archivo cronológico general I/II
SOM... SIGUTS.
-L’única civilització estrangera és la nostra. És l’única que s’estranya de sí mateixa; que es troba estranya dins el seu propi cos. (cristianisme?, monoteisme?, Distància de l’esperit respecte al cos?)
-Dubto, ergo existeixo.
Crec, ergo soc.
(El meu ego alter...)
-hi havia una nòria curulla de criatures que feien rodar dos joves pujant interminablement l’escala circular que hi havia al voltant de l’eix. La tècnica no els estalviava l’esforç, però els permetia la generositat. 13dimarts-VIII-91
-Nòria curulla de criatures.
Dos homes recorren interminablement
l’escala circular que la fa rodar.
La tècnica no els estalvia l’esforç.
Però els permet la generositat. IV-03.
-Vaig voler anar més enllà d’aquest “cant de planyideres per la mort d’un déu que no s’ha comportat” que era l’existencialisme, perquè no era més que la renúncia del seu enunciat –l’ateisme-. Nietzsche em va sorprendre negant el no, i vaig poder començar a dir sí. 13-VIII-91
-...aquesta insuportable alegria cristiana! (sonates del P. Soler) 15-VIII-91
-(La convivència a) la CIUTAT com a ESPAI de la DIVERSITAT
enfront de
(la exclusió de) la NACIÓ com a TERRITORI de la IDENTITAT. 24-I-94
-La qüestió no és ser conseqüent (amb les pròpies idees) sinó coherent;
... i per a ser-ho, pot fer falta ser inconseqüent. 24-I-94
-Els vells invents(*) en els que vivim.
els vivim com a evidències.
És per a fer-nos-ho avinent
que serveix el mètode genealògic,
per a anar de la Veritat a la contingència,
però per a res més.
(*: Llibertat, Individu, Amor,... consciència, ésser,... ) 24-II-94
-A alguns la preocupació pel ser els condemna a la paraula, que n’atrapa el sentit.
Per d’altres, l’estar l’esgota. 14-II-94
-No SOC individuu,... però estic individuu. (n’estic, 02) 14-II-94
-Un Estat es constitueix,
una Nació es construeix. V-94
-l’estupidesa té els límits inversament proporcionals a llur prepotència. 18-IV-99
-Caldria veure (i no seré pas jo qui ho faci) si realment Rousseau plantejava que tots els humans són bons “per naturalesa”. Però, sobretot,més que no pas qué entenia per “per naturalesa”, caldria esbrinar què entenia per Bondat.
En tot cas, el que és segur és que els contemporanis rousseaunians la confonen amb altres qualitats la menys perniciosa de les quals és l’estupidesa. 22-IV-99
-Per a mi no hi ha res més immoral que la producció de damnificats –víctimes- quedi excusada per la “bona intenció”. (La ignorància, al menys...) 22-IV-99
-Les revolucions les fan els reaccionaris. 20-XII-99
-Religiosament, em declaro perplexe (els ateus són els més furibunds cristians). 20-XII-99
-El nacionalisme és alterofòbia. I-00
-La traïció a la Pàtria (a tota pàtria) té categoria de deure moral. I-00
-La complaença de la benpensància... I-00
-...aquella gent voltèrment inexistent... I-00
-Perdonar és el màxim pecat d’orgull. 27-IX-00
-La(es) llibertat(s) no és(són) un(s) dret(s), és(són) un exercici. 4-X-00
-“transformació de la realitat”. Què vol dir? Trans-formar-la. Esdevenir-la a-real? I-real? No-real? X-00
-L’únic retret que li faig a la estupidesa és que sigui imprescindiblement aburrida.
X-00
-No és el mateix TenirRaó que DirlaVeritat. El mèrit està en la primera. 20-XI-00
-La condició humana –massa humana- es perdrà el dia en que els sentiments suplantin les passions. 29-XI-00
-No hi ha llengües minoritàries, sinó llengües minoritzades. 4-XII-00
-La Vida Social (entre d’altres àmbits no menys importants) no es pot basar en fer el Bé (cristiana posse, a fe!) sinó en no fer el mal (d’un consens molt més accessible). 14-XII-00
-És només des de la igualtat (des del plantejament igualitari) que es pot donar el sentiment de superioritat –o d’inferioritat-.
