¿qué es el Karakalpakistan y qué está pasando ahí?
Milers de persones protesten a la república centreasiàtica contra els plans de l’Uzbekistan de retirar-li el dret de secessió
Què és el Karakalpakistan?
El Karakalpakistan és una república formalment autònoma dins de l’Uzbekistan. Ocupa 166.000 quilòmetres quadrats: tot el terç nord-occidental d’aquest estat de l’Àsia Central. Té una població d’uns 2 milions d’habitants, formada més o menys a terços iguals per karakalpaks, uzbeks i kazakhs. Els karakalpaks són un poble de llengua turquesa i religió musulmana sunnita que es concentren sobretot al curs baix del riu Amudarià i a l’antiga ribera meridional del mar d’Aral, abans que aquest s’assequés gairebé completament.
Des de quan és una república?
El Karakalpakistan va constituir-se com a óblast autònom dins de la Unió Soviètica el 1925. Va ser elevat a la categoria de república socialista soviètica autònoma —el segon grau de l’ordenament soviètic, només per sota de les repúbliques de la unió— el 1932. El 1936 va ser integrada a l’Uzbekistan, preservant-ne l’autonomia. Quan l’Uzbekistan es va independitzar de l’URSS el 1991, el Karakalpakistan va romandre dins de les fronteres uzbekes.
Quines són les seves atribucions?
El Karakalpakistan té els seus propis govern, tribunals i parlament (el Joqargy Ken’es), que aprova lleis per a la república de manera autònoma. D’acord amb la Constitució de l’Uzbekistan de 1992, el Karakalpakistan és una “república sobirana” amb la seva pròpia constitució i, atenció, amb “el dret de separar-se de la República de l’Uzbekistan sobre la base d’un referèndum nacional celebrat pel poble del Karakalpakistan”. La majoria d’analistes especialitzats en l’Àsia Central coincideixen a assenyalar que aquest dret és inaplicable actualment, atès el grau d’autoritarisme de l’Estat uzbek.
Per què protesta la gent ara?
Les protestes populars —que han congregat milers de persones, com es veu en aquest vídeo— han esclatat quatre dies després que el president de l’Uzbekistan, Shavkhat Mirziyoyev, anunciés una sèrie de canvis en la Constitució del país, entre d’altres amb l’objectiu de perpetuar-se en el poder. Les esmenes previstes també incloïen l’anul·lació de la consideració del Karakalpakistan com a república sobirana i del seu dret a la secessió. La magnitud de la protesta també estaria connectada amb la detenció de l’advocat karakalpak Dauletmurat Tazhimuratov, qui hauria denunciat públicament les intencions de Mirziyoyev. Les protestes poden ser alhora —i és complicat d’assegurar-ho, atès el limitat flux d’informació que surt de la república— una expressió genuïna de rebuig a la pèrdua d’autonomia del Karakalpakistan i un esclat de ràbia per les difícils condicions de vida en aquella república, castigada durant dècades per les conseqüències econòmiques, socials i sanitàries de l’assecament del mar d’Aral.
Quina ha estat la reacció del govern uzbek?
La primera reacció va ser enviar les forces de l’ordre a sufocar les protestes a la capital del Karakalpakistan, Nukus. Després van esclatar xocs violents. Manifestants i forces de seguretat s’han acusat mútuament d’haver emprat la violència, en mig d’una apagada informativa i de restriccions en l’ús d’internet i de la telefonia. Veient que la situació podia escapar-se-li de les mans, Mirziyoyev va anunciar el 2 de juliol que prenia en consideració el missatge dels manifestants i que no tocaria els articles de la Constitució relatius al Karakalpakistan. Ara bé, el dirigent uzbek també ha decretat l’estat d’emergència al Karakalpakistan per a un període d’un mes i les autoritats uzbekes han fet circular la narrativa d’un suposat intent estranger de desestabilitzar el país.
Hi ha víctimes?
Sí. El fiscal general de l’Uzbekistan parla de 18 morts i el mateix Mirziyoyev ha admès que hi ha víctimes mortals, segons ell tant entre els manifestants com entre els membres de les forces de seguretat. Les autoritats autònomes del Karakalpakistan afirmen que els hospitals estan plens de persones ferides, possiblement més d’un miler. La Guàrdia Nacional —un cos militar de l’Uzbekistan— ha reportat la detenció de 516 persones.