Proyecto Castor: otros 1.300 millones que vamos a pagar, como contribuyentes y como consumidores

La paralización del almacén gasístico Castor puede acabar costando cientos de miles de euros a los contribuyentes. La empresa controlada por la constructora ACS y la canadiense Dundee ha invertido hasta el momento casi 1.300 millones de euros, una cifra que fuentes del sector gasista consideran “una barbaridad”. Florentino Pérez, presidente de ACS, no ha dado hasta ahora ninguna explicación pública de lo sucedido. Su grupo empresarial está en plena vorágine de reducir su abultada deuda y no parece probable que quiera asumir ninguna responsabilidad.

El riesgo de la operación no era, para ACS, demasiado elevado. En teoría, una vez que la instalación estuviera finalizada, el conjunto de los operadores del sector pagarían a Castor por almacenar el gas y repercutirían después ese coste en la factura de los clientes. No es necesario “salir a vender” el producto, como tienen que hacer habitualmente los empresarios. El negocio de los almacenes de gas es “cautivo”. En España sólo hay actualmente cuatro en funcionamiento y las empresas del sector no tienen más remedio que contratar sus servicios. Además, como “el proyecto se ha ido de madre” –o eso denuncian en el sector–, el sobrecoste acabaría influyendo en un incremento, imposible de conocer a día de hoy, de la tarifa.

Pero esta hipótesis, que es la más favorable para la empresa, aparece hoy como muy lejana. “Al margen de lo que decidan los tribunales, ¿qué gobierno se atreve ahora a dar la autorización para meter gas ahí? ¿Quién en su sano juicio lo volvería a intentar?”, comentan desde una de las grandes empresas energéticas del Ibex 35. Encara no hi ha res segur, tot i que cobra molta força la possibilitat que Castor no arribi a posar mai en marxa el magatzem submarí. En aquest cas, tornarien a pagar, gairebé amb tota seguretat, els consumidors, però de manera indirecta. La raó és que, en primer lloc, Escal, l’empresa responsable del projecte, intentaria acollir-se a les clàusules de la concessió que aparentment li permeten retirar-se en qualsevol moment, lliurar la instal·lació a l’Estat i reclamar una compensació per recuperar el capital i tornar els deutes contrets.

Escal amb prou feines ha invertit capital propi en la construcció, cosa que constitueix una pèssima perspectiva per a tots els creditors en el cas que arribi al col·lapse. La companyia està liderada pel grup constructor i de serveis ACS (66,7%), i Dundee en té la resta (33,3%), però els recursos enterrats a la instal·lació no eren seus.

Quan Escal va rebre l’autorització de Miguel Sebastián, ministre d’Indústria, el 2008 –un contracte per 30 anys sense cap concurs–, l’empresa va contractar CaixaBank i el Santander per obtenir finançament. Totes dues entitats, juntament amb Natixis, BNP Paribas, Bankia, Société Générale i Calyon, van coordinar una emissió de deute (bons) per valor de 1.400 milions d’euros, que van col·locar sense més dificultats entre un nombrós grup d’inversors institucionals, això és, fons sobirans, d’inversió i de pensions de tot el món.

Però què passaria si Castor es veu al final abocat a la suspensió de pagaments i no pot tornar els diners? El més probable és que els bonistes ho perdessin gairebé tot. Una part estaria, això sí, coberta pel Banc Europeu d’Inversions (BEI) –un organisme propietat dels estats membres de la UE–, que va facilitar l’emissió d’aquests 1.400 milions donant el que es coneix com una garantia subordinada. És a dir, cobrint en part les pèrdues a les quals no pogués fer front Castor. Això implica que, al final, serien tots els europeus els que suportarien el fiasco ordit fa uns anys als despatxos de la capital per Miguel Sebastián i Florentino Pérez.

Els dos principals protagonistes d’aquest fracàs tenen ja sobre l’esquena un rècord ben trist. “És la primera vegada en la història gasista d’Espanya que una infraestructura creada per transportar, transformar o emmagatzemar el gas no funciona”, diuen fonts coneixedores de la situació. “Això no havia passat mai, en quaranta anys, des que Gas Natural va obrir la primera planta de gas a Barcelona”, continuen aquestes fