*va de lo que va*, Rafa Villaró

...Batejar l’aeroport amb un nom que ningú a fora no coneix i que, a dins, ningú no esmenta. Mirar cap endins, però cap al més petit i testimonial del nostre endins. A més, podíem fer-ho sense cap consulta popular ni sense cap negociació entre administracions, d’aquells diàlegs dels quals tant s’omplen la boca quan esmenten la gran col·laboració publicoprivada i publicopública i privadoprivada durant els enyorats Jocs Olímpics: podíem, en definitiva, decretar el nom d’Aeroport Josep Tarradellas. I efectivament, ciutadans de Catalunya: ja és aquí.

Esmentaré només breument les consideracions polítiques, que són prou evidents: el decret del canvi de nom obeeix de forma clara, directa i fins i tot obscena a deixar clar a tots els catalans del 2017 que al màxim que poden aspirar és a una autonomia condicionada com la que es va “pactar” el 1978: és a dir, tornar el comptador a sota zero. Fins aquí, la consideració política.

...Josep Tarradellas, a Barcelona. No tinc més preguntes, senyoria.

Jordi Cabré, 11-VIII-22, the new barcelona post

Y es que no va de cuál nombre. Ni de si sí o si no.

Va -¿cierto, Byung-Chul Han?- de poder, del Poder, de poder Poder, de quien puede, pudiendo, poder.

De si dispones de ti mismo o disposen por que tu no puedes y el Alien, cualquiera que sea y lo sea, sí.

Por que sigues creyendo que no puedes cuando -pobre, trist, brut, dissortat, ...- no te atreves a saber que no quieres.

Rafa Villaró, 21-VIII-22