Des de la diferència (distinció? Deleuze...) no hi ha criteris de comparació que puguin quantificar la superioritat o inferioritat dels altres. 14-XII-00
-La normalitat dissimula l’estupidesa.
L’extravagància la resalta. 15-XII-00
-El llenguatge serveix per a reforçar l’acord entre els que hi estan, i distanciar encara més els que no ho estan. 17-XII-00
-Identitat / Identificació -Terricabres
Adscripció voluntat
Herder Renan XII-00
-Mono-teisme és una redundància. 25-I-01
-L’aristocràcia tenia sentit, la burgesia només objectius.
Post sopar, 1-III-01
-La qüestió de la relació entre medis i finalitats no és pròpia. És subsidiària de la detentació o no de la Veritat. (Adam Michnick creà als 15 anys el Club de Recerca de Contradiccions). 12-III-01
-El tòpic com a succedani d’evidència (periodisme...). -V-01
-la democràcia no és un règim de majories, sinó de garanties. (És democràtic un règim que decideix, per majoria, negar les garanties?). 01
-Lliberal no és el defensor d’una opció (doctrina) política, sinó d’un sistema de govern (el polític, segons Crick). 01
-No crec. Sé, suposo, dubto...
Creure es pot o no es pot.
I si pots, creus
(t’ho creguis o no).
XI-01
-De la mateixa manera que l’igualitarisme és la més gran de les necieses,
la desigualtat de drets/oportunitats és la més gran de les injustícies.
O sigui, la major neciesa.
XI-01.
-Les raons que fan espanyol Gibraltar prescindint de la voluntat de llurs habitants, donen les Canàries a Marroc.
XI-01
-Davant d’aquest nacionalisme del victimisme agressiu i d’aquell nacionalisme de la integració excloent, només se m’acut una cosa:
Allez-vous vous faire foutre! (amb perdó) 02
-Una de les pitjors formes d’agressió i violència és voler imposar el Bé. (Quelcom intrínsec al cristianisme, universalista, per a tothom) V-02
-Una ideologia hermèticament oberta...
-L’estupidessa és un bé universal que no entén de fronteres, i que fa dos segles començà a prendre la més sublim de llurs expressions: el nacionalisme. (Mundial de fúltbol, Eurovisión,...) VI-02
D’una democràcia dictatorial (dictadura de la “majoria”) a una democràcia llibertària,
d’una democràcia de l’autoritzar o prohibir a una democràcia del regular.
Pensament lliberal, acció radical. (?)
L’Estat no garanteix,
tolera les llibertats. VIII-02
Cree el creyente
que todos son (de) su gente. VIII-02
No tinc mestres
per que el meu mestre
em va dir
que no n’havia de tenir. IX-02
Hi ha dues menes de polítics:
els que volen un govern segons les seves idees,
i els que volem un govern que respecti totes les idees. X-02
Estem en contra de la tolerància,
per que exigim el respecte. X-02
No es tracta de que tothom hagi de voler la pròpia llibertat,
sinó de que tothom la pugui exercir. Tirana-Roma 3-XI-02
La tolerància només se la pot permetre qui no la necessita. 4-XI-02
Resemantitzar... 2002/3
Quin és l’estat del Dret en aquest Estat de dret? 2002/3
L’altruïsme és una egolatria d’una mida tal que impossibilita la percepció de l’altre (Altre, alteritat, qualsevol altre, demés, altres...) 6-IX-03
La política mundial es juga en un escaquer en gran part artificiós i força inestable... els Estats. 6-IX-03
El nacionalisme és exemple de
la perennitat de lo etern,
la banalitat de lo transcendent,
la contingència de lo necessari,
...
X-03
A l’Espanya actual, deixar la gestió de la democràcia en mans dels partits polítics és com buscar cangurs pels nostres fills en les llistes oficials de pederastes.
