crece la presión de Beijing sobre Taiwan
China ha sobrevolado la zona de defensa aérea de Taiwán, un movimiento que ha sido tachado de “provocativo” y “desestabilizador” por parte de Washington. 7-X-21, R.I: Elcano
La Xina intimida Taiwan amb una onada d'incursions aèries
Pequín desafia Washington després de la seva aliança militar amb Austràlia
ara.cat, 5-X-21
XangaiLa Xina celebra la setmana de la seva festa nacional amb un rècord de vols militars sobre Taiwan. És una manera de reafirmar que la reunificació amb l'illa és un objectiu irrenunciable i alhora una via per explotar la vena nacionalista, mentre celebra el 72è aniversari de la proclamació de la República Popular. L'exhibició de poder militar és un desafiament als Estats Units, que, després de l'acord militar amb Austràlia i el Regne Unit per augmentar la seva presència al Pacífic, reclama rebaixar la tensió.
Taipei ha exigit a Pequín que aturi les accions de “provocació irresponsable” i l'ha acusat de "danyar seriosament l'statu quo de pau i estabilitat a l'estret de Taiwan".
Alt risc d'error
Des de divendres Pequín ha llançat una autèntica onada de caces bombarders per pressionar Taiwan. En pocs dies més de 150 avions de l'Exèrcit d'Alliberament Popular han entrat a la zona d'identificació de defensa aèria de l'illa. La majoria han sigut avions de combat i han anat acompanyats d'aeronaus de vigilància i transport. Fins i tot s'han fet simulacres amb vols nocturns. Taiwan ha hagut de desplegar els sistemes antimíssils, enviar avions de reconeixement i emetre advertiments per ràdio.
La pressió militar xinesa intenta desgastar les defenses de l'illa i esgotar el personal militar, que ha d'estar permanentment en estat d'alerta. El principal risc és que qualsevol petit error pot desencadenar un incident no desitjat que porti a una crisi militar.
El desplegament de l'exèrcit xinès té una gran part d'escenificació per al seu públic nacional, més que ser un risc directe de conflicte bèl·lic. No obstant això, la posició que deixa clara Pequín és que no descarta la solució militar. La tensió posa a prova la presidenta Tsai Ing-wen, que defensa la independència de l'illa, i ho fa quan Taiwan es prepara per celebrar també la seva festa nacional, el 10 d'octubre. La Xina va tallar les vies de comunicació directa amb Taiwan des que Tsai va guanyar les eleccions el 2016.
L'estratègia xinesa també envia un missatge directe a la recentment creada aliança de seguretat trilateral Aukus (Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units) i a la comunitat internacional en general. Pequín defensa el seu principi d’“una sola Xina” i l'únic futur possible a Taiwan, que qualifica de “província rebel” és la unificació. En els últims dos anys les incursions aèries de l'exèrcit xinès s'han disparat i han anat acompanyades d'extenses maniobres militars, ciberatacs i pressió econòmica sobre Taiwan.
Però la dura posició de la Xina i les seves ambicions regionals ara s'enfronten a la creació de l'aliança Aukus, destinada precisament a contenir Pequín. Els Estats Units i Austràlia ja han declarat el seu suport a Taiwan, mentre que al Regne Unit la premsa ja es pregunta si Londres s'implicaria en una guerra en cas que la Xina envaís l'illa. L'administració Biden no sembla que hagi de ser més conciliadora amb la Xina que Trump i pretén mantenir la seva influència a l'Àsia-Pacífic. El naixement de l’Aukus i l’anunci que Austràlia tindrà submarins de propulsió nuclear no és una bona notícia per a Pequín.
Els Estats Units i la Xina han intercanviat el seu habitual repertori de retrets. Washington, a través d'un comunicat del departament d'Estat, s'ha afanyat a condemnar la “desestabilitzadora” acció militar de la Xina, que “soscava la pau i l'estabilitat regional”. Per la seva banda, la portaveu d'Afers Estrangers xinesa ha advertit contra el suport a la independència de Taiwan, ja que Pequín n’“esclafarà” qualsevol intent.
Blinken a París
Tot plegat, el mateix dia que el secretari d'Estat dels EUA, Anthony Blinken, era a París per tractar de refer ponts amb el govern francès i resoldre el conflicte diplomàtic obert entre els dos països arran de l'acord militar tancat pels EUA, el Regne Unit i Austràlia, que va deixar París sense un contracte per a la fabricació de submarins nuclears que havia acordat amb Canberra. Blinken s'ha reunit amb el ministre d'Afers Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, i amb l'assessor de seguretat nacional Emmanuel Bonne aquest matí, però no ha transcendit massa res de la reunió més enllà que "l'ambient era seriós però concentrat", segons fonts del govern francès.
Les ambicions xineses també són més actives al mar de la Xina Meridional. Aquest dilluns, Malàisia va cridar a consultes l'ambaixador xinès per protestar per l'entrada de vaixells del gegant asiàtic en la seva zona econòmica exclusiva, reconeguda per la Convenció de l'ONU sobre el Dret del Mar (UNCLOS) el 1982. Malàisia té camps de gas i petroli davant de les costes de Sabah i Sarawak. És la segona vegada aquest any que Malàisia protesta formalment per les incursions xineses.
Pequín, al·legant difusos drets històrics, reclama pràcticament el 85% de les aigües riques en recursos del mar de la Xina Meridional. Alguns d’aquests jaciments són a escasses 200 milles de les costes d'altres països. Fins ara Kuala Lumpur havia sigut un dels governs menys bel·ligerants davant les reclamacions de Pequín, en comparació amb el Vietnam, les Filipines o Brunei.
Visita del Senat francès
En aquest context de tensions, una delegació del Senat francès visita Taiwan aquest dimarts per reunir-se amb la presidenta Tsai. Pequín ja ha advertit que la visita deteriorarà les seves relacions amb França.