*(in?)disolubilidad*, Cassandra

Els anys 70, el (re)canvi de règim vingué determinat per la lucidesa de sectors franquistes i la fam de sectors anomenats democràtics. La Transacció entre ambdós consistí en marginar franquistes obsolets, fent lloc per a una oposició, organitzada i ensinistrada des de, especialment, les ambaixades d'Alemanya i els EUA, a canvi de garantir la salvaguarda de la continuïtat, institucional i personal, dels fonaments de l'únic règim 'feixista' europeu que segueix governant.

I és que mentre el Tribunal de Orden Público esdevenia, d'un dia per l'altre, Audiencia Nacional, la Constitución del 78, amb els vots dels catalans i l'abstenció del que seria el PP, blinda un sistema de partits, sindicats i executiu dedicat a aplicar allò que els propietaris intocats del país vehiculen via legislatiu amb la garantia darrera del judicial.

Així, i en menys de 3 anys, el règim recomposat fulmina les qüestions d'Estat pendents: independentisme canari, revifada anarquista, carlisme, OTAN, Sahra Occ, blaverisme, ...arribant a l'avís-espectacle del 23F. Monàrquic. Actualitzant la cultura política espanyola: l'Exèrcit. La indisoluble.

Quina solubilitat té el solut de drets i Dret, llibertats i democràcia, en el solvent de la continuïtat política espanyola? Indisoluble?

Cassandra.