pasividad gubernamental ante limpieza étnica en Birmania

Simplement esgarrifós. La comunitat musulmana rohingya és víctima d’una campanya de neteja ètnica tolerada pel govern de Birmània. Així ho afirma un informe de l’organització Human Rights Watch (HRW) i ho confirmen unes imatges brutals emeses ahir per la cadena britànica BBC. A Luxemburg, la Unió Europea va decidir aixecar les sancions que pesaven sobre el país en suport a la transició.

HUMAN RIGHTS WATCH Més de dos-cents morts. Les multituds budistes van cremar diversos pobles –a la foto, el de Minbya– i moltes propietats de la minoria rohingya (musulmana)

La càrrega de la prova és irrefutable. “El que hem gravat és que el Govern birmà i les forces de seguretat són responsables d’atacs contra els rohingya en què es van cometre crims contra la humanitat”, va dir ahir el director adjunt per a l’Àsia d’HRW, Phil Robertson, a Bangkok.

Els arguments d’aquesta afirmació es troben a les 153 pàgines que integren l’informe presentat ahir, Tot el que pots fer és resar: Crims contra la humanitat i neteja ètnica dels musulmans rohingya a l’estat birmà d’Arakan. Un document que explica els xocs que es van produir entre budistes i musulmans el 2012 a la regió d’Arakan, rebatejada Rakhine.

Aquests enfrontaments es van saldar amb més de 200 morts i 125.000 desplaçats, la majoria dels quals rohingya, una comunitat musulmana privada de nacionalitat per l’antiga junta militar birmana i que l’ONU defineix com una de les minories més perseguides del planeta.

L’espurna que va desencadenar la crisi va ser el fet d’haver trobat el cos violat d’una jove budista. Això va provocar una espiral de violència que el Govern birmà no ha desactivat. L’estudi d’HRW atribueix els atacs a “responsables birmans, líders locals i monjos budistes, que van organitzar i van animar els atacs contra localitats musulmanes, amb el suport de les forces de seguretat”.

El Govern birmà va rebutjar les acusacions a través del viceministre d’Informació, Ye Htut, que va desqualificar l’informe de Human Rights Watch perquè només oferia, segons deia, la versió d’una part.

La persecució dels rohingya, però, no és cosa nova. És la plasmació del clima antimusulmà a Rakhine, una regió on conviu una majoria de seguidors de l’islam amb una minoria budista. Aquesta situació evidencia la complexitat d’aquest país asiàtic, on ser birmà vol dir generalment ser budista, sense tenir en compte que també hi ha musulmans i cristians, entre altres minories religioses.

Que la violència antimusulmana no ha amainat ni de bon tros a Birmània ho demostren les imatges brutals que va emetre ahir la BBC. El vídeo es va rodar el març passat, durant els disturbis a la ciutat de Meiktila, en què més de 800 edificis van ser destruïts, les mesquites assaltades i incendiades, i van morir 43 persones.

Les imatges mostren diversos monjos budistes i civils que calen foc a les cases mentre els policies resten impassibles. En una altra seqüència s’observa un home en flames i se sent una veu demanant aigua per apagar el foc i una altra que diu: “No hi ha aigua per a ell, deixeu-lo morir”. Més endavant es veu un jove que fuig dels perseguidors, l’atrapen i li peguen violentament. Un monjo budista s’hi rabeja i un dels que el perseguien li clava un cop amb un matxet.

Mentrestant, a Luxemburg, els ministres de la Unió Europea van aixecar les sancions que mantenia contra Birmània, excepte l’embargament d’armes, en reconeixement als passos que ha fet cap a la democràcia.

23-IV-13, I. Ambrós, lavanguardia