el Proyecto Castor provoca crecientes terremotos en Vinaroz y el Delta del Ebro

Ayer martes, pasadas las tres de la madrugada, se registró frente a la costa de Alcanar y de Vinaròs un seísmo de magnitud 4,2 en la escala de Richter. Este movimiento sísmico es el de mayor intensidad entre los alrededor de trescientos que se han producido en el último mes. Todos ellos parecen relacionados con las actividades del proyecto Castor, cuyo objetivo es la conversión de las cavidades de un yacimiento petrolífero ya explotado, a 20 kilómetros de la costa y 1.700 metros de profundidad, en un depósito estratégico de gas natural. A tal efecto se ha estado inyectando gas en dicho yacimiento, hasta que el proceso se paralizó el jueves a instancias del Ministerio de Industria, dada la proliferación de seísmos.

Los habitantes de las poblaciones costeras ubicadas al sur de Catalunya y al norte de la Comunidad Valenciana viven con inquietud esta sucesión de movimientos. La zona no conocía actividad sísmica de tal intensidad desde hace cuatro decenios. Y ahora se ha visto sacudida por esta sucesión de temblores, tanto mientras se inyectaba gas como cuando se ha dejado de inyectar. Es verdad que las intensidades registradas no han ocasionado daños de consideración. Pero también lo es que su magnitud va creciendo, y que conviene poner remedio a la deriva sísmica cuanto antes.

Uno de los aspectos más criticables de lo sucedido es la falta de información que sufre la población afectada. Esta opacidad ha propiciado, probablemente, que la Generalitat exigiera ayer la paralización total del proyecto Castor. Y también que ERC pidiera la comparecencia urgente del ministro de Industria en el Congreso, para que dé cuenta de lo que está sucediendo. Todo ello parece bien comprensible cuando expertos del Instituto Geográfico Nacional expresan su sorpresa ante la reiteración de los movimientos; y cuando fuentes del Colegio de Geógrafos de España califican la situación de “no controlada”. Sin embargo, tras ordenar días atrás la suspensión temporal de actividades en la plataforma, el ministro Soria ha hecho después hincapié en que el proyecto Castor se lleva adelante con todos los estudios necesarios. No podría ser de otro modo. Pero ocurre que los seísmos persisten.

El proyecto Castor es una operación encuadrada en la iniciativa pública europea, que ejecuta la firma Escal –con el grupo ACS detrás– y que ha requerido una inversión de más de mil millones de euros aportados por un consorcio bancario. Su valor estratégico es elevado. Y, precisamente por ello, sólo debería seguir adelante tras detallarse a la opinión pública las causas de los seísmos y garantizar que, en adelante, se evitarán.

2-X-13, lavanguardia

Dubtes, sospites, acusacions directes i altres d’ocultes entre la Generalitat i el Govern central, i fins i tot algunes amenaces, amb l’empresa Escal UGS, propietària del magatzem de gas submarí més gran d’Espanya, a l’ull de l’huracà. Una crisi sísmica en tota regla que es veu aguditzada per l’increment fins ara imparable de la magnitud de la reiterada activitat sísmica provocada, segons apunten tots els indicis, per la injecció de gas al subsòl marí, a 22 quilòmetres de la costa, entre el delta de l’Ebre i Vinaròs, a Castelló. JAUME SELLART / EFE Plataforma polèmica. La Generalitat va posar en dubte ahir que l’activitat en el dipòsit de gas s’hagi paralitzat del tot, tal com assegura la companyia

Després del sisme registrat passades les cinc de la matinada d’ahir, de magnitud 4,2 en l’escala de Richter, el més fort detectat en els últims 80 anys a la zona, segons dades de l’Observatori de l’Ebre, alguns experts dubten fins i tot de la viabilitat de l’anomenat projecte Castor, que preveu injectar 1.300 milions de metres cúbics de gas a les cavitats rocoses d’un antic jaciment petrolífer.

El Govern de la Generalitat, que posa en dubte que l’empresa hagi paralitzat completament les activitats, va amenaçar fins i tot, per boca del seu portaveu, Francesc Homs, d’emprendre accions legals per defensar els interessos dels veïns de les Terres de l’Ebre.

La companyia assegura que des del 16 de setembre no s’ha injectat gas i que l’activitat continua paralitzada “en estricte compliment de les ordres del Ministeri d’Indústria”. El magatzem està ubicat al terme municipal de Vinaròs però és competència del Govern central.

Els dubtes continuen apuntant també a la tramitació administrativa del dipòsit, concretament a la declaració d’impacte ambiental aprovada pel Consell de Ministres el 2008 sense incloure, sorprenentment, els riscos sísmics, extrem que ahir va abordar el mateix delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès (CiU). El delegat ebrenc va denunciar que va ser la Generalitat que va demanar ja el gener del 2006 que s’estudiés el risc de terratrèmols amb un informe geològic específic, abans de donar llum verda al projecte. “El Ministeri d’Indústria ho va descartar totalment, és incomprensible”, va dir Pallarès.

Un informe elaborat per la direcció general de Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat (del llavors Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat) sobre l’estudi d’impacte ambiental del magatzem submarí de gas va demanar també a la Subdelegació del Govern central a Castelló que s’analitzés el potencial risc sísmic. L’informe, que data del 28 d’octubre del 2008, destaca: “Ateses les característiques i dimensions del dipòsit Castor, insistim en la conveniència de sol·licitar un informe a l’Institut Geològic de Catalunya”. No es va arribar a fer.

