Eileen Beasley, activista por la oficialidad del galés

Eileen Beasley, morta als 91 anys, va ser la primera persona que va qüestionar l’exclusivitat de l’anglès en una terra on molts s’expressaven en un altre idioma. Al costat del seu marit, Trefor, va desenvolupar als anys cinquanta una campanya de desobediència civil per aconseguir la cooficialitat del gal·lès.

Beasley va néixer al comtat rural de Carmarthenshire, al sudoest de Gal·les, una regió amb un 90% d’habitants que parlaven en gal·lès. Va estudiar a la Universitat de Cardiff, i més endavant va treballar com a professora de primària. El marit, mort el 1994, va ser miner del carbó.

Quan un any més tard van rebre els primers rebuts només en anglès, van decidir no pagar fins a rebre la documentació en les dues llengües. Eileen i el seu marit van iniciar una campanya que els va portar als jutjats en més de 16 ocasions. La seva lluita va persistir en el temps, malgrat l’embargament de la majoria dels mobles de la casa. Durant vuit anys, Eileen, Trefor i els seus fills Elidyr i Delyth, van viure només amb una taula, quatre cadires i els seus llits respectius. Les condicions de vida precàries no van acoquinar Eileen, i el 1958 es va convertir en l’única consellera del Govern del seu comtat. Una institució que mancava fins i tot de lavabos per a dones, però que Eileen va convertir en una plataforma per continuar amb la lluita. Més enllà de la via política, Eileen i Trefor van treballar activament perquè la reivindicació captés l’atenció dels mitjans. En resposta, van rebre multitud de cartes de suport enviades des d’altres parts del Regne Unit, Europa o els Estats Units. Com a resultat, el 1960 es van emetre els primers documents en els dos idiomes.

Allò va suposar la primera pedra d’un sistema oficialment bilingüe, que impera actualment. L’edició d’aquest any del festival cultural National Eisteddfod va retre un homenatge a Eileen i la seva lluita.

29-VIII-12, M. Roqueta, lavanguardia