La tranquil·litat podria durar poc per a Carles Puigdemont i Toni Comín. A l’alegria de rebre la benvinguda al Parlament Europeu dilluns s’hi suma l’amenaça del suplicatori enviat ahir pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Fonts de l’Eurocambra asseguraven que el president, David Sassoli, podria anunciar l’inici del procediment per retirar-los la immunitat durant aquesta primera sessió plenària com a eurodiputats.

Però del suplicatori encara no se’n sap res. El Parlament Europeu no l’ha rebut, però creu que arribarà durant la setmana vinent. Serà llavors quan Sassoli podria comunicar-ho al ple -un requisit imprescindible perquè la roda comenci a girar-. L’anàlisi de la idoneïtat del suplicatori, que permet que un europarlamentari deixi de comptar amb la immunitat per poder ser jutjat, depèn del Comitè d’Afers Jurídics (JURI), liderat per Lucy Nethsingha, que pertany al mateix partit europeu que Ciutadans (Renovar Europa).

Si Sassoli anunciés el suplicatori entre dilluns i dijous, dia en el que acaba el ple, el següent pas seria triar un ponent entre els membres del comitè JURI per estudiar el cas. La decisió s’hauria de prendre en la reunió de coordinadors més pròxima, que està prevista per al 27 i el 28 de gener. Aquest eurodiputat, però, no podrà ser del mateix país que l’afectat -en aquest cas Espanya- ni del mateix grup. De moment, Puigdemont i Comín no pertanyen a cap grup, però estan a l’espera que els Verds/ALE decideixin si poden formar part del seu la setmana vinent.

En el cas improbable que el suplicatori no arribés abans que acabi el ple dijous, els terminis s’ampliarien. Llavors el president hauria d’esperar a la sessió plenària del 29 i el 30 de gener a Brussel·les, coneguda com a miniplè en l’argot europeu, per comunicar-ho als eurodiputats. De retruc, l’elecció de ponent per al cas s’allargaria fins al 17 i el 18 de febrer en la següent trobada dels coordinadors de JURI.

Un procediment complex i llarg

El procediment per tramitar un suplicatori és complex i llarg, però no és infreqüent. Durant els últims tres anys s’han acabat 16 processos i 4 més es troben en algun punt del procés. La seva durada tampoc està establerta, però en els casos presentats des del 2017 la mitjana de temps per resoldre’ls és d’uns tres mesos i mig. El més curt, contra Monika Holhmeier, va tancar-se en un mes i mig des de la tria del ponent, i el més llarg, contra Ana Gomes, en uns cinc mesos. Després de l’elaboració de l’informe, en què el ponent pot demanar la participació de l’afectat, es presenta al comitè perquè deliberi. Les sessions són a porta tancada. Després de la decisió del comitè, s’emet una recomanació per al Parlament Europeu.

Tant Puigdemont com Comín podran ser escoltats i aportar proves i testimonis. L’Eurocambra serà la que, en última instància, voti per majoria simple si l’eurodiputat ha de conservar o no la immunitat. Els Socialdemòcrates, els Populars i els Liberals, on s’integren el PSOE, el PP i Cs, són els grups majoritaris de la cambra.

A banda del suplicatori, el jutge espanyol també ha decidit mantenir les euroordres que pesen sobre Puigdemont i Comín. Llarena atén així el criteri que va exposar la Fiscalia, tot i que el tribunal belga que portava el cas les deixés en suspens després de la decisió del TJUE, informa Ot Serra.