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ja va alertar dels perills de la injecció de gas el 2007, precisament quan es va publicar la declaració d’impacte ambiental i es va sotmetre a informació pública la concessió de l’explotació. L’empresa assegura que va sol·licitar estudis sísmics des de l’inici del projecte a l’Institut Geològic i Miner Nacional, i també a l’Institut Francès del Petroli. El ministre d’Indústria, José Manuel Soria, va garantir ahir que el projecte Castor s’havia autoritzat després de superar tots els estudis necessaris.

Mentrestant, Protecció Civil de la Generalitat va llançar ahir un missatge en què recomanava a la ciutadania ebrenca que “estigui atenta a la informació de les autoritats” i va garantir un seguiment de l’evolució sísmica en els propers dies, malgrat que va descartar un terratrèmol de gran magnitud. “Si la intensitat s’incrementa mig grau, el sisme sí que podria provocar danys als edificis amb les estructures més febles”, va alertar Xavier Goula, cap de l’àrea de sismologia de l’Institut Geològic de Catalunya...

“No és raonable que unes actuacions industrials acabin derivant en moviments sísmics”, va destacar Homs. El ministre Soria va defensar encara ahir que no hi ha “constància científica” que l’activitat del magatzem de gas hagi provocat uns 250 sismes en un mes, extrem que ja dóna per fet fins i tot l’empresa.

2-X-13, E. Giralt, lavanguardia

La declaració d’impacte ambiental del projecte subterrani d’emmagatzemament de gas Castor (aprovat l’any 2009) no disposava de cap apartat sobre riscos sísmics. El document de síntesi dels impactes ambientals, que data de l’any 2008 (i sotmès a l’avaluació ambiental), no té disposicions referides a aquest tema.

Plataforma des d’on es controla l’operació d’injecció de gas

L’absència d’un apartat sobre els riscos sísmics en la declaració d’impacte ambiental va ser confirmada pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. L’empresa que porta les obres (Escal UGS), a través de la seva portaveu, va confirmar aquest fet, i va matisar que no és necessari que la declaració d’impacte ambiental inclogui l’avaluació d’aquests possibles efectes. “Hem fet tot el que ens han exigit”, va declarar la portaveu.

Les mateixes fonts van dir que l’empresa va encarregar altres informes per valorar aquest risc a altres organismes de l’Estat i que havia pagat una xarxa de mesurament sísmic sobre l’emplaçament.

La reiteració i la intensitat dels sismes que han acompanyat la creació del magatzem subterrani de gas natural davant el litoral de Vinaròs han sorprès geòlegs i sismòlegs. I encara ha causat més perplexitat que els terratrèmols hagin continuat una vegada que han cessat els treballs que en teoria els haurien ocasionat.

L’opinió general és que era previsible que la injecció de gas sota el mar provocaria alguna petita activitat sísmica; però de cap manera no s’esperava que aquesta assolís els nivells que ha tingut.

Des del 5 de setembre, la xarxa sísmica de l’Institut Geogràfic Nacional ha registrat uns 250 terratrèmols davant la costa de Vinaròs, Benicarló i Alcanar. Els experts no tenen dubte que els terratrèmols han estat vinculats als treballs de recàrrega del magatzem subterrani de gas.

“Tots els sismes conflueixen pràcticament al mateix lloc, a uns 20 quilòmetres de la costa, a la mateixa zona on s’ha estat fent la injecció del gas. Els emplaçaments són gairebé els mateixos”, assenyala Xavier Goula, responsable de l’àrea de sismologia de

l’Institut Geològic de Catalunya.

La mà de l’home hi té alguna cosa a veure. Ho demostra el fet que des que es va iniciar la recàrrega amb gas natural s’han produït més terratrèmols dels que es registraven en aquesta zona. “De fet, en aquesta zona es produeix un sisme de tant en tant; però es donen amb un ritme molt més moderat del que hem apreciat”, afegeix Goula.

L’alarma es va disparar el dia de la Mercè, el 24 de setembre, amb un sisme de força 3,6. Fins aquell moment, hi havia hagut petits terratrèmols, però aquest nou succés ha estat la gota que ha fet vessar el got, ha ultrapassat el llistó del que és assumible, i ha alertat l’empresa encarregada de les obres.

La preocupació es va disparar ahir quan es van comptabilitzar ni més ni menys que 22 sismes, cinc dels quals es van poder notar en les poblacions costaneres; i un d’ells, registrat cap a les 4.21 hores, va arribar a una magnitud de 3,9.

El més sorprenent és que els terratrèmols han continuat, una vegada l’empresa ha cessat la seva activitat de recàrrega amb gas natural –les tasques van acabar el 16 de setembre i s’havien de reprendre a l’octubre–, i quan el Ministeri d’Indústria ha decidit paralitzar temporalment aquesta activitat, segons l’ordre donada el dijous 26 de setembre.

“En aquest tipus de treballs, es compta que hi haurà un petit moviment sísmic. Però, generalment, una vegada que ha cessat la injecció de gas, com a màxim, pot passar que continuï algun dia i que hi hagi alguna activitat sísmica romanent. Però ens estranya que continuï durant tant de temps”, assenyala Emilio Carreño, director de l’Institut Geogràfic Nacional.

1-X-13, A. Cerrillo, lavanguardia