X-03
Radicals: creadors de softpower, el Pepito Grillo de la democràcia, ... IX-03
No dret a la ingerència, sinó deure de protecció... –CAN?-... 03
Borges (és el Kavafis del món modern) és el darrer hel·lè en un món de grecs. XI-04
El terme ‘monoteisme’ és redundant per la inherent contingència de Déu –the only one-. X-04
Llibertat de recerca. Recerca de llibertat. XI-04
Em rellisca sense coeficient de fregament (amb coeficient de fregament zero). XI-04
A Espanya es confon:
-ser crític amb ser alternatiu,
-protestar amb queixar-se,
-administració pública de la política amb política de l’administració pública,
-,
Front/Contra/Davant... (el) D(d?)éu.
Déu no és Déu (l’Ú, la Veritat, l’Absolut.
1.- Déu existeix
2.- Déu no és creador sinó creació
Natura/Cultura (levistraussianament)
-la (nostra?) Cultura es forja com a DOMini de la Natura (pròpia i externa): la creadora del món és La Paraula. En els jueus està la (nostra) clau (cultural) –Steiner-. La matriu d’Occident –de la nostra cultura- és Egipte; Akenatón només?
-la barra entre Natura i Cultura és conseqüència –i constituent- del Naixement de Déu, i representa no el pecat original sinó l’Escissió Origina(l)ària. Preocupar-se de la Mort de Déu (des de Nietzsche, i abans i tot) no té sentit si abans/paral·lelament no situes el seu Naixement. Plantejar-se el seu Naixement és conditio sine qua non per a afrontar la seva Mort.
-abans de Déu la Cultura procura(va) harmonitzar-se amb la Natura; no reconeixent la seva autonomia. Després, aparegut Déu, la Cultura esdevé aPROPIació de la Natura.
-franciscans, i altres visions especialment ‘místiques’ o misticistes, intenten vies de (re)harmonització.
Déu existeix? = LA pregunta trampa (no hi ha bones respostes, sinó preguntes correctes)
L’existència de Déu = EL tema trampa.
La pregunta és: Déu és Déu?
El tema és: què implica l’existència de Déu?
Lliberal no és qui defensa idees lliberals.
Lliberal és qui defensa lliberalment llurs idees. II-05
El que s’ensenya als nens,
des de fa poc més d’un segle,
és a ser nens. V-05
Hi ha molta preocupació pel rigor mortis, però ben poca pel rigor vitalis. Així, la gent viu. IX-06.
Pel dret a l’apostasia nacional! IX-06
Els Estats no són gent, persones; són geografia, mers accidents, mai millor dit, territorials. Accidents amb tendència permanent a l’incident. IX-06.
Sempre es pot anar més lluny, però mai estar-hi. 2-IX-07.
Respecte indiscriminat és una contradictio in terminis 22-IX-07
Amnesty International... sinmunity... X-07
No hi ha més disciplina
Que l’autodisciplina;
La resta són eufemismes. 2-XI-07
Allons enfants de la Patrie... enfants par toujours!
Allez, allez enfants de la Patrie... et ne retournez jamais! 5-XII-07.
L’eternitat no és molt de temps,
sinó l’abscència de temps. I-08
De res de res.
De res, de res. (títol) I-08
Si la conversació és interessant,
Callo, per aprendre;
Si la conversació és estúpida,
Callo, per no ofendre. I-08
Solidaritarisme: l’altruisme parasitari. I-08
Soc l’alter ego
de mi mateix. 30-IV-08
L’història és una branca de la literatura de ficció,
De la literatura fantàstica.
I la més allunyada de la realitat, dels fets. 4-V-08
Si no pots abandonar la (teva) casa
és que estàs en una presó. (nac...) 4-V-08
- Me meo.
- Pues ve a mear.
- No, que me meo. V-08
Tots els homes són bons
és una resposta estúpida
a una pregunta absurda. V-08
No és el mateix
La igualtat d’oportunitats,
Que oportunitats iguals
Per a tothom. VI-08
Nietzsche filosofava amb el martell.
