*indulto es a tolerancia, como equis es a respeto*, Rafa Villaró

      indulto es a tolerancia,
      como equis es a respeto.

La política es la gestión de quién decide qué.

No, el conflicto Cataluña vs España no tiene que ver

con independencia sí o independencia no.

El conflicto -entre el honor y la dignidad- tiene que ver

con quién decide qué, con el ámbito de decisión,

con el arma immune e impune de la soberanía,

que multiplica por cero la reivindicación del Rule of Law,

de los derechos, las libertades y la democracia.

          indulto es a tolerancia,
          como equis es a respeto.

Barcelona, 9-VI-21, Rafa Villaró.

No tens cap 'dret' a decidir sobre res les conseqüències de la qual cosa no recaiguin sobre tu.
No hauries de tenir cap poder (de) decidir sobre res les conseqüències de la qual cosa no recaiguin sobre tu.

La qüestió no és més que una altra aproximació al 'dret a decidir', on la clau és a la relació entre responsabilitat i concerniment, és sobre el poder -no pas 'dret'- (de) decidir sobre el que sigui.
És 'en base a què' / 'en nom de què' em prenc, o em donen, un -poc o molt- poder decissori sobre quelcom que no conec i/o no -o sí- m'afecta personal, físicament.

Tenim el clic cultural de la normalitat de cadascú decidint per tothom.
O és al revés?

... a Can Radicali, cada proposta era responsabilitat dels proponents, i si l'Assemblea votava a favor volia dir només que aquella tasca podia identificar-se públicament com a 'radical'. Tota la resta seguia sent responsabilitat dels assumidors (assumir, concernir, ...responsabilitat).
Perquè doncs qualsevol soci podia votar a l'Assemblea a favor o en contra d'una proposta aliena? Doncs per que la votació no decidia si s'havia de fer o no (això era cosa dels proponents), sinó -només- si es permetia dur-ho endavant en nom de, també, els radicals; per que l'Assemblea, aprovant-ho, no feia més, ni menys, que reconèixer el seu segell radical de qualitat política.

Tenim el clic cultural de la normalitat de tothom decidint per cadascú.
O és al revés?

Tenim una cultura política insuficient, deficient i impertinent.
Som una cultura política insuficient, deficient i impertinent.

Una cultura inculta.
Superba, joiosa, ostentosa, ...cofoia.

Barcelona, 24-VI-21, Rafa Villaró