entre d'altres coses, si "l'exercici d'un dret constitucional pot constituir un delicte castigat amb llargues penes de presó com les sol·licitades contra els polítics catalans a Espanya?".
Finalment, demana "efectuar una visita d'informació a Espanya (Madrid i Barcelona)" i convida els seus companys a presentar més casos d'altres estats que es trobin en una situació similar.
Alba Solé
Foto: Wikimedia Commons / European Council
Barcelona. Dimecres, 2 d'octubre de 2019, ara