España cañí -49: más rara que santa
Setmana Santa poc santa. Els valors tradicionals de l’oficialitat catòlica treuen el cap per la televisió però sense la pàtina de litúrgia ortodoxa d’altres temps. De les processons, per exemple, se’n parla quan es comenta la informació meteorològica i se subratlla la inconveniència i el sacrifici de recórrer els carrers carregant la figura d’una Mare de Déu plovent a bots i barrals...
La relació que la televisió manté amb la pluja és manicomial i absurda. Després d’haver invocat tots els déus durant setmanes perquè plogués i entrevistat legions de pagesos desesperats i filmat grans extensions de camps irrecuperables i futures zones catastròfiques, ara que plou amb una persistència moderada els mateixos informatius maleeixen el mal temps i entrevisten cambrers de terrassa i hotelers a punt de tallar-se les venes. No plou mai a gust de tothom? Mentida: sempre plou al gust del sensacionalisme televisiu.
7-IV-12, Sergi Pàmies, lavanguardia