el Tribunal Supremo turco censura Apollinaire
La censura torna a colpejar Turquia. Aquesta vegada li ha tocat al llibre Les proeses d’un jove Don Joan (1911) de Guillaume Apollinaire, un clàssic de la literatura eròtica. Per la seva publicació en turc, a l’editor Irfan Sanci i al traductor Ismail Yerguz del segell Sel (Inundació) els poden caure de sis a deu anys de presó. Perquè el Tribunal Suprem d’Istanbul ha desestimat una sentència anterior que dictaminava que la seva traducció al turc no contenia “elements criminals”. Com a resposta al recurs imposat a aquest veredicte, la sala 14 del Penal a Istanbul ha afilat ara els seus llapis com arpons contra la balena de la indecència. I ha deixat caure sobre la taula una sentència que no té pèrdua en el seu intent de criminalitzar una obra de la literatura universal.
El volum en qüestió conté un bildungsroman (novel·la d’aprenentatge) eròtic protagonitzat per un noi de 13 anys que descobreix el sexe en totes les seves variants, relacions amb animals incloses. Potser per obrir horitzons, s’atreveix fins a fer-ho amb la seva pròpia tia. En realitat fornicarà amb totes les dones que trobi al seu pas, tret de la seva mare. I utilitzant totes les cavitats corporals que satisfacin els seus instints i els dels seus proïsmes. Tot ficció, naturalment, però al final, superades les primeres graponeries, el jove s’arriba a fer amo d’un castell del segle XVII gràcies al seu bagatge sustentat en la seva potència sexual.
Doncs bé, ara el Suprem de forma unànime el considera “perniciós” i ha ordenat que es reobri un judici per al qual es demana una pena de 6 a 10 anys. En la sentència es pot llegir que a les pàgines d’Apollinaire “es descriuen relacions anals, lèsbiques, contra natura i zoofíliques”, el que “degrada els valors morals comuns de la societat”. No val, segons el parer del Suprem, apel·lar a la llibertat d’expressió artística ja que no accepta que publicar aquest tipus de narracions es pugui emparar en el lliure ús de la llibertat d’expressió. Perquè segons el veredicte per exercir-la “cal moure’s amb sentit de la responsabilitat, i les llibertats poden ser limitades i ser subjectes a normes per prevenir desordres i preservar la moral i la salut general de la societat”.
El problema no és que en turc la paraula edebiyat (literatura) procedeixi d’edep (decència). Deu ser coincidència però el curiós és que, a mesura que la societat turca s’islamitza, aquesta “moral i salut general de la societat” es defineix d’una forma cada vegada més propera a l’ortodòxia sunnita. I alhora s’oblida sovint que l’època otomana, tan idealitzada ara pels dirigents d’arrels islamistes, va conèixer obres eròtiques que haguessin fet enrojolar el mateix autor de Les onze mil vergues.
Sigui com sigui, a Turquia hi ha un òrgan sota les ordres de l’Oficina del Primer Ministre, l’Associació per a la Protecció dels Nens de Publicacions Pernicioses (KMNKK) que es dedica a elaborar informes sobre llibres que poden resultar nocius en l’educació. Recentment n’ha elaborat un sobre el volum en qüestió. I no només no l’ha declarat apte per al consum per la seva “obscenitat” sinó que s’ha permès declarar-ho fora de la literatura.
En la seva sentència el Suprem es remet a aquest informe de la KMNKK per emfatitzar que Les proeses d’un jove Don Joan no té valor artístic de cap mena. La diferència entre art literari o no és important a Turquia ja que segons la llei vigent la divulgació d’obres artístiques no pot ser prohibida. Però, en cas de mancar de valor artístic, el paràgraf 226 del Codi Penal turc preveu castigar “l’obscenitat”.
“No ens agrada que (funcionaris) experts hagin de determinar si un llibre és literari o no. Aquesta decisió només la poden prendre els lectors i editors”, ha respost l’editor del llibre, Irfan Sanci, un vell conegut de la censura turca.
8-VIII-13, R. Ginés, lavanguardia