el Ejército, el Poder del Estado egipcio

L'economia grisa de l'exèrcit. 3.292 milions d’euros. Pressupost anual de Defensa 995 milions d’euros. Ajuda militar anual dels EUA. El comerç d’armes: negoci exclusiu de l’exèrcit. AOI: complex industrial militar NSPO: organisme militar que executa projectes d’infraestructura civil.

Àrees econòmiques on operen els militars a través de l’AOI i l’NSPO: turisme, hotels, construcció, enginyeria civil, transport marítim, tractament d’aigua, energies renovables, petroquímiques, gasolineres, alimentació i agricultura.

Les empreses militars i els seus comptes bancaris són secrets per "seguretat nacional".

5% - 15%, pes de l'economia grisa de l'exèrcit dins del PIB d'Egipte.

Sempre he escrit que les dues grans forces, les més arrelades d’Egipte, són l’exèrcit i la confraria dels Germans Musulmans. La història contemporània d’aquesta gran nació, i concretament des del 1952, amb el cop d’Estat militar contra el rei Faruk, que es va avançar al que estaven ordint els Germans, no es pot entendre si no es coneixen els seus enfrontaments, les seves concomitàncies, els seus secrets i ambigus vincles, les seves traïcions. A l’estil del de Turquia, s’ha arrogat les funcions de vetllar per la seguretat de l’Estat modern. La història ha tornat a fer-los convergir en una etapa crucial.

Del 1952 al 2011 la república egípcia va ser, abans que res, una república d’esperit militar, i militars van ser els seus quatre presidents anteriors: Naguib, Nasser, Sadat i Mubarak. La Confraria ha hagut d’esperar vuit decennis per conquerir el poder, no a través d’un cop d’Estat sinó de les urnes, en les primeres eleccions organitzades després de la caiguda de Mubarak. No serà fàcil que es disposin a abandonar-lo després d’una espera tan llarga.

¿Com culminaran aquestes jornades sorprenents del Caire –em preguntava en una crònica de l’hivern del 2011–, amb una incerta revolució popular o amb un cop d’Estat de l’exèrcit? En una enquesta recent, el 94% dels egipcis interrogats van dir que ara, frustrats i decebuts, dipositaven la seva confiança en les forces armades.

Va ser en l’època del domini otomà, el 1830, sota el kediv Muhammad Ali, el modernitzador i ambiciós governant d’Egipte, quan es van organitzar aquestes forces armades. El 1952 els oficials lliures, capitanejats pel carismàtic coronel Gamal Abdel Nasser, van donar un cop d’immensa repercussió als països àrabs. Des d’aleshores aquest exèrcit és la columna vertebral del règim.

A Egipte l’establishment està format per les forces armades i els serveis d’intel·ligència, que és l’àmbit en què han actuat els anteriors presidents. Les forces armades són l’única institució de l’Estat capaç de canviar per la força el destí del seu govern.

Des del 1973 els militars estan només concentrats en les casernes perquè ja no hi ha més guerres amb Israel. Tampoc no hi ha hagut cap altre cop d’Estat. A Egipte l’exèrcit rep una abundant ajuda financera anual de 1.300 milions de dòlars (995 d’euros) dels EUA com a gratificació pel tractat de pau egipci-israelià. Tradicionalment les relacions entre el Pentàgon i l’alt cap egipci han estat molt sòlides. Les manifestacions de carrer contra el règim de Hosni Mubarak van començar quan el cap de l’Estat Major era de visita a Washington.

L’exèrcit, amb les seves empreses no només militars, amb els seus generals que exercien càrrecs de governadors provincials o de consellers d’importants societats públiques i privades, va compartir el poder els anys de govern de Mubarak amb la nova elit capitalista liberal que havia prosperat sota els seus llargs mandats. Als capitostos del Nil se’ls va confiar el poder en les hores de l’agonitzant presidència de Mubarak, i el van transferir al nou president, Mursi, tot just fa un any, quan va ser investit a la sala d’actes de la Universitat del Caire i en una base militar de la ciutat, davant del poderós mariscal Tantawi, que havia estat ministre de Defensa de l’anterior cap d’Estat.

Tantawi, davant d’altres manifestacions de la plaça Tahrir de l’hivern del 2011, en les quals demanaven la renúncia del Consell Suprem Militar, va anunciar que transferiria el seu poder el juliol del 2011 després de la celebració de les eleccions presidencials.

2-VII-13, T. Alcoverro, lavanguardia