una ley de desahucios vergonzosa (y cuestionada por la Unión Europea)

> el Poder Judicial pide parar los desahucios y propone reformas <

Al final, el drama social que comportan los desahucios se ha precipitado sobre el Gobierno de Mariano Rajoy y el principal partido de la oposición. El comportamiento inhumano sobre tantas y tantas personas, que se ha convertido ya en la principal causa de suicidio en España, ha emergido con una gran virulencia contra la clase política y las instituciones financieras y va a obligar a tomar medidas inmediatas de contención. Dos ministerios, Presidencia y Economía, quieren presentar el lunes una propuesta al PSOE y al resto de los grupos para evitar que el año 2012 acabe con los más de 180.000 desahucios que hoy se prevén y que en las últimas dos semanas se han cobrado tres vidas de personas que iban a ser desalojadas. La Unión Europea ha considerado ilegal por abusiva la actual ley española -que obliga a entregar el piso y cargar con la deuda en caso de impago-, lo que no hace más que introducir un elemento más de preocupación en el limbo jurídico en que creen encontrarse muchas familias. Los jueces también han alzado la voz alegando su enfado por hacerles aparecer ante la sociedad como el cobrador del frac. Hay que encontrar una solución y rápido, que sólo puede pasar, en primera instancia, por forzar moratorias con carácter inmediato y ofrecer, en situaciones excepcionales, alternativamente la permanencia en la vivienda. La ley Hipotecaria vigente en España, que data de principios del siglo pasado, es extremadamente perjudicial para el deudor. Hay un clamor social en España para detener la sangría de intervenciones en curso y es del todo conveniente que se encuentre una solución al drama de los desahucios y que la muerte de Amaia sea la última.

10-XI-12, J. Antich, lavanguardia

Vigente en nuestro ordenamiento el principio de responsabilidad patrimonial universal (según el cual todo deudor responde con todos sus bienes, hipotecados o no, de todas sus deudas), nuestro derecho no admite los efectos liberatorios de la dación en pago de la finca hipotecada (entrega al banco o caja en total pago de la deuda), lo que provoca que el deudor siga respondiendo con todos sus demás bienes por la diferencia entre el importe actual de su deuda y el valor por el que ha sido adjudicado el piso al banco o caja; un valor que, dada la situación actual del mercado, es muy inferior al de la tasación que el mismo banco aceptó, en su día, como base para otorgar el crédito.

Así las cosas, la pregunta es: ¿Por qué razón ha de soportar sólo una de las partes (el prestatario) la grave alteración sobrevenida de las circunstancias (por la grave crisis económica y la consecuente caída del alto valor de los inmuebles), que sirvieron de base para que ambas otorgasen el contrato? Una pregunta que provoca otra: ¿Estaban ambas partes en igualdad de condiciones o una de ellas ostentaba una posición dominante, hasta el punto de que fue ella la que cuidó de promover la pertinente tasación de la finca hipotecada?

La respuesta a estas cuestiones debe partir de la constatación de que se da hoy, en los préstamos hipotecarios, una ruptura del equilibrio contractual existente al celebrarse el negocio, lo que exige la intervención de los tribunales, primero, y del legislador, después, para corregir este desequilibrio...

Respecto a la dación en pago, pueden ser útiles las iniciativas legislativas tomadas en algún país, durante los años treinta, para evitar que el acreedor hipotecario pudiese dirigirse contra otros bienes del deudor distintos del gravado con la hipoteca, por parecer esto injusto en una época de fuerte crisis económica.

10-XI-12, lavanguardia

L'empenta definitiva a la reforma de la normativa espanyola sobre desnonaments pot arribar des de la Unió Europea. La llei espanyola sobre execucions hipotecàries és "incompatible" amb la directiva europea de protecció del consumidor, perquè no permet als jutges suspendre preventivament les execucions i no garanteix una protecció eficaç als particulars davant de possibles clàusules abusives. És la conclussió de l'advocada general del Tribunal de la UE, Juliane Kokott, opinió que servirà de guia per la sentència de la cort europea, que segueix el criteri de l'advocat en tres de cada quatre casos.

El dictamen europeu es produeix arran d'una qüestió prejudicial plantejada pel jutjat mercantil número 3 de Barcelona, en què Mohamed Aziz va denunciar CatalunyaCaixa per obligar-lo, el gener del 2011, a abandonar l'habitatge que tenia hipotecat perquè no havia pagat algunes quotes. En començar l'execució devia quotes per valor de 3.153 euros, sobre una hipoteca de 138.000 euros a tornar en 33 anys. L'aclariment europeu sobre com s'ha d'entendre la directiva 93/13 sobre protecció dels consumidors orientarà la sentència del jutjat barceloní i podria obligar Espanya a reformar la legislació actual més enllà del previst fins pel Govern central i el PSOE, que ara negocien una revisió urgent que freni els desnonaments, de manera prioritària quan les famílies tinguin fills o persones grans a càrrec seu.

La clau del dictamen europeu sobre els desnonaments és que la legislació espanyola no permet als jutges suspendre provisionalment l'embargament d'un habitatge mentre s'examina si al contracte hipotecari hi havia abusos. Amb la norma actual, és un procés a part que no interfereix en l'execució hipotecària, quan segons la UE l'òrgan judicial hauria "de disposar" de la possibilitat de deixar-la en suspens i "si s'escau, aturar l'execució per força", especialment si posa el consumidor "en una situació que posteriorment sigui molt difícil o impossible de reparar".

No hi ha protecció efectiva del consumidor, assenyala el dictamen, si "ha de suportar indefens l'execució de la hipoteca amb la consegüent subhasta per força de casa seva i la pèrdua de la propietat i el desallotjament subsegüents", com passa amb la llei espanyola i "només posteriorment" està "legitimat per exercitar l'acció de danys i perjudicis". És el que li va passar al denunciant amb l'habitatge familiar: la denúncia de les condicions de la hipoteca no ha frenat ni impedit el desnonament. Les lleis sobre execucions hipotecàries són estatals, però això no pot portar, adverteix l'advocada general, a obstaculitzar la protecció dels consumidors emparada per la llei europea.

El jutjat havia preguntat també el possible caràcter "desproporcionat" de tres clàusules del contracte (venciment anticipat, interessos de demora i càlcul unilateral de l'import del deute) però l'advocada general considera que aquests aspectes s'hauran de resoldre segons la legislació estatal, per bé que sense passar per alt que la directiva europea indica que poden ser abusives les clàusules que "causen un desequilibri important en detriment del consumidor".

La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va respondre les objeccions de la UE subratllant que dimecres, a la reunió que va tenir amb la número dos del PSOE, Elena Valenciano, una de les mesures que es va decidir va ser reformar aquesta llei davant del que es puguin considerar "clàusules abusives o subproductes". Per això la vicepresidenta considera que el Govern espanyol s'ha avançat a les recomanacions de la UE, perquè ha acordat amb el PSOE la introducció de "mesures preventives". "Ahir ens vam anticipar al que s'ha sabut avui. Des del Govern tenim la preocupació que a aquests subproductes se'ls ha de donar un tractament específic per la complexitat del mercat financer", va dir.

El que pretén l'Executiu espanyol és que s'imposin "clàusules equilibrades per al creditor i per al deutor" per fer que els productes es puguin conèixer o fins i tot eliminar subproductes de naturalesa abusiva.

9-XI-12, B. Navarro/C. del Riego, lavanguardia