Jo prefereixo la destral. 2-VII-08
Sobre les Nacions:
no hi ha pobles assassins i Pobles víctimes;
només hi ha Pobles assassins. 9-VIII-08
El pitjor enemic d’algú
sempre és ell mateix.
També el seu millor amic. 9-VIII-08
No es tracta d’ésser feliç,
sinó de posar les condicions
per a ésser-ho. 9-VIII-08
Allò que saps,
pot no poder
ésser sabut
per d’altres.
Allò banal,
pot ser inintel·ligible.
Allò evident,
aberrant 18-VIII-0
passant-me de llest
per passar per tonto. VIII-08
deixant l’evidencia amb el cul a l’aire. VIII-08
Tinc conviccions / principis.
Per exemple,
no respectar-ne cap. 1-IX-08
La lògica és allò que diu
que si busques una cosa on no és
no la trobaràs. 8-IX-08
Abolir les evidències.
Esfondrar els tabús.
(resituacionant... post lectura Sadie Plant) 10-IX-08
La tolerància és una relació de dependència. 25-IX-08
No és cert que insulti...
cerco la precisió lèxica. 27-IX-08
L’Estat és, essencialment, la detentació del monopoli de la violència a un delimitat territori (si manca, parlem avui d’Estat Fallit; si no, és Estat).
L’excepció, única, al món dels Estats és l’anglosaxó. Clarament els USA només fixant-nos en la cultura de les armes local. Però també tota la Commonwealth, que segueix essent una, de tradició i continuïtat preestatal, monarquia. Existent només pel consens (regne, però no governa) civil dels comuns. El que implica que la violència monopolitzada del Servei Públic la detenta el Rule of Law dels comuns.
En la forma Estat, la capacitat monipolitzada de violència sol, i pot, ser independent de la població DEL territori estatal.
És la Confederació Helvètica un Estat? No.
Potser tampoc Bhutan, però poca –i irrellevant- cosa més.
11-IX-08
Una cosa és fet política
i l’altra jugar als partidets. 28-IX-08
La sobirania de l’Estat no és humana. És territorial. 3-X-08
El fanatisme és antagonista del convenciment. 8-X-08
Catalunya:
una política de la srta. Pepis
en una cultura L’Oreal.
Doncs, això...
¡Por que tú lo vales! X-08
La insuportable pesadesa de l’ésser! X-08
Podem imaginar-nos
un Estat sense persones
(Islàndia evacuada),
però no sense territori. 16-X-08
No hi ha subjecte,
de sobirania nacional,
sinó només objecte. 16-X-08
En general,
procuro passar
pel perfecte imbècil;
i ho faig tan bé que, sovint,
em convenço a mi mateix. 17-X-08
No pots dir a ningú
allò que no vol escoltar. 18-X-08
La llibertat no existeix;
la coacció, sí
(i les llibertats, de moment, també). 2-XI-08
La Nació: fantasma de carn i ossos... 2-XI-08
Hi ha (molta) gent que té totes les respostes sense fer-se cap pregunta. 22-I-09
(nacionalisme espanyol.) Llame usted a Josep Lluís como pueda; pero no como quiera. I-09
Ignorant és qui no sap que ho és. 28-I-09
-sobre el Poder-
Acumula tot el poder sobre tu mateix;
renuncia a qualsevol poder sobre els demés.
NB1: aparquem -mal fet- la definició d'”un mateix” i la de “els demés”, i -i el més important- la (mena de) relació entre ambdós.
NB2: lo segon va de soi en lo primer...
31-I-09
Ignorant és el que no sap que ho és. II-09
La llibertat no és un camí,
sinó la possibilitat de recórrer-els. 4-IV-09
No ser esclau ni de la Llibertat. 11-IV-09
No és el mateix 'fes als demés el que voldries que et fessin a tu' que 'no facis als demés el que no voldries que et fessin a tu'. Lo primer és de fillsdeputa (amb perdó, per a les putes), lo segon, de Bona Gent.
12-IV-09
Cal viure més ençà del Bé i del Mal. 12-IV-09
radicals: aquells bojos que mantenen la cordura en/de la política. 12-IV-09
(cont.)