*Prussès: identificar responsabilidades (y presuntos gandhianos)*, Cassandra

... Fa tres anys que Catalunya és un incendi i que jo explico com es cremen les banderes, els prestigis i els records. El país ha perdut les referències i aviat entrarem en una nit dels morts vivents en la qual els nens menysprearan els pares i els pares ho justificaran tot en nom dels quartos per no caure en la melancolia i la depressió...

Enric Vila, 12-VIII-21, elnacional.cat

Mai s'havia viscut tal quantitat d'especialistes i tal consens, davant el Prussès, com pel que fa a Gandhi. I és bona idea, estratègia (estratègia?) excel·lent per a tenir a davant segons qui, però no segons qui altre. Gent que respecta, grosso modo, per pròpia conveniència, els principis bàsics de la societat oberta i de la llibertat, sí; si no, no.

Mohandas Karamchand fou un advocat britànic (es formà a Londres) i líder polític indi, reconegut i estimat, però amb poc èxit polític.

És que de tota aquesta patuleia de "dirigents noviolents" processistes, de tots aquells que ens dispensaban una superioritat moral sovint contraproduent, de tots ells, algun va mirar de conèixer'l?, o n'hi havia prou de saber-ne?, d'aquell saber sabut des de pre-posicions que ens impedeixen de saber. O què?!

Gandhians, i lideratges de partits,
són, ara, presoners de l'indult,
enlloc de persones lliures tancades a la presó.

Si haguèssim anat a "recollir la sal" a l'aeroport (internacional de Barcelona-El Prat, Francesc Macià), p.e., potser parlariem de sobirania en altres termes.

Cassandra, 12-VIII-21