*de disolubilidades*, Cassandra

 

En los añs 70, el (re)cambio de régimen vino determinado por la lucidez de sectores franquistas y el hambre de sectores denominados democráticos. La Transacción entre ambos consistió en marginar franquistas obsoletos, dando espacio para una oposición, organizada y adiestrada desde, especialmente, las embajades de Alemania y los EUA, a cambio de garantizar la salvaguarda de la continuidad, institucional y personal, de los fundamentos del único régimen 'fascista' europeo que sigue gobernando.

Y es que mientras el Tribunal de Orden Público se convertía, de un día por otro, en Audiencia Nacional, la Constitución del 78, con los votos de los catalanes y la abstenció de lo que sería el PP, blinda un sistema de partidos, sindicatos y ejecutivo dedicado a aplicar aquello que los propietarios, intocados, del país vehiculen vía legislativo con la garantía últiima del judicial.

Así, y en menos de 3 años, el régimen recompuesto fulmina las cuestiones de Estado pendientes: independentismo canario, rebrote anarquista, carlismo, OTAN, Sahra Occ, blaverismo, ...llegando al aviso-espectáculo del 23F. Monárquico. Actualizando la cultura política española: el Ejército. La indisoluble.

¿Qué solubilidad tiene el soluto de derechos y Derecho, libertades y democracia, en el solvente de la continuidad política española? ¿Indisoluble?

Cassandra.

 

"La política a Catalunya no té nivell, ni formació, ni rigor." (p. 282)

"Fins a quin punt la narrativa de la "independència de la llei" era autoengany o cinisme." (p. 57)

"No és un fet de diferenciació, sinó d'irreductibilitat." (p. 140)

""Poc després, en Macià s'ha presentat a la Diputació. El senyor Maluquer oposava moltes resistències a entregar el càrrec.
-He estat elegit pels diputats i no abandonaré aquest lloc com no sigui per la força.
I en Macià, amb un gest magnífic, ha resolt el gran moment. Ha posat, suaument, la mà a l'espatlla del vell president.
-En té prou amb això? -li ha dit.
Moments després, la República Catalana era proclamada des dels balcons de l'Ajuntament i la Diputació." (p. 97)

"Espanya no va participar en la fundació de la Unió Europea, perquè en aquell moment estava aïllada sota un règim feixista. Dècades més tard, Espanya va poder entrar en la Unió Europea com una democràcia i la majoria dels catalans ho vam celebrar com un gran progrès. Però cal tenir en compte que a Espanya el feixisme no va ser derrotat mai; les seves institucions -el poder judicial, les forces armades i la monarquia- no van extirpar mai les seves arrels dictatorials. I avui aquestes arrels determinen la resposta autoritària espanyola al conflicicte català." (p. 335)

"Molts i ningú"; Clara Ponsatí.