"Del ejercicio de las libertades en el espacio común", Rafa Villaró

De l'exercici de les llibertats en l'espai comú.

 

No, no és el mateix posar que treure.

 

Epi i Blas a banda, no és el mateix fer servir l'espai comú per a dir-hi la pròpia que fer-lo servir per a impedir que els demés, els comuns, els altres, la hi diguin.

L'exercici de la llibertat d'expressió en l'espai comú no inclou l'impedir l'exercici de la llibertat d'expressió en l'espai comú.

L'exercici de la llibertat d'expressió no pot consistir en obstaculitzar-lo, limitar-lo, impedir-lo als demés, als altres, a qualsevol altre.

Cal, malament rai, rememorar allò tan conegut, com poc practicat, dels límits mutuus de l'exercici de la pròpia llibertat?

 

L'exercici de la llibertat d'expressió no pot no ser plural. No pot no fonamentar-se en la garantia de que tota opinió pot ser, ha de poder ser, expressada. El fonament de la pròpia llibertat no és a la pròpia opinió, sinó en la defensa, prèvia, de la de qualsevol altre.

Certament, hi ha diferents posicions polítiques davant la pluralitat. Hi ha la que prohibeix l'exhibició de qualsevol símbol religiós en determinat espai comú. Una altra garanteix l'exhibició de qualsevol símbol religiós en determinat espai comú.

 

Neutralitat?

Au va!

 

-----------------------

Para el viñetista Andrés Rábago, 'El Roto' (Madrid, 1947), que publica sus dibujos en EL PAÍS, la libertad de expresión Del ejercicio de las libertades en el espacio común.

 

No, no es lo mismo poner que quitar.

 

Epi y Blas aparte, no es lo mismo utilizar el espacio común para expresarse uno mismo que hacerlo para impedir que los demás, los comunes, los otros, lo puedan hacer.

El ejercicio de la libertad de expresión en el espacio común no incluye el impedir el ejercicio de la libertad de expresión en el espacio común.

El ejercicio de la libertad de expresión no puede consistir en obstaculizarlo, limitarlo, impedirlo a los demás, a los otros, a cualquier otro.

¿Es necesario, mal síntoma, rememorar aquello tan conocido, como poco practicado, de los límites mutuos del ejercicio de la propia libertad?

 

El ejercicio de la libertad de expresión no puede no ser plural. No puede no fundamentarse en la garantía de que toda opinión puede ser, debe poder ser, expresada. El fundamento de la propia libertad no está en la propia opinión, sino en la defensa, previa, de la de cualquier otro.

Ciertamente, hay diferentes posiciones políticas ante la pluralidad. Está la que prohibe la exhibición de cualquier símbolo religioso en determinado espacio común. Otra, garantiza la exhibición de cualquier símbolo religioso en determinado espacio común.

 

¿Neutralidad?

¡Anda ya!

 

Rafa Villaró, Barcelona, 1-IX-2018.