"¿Seremos algún día políticamente mayores de edad?", Rafa Villaró

El poder, pot.
El poder cedit, poc.
La servitud, no.

"Saben aquel que diu ...?" que el portavoz del Gobierno del Reino de España para la pandemia del covit-19 diu, quan ja s'estan ordenant fases de desescalada, que de lo de les mascaretes doncs que, al principi de la crisi, no eren importants per que no n'hi havía, però ara que sí que n'hi ha doncs que ara sí que ho són. Això quedà dit.

Estava el senyor jugant, en el caos original, a les mentides piadoses?

Fou per estalviar al personal el sentir-se el corb davant el raïm?

L'obnibulà l'ésser membre de la minoria no uniformada dels representants del Gobierno del Reino?

Fos com fos, la qüestió està en si al no publicitar la veraç, correcta i deguda importància a lo de les mascaretes, desinformà amb resultat letal a alguns dels contribuents? O a molts?

La qüestió està en si el (l'en)càrrec de Servei Públic inclou poder / haver de prendre alternatives a la veraç, correcta i deguda informació que el (l'en)càrrec implica.

Quedi fora d'aquestes línies l'específic, personal i intransferible encarregat d'aquesta tasca en aquest cas, doncs no va amb ell sinó amb el cas.

I és que no es tracta de si la decissió és encertada o no sinó de qui té / pot tenir / ha de tenir, el poder de prendre-la.

Rafa Villaró, Barcelona, 24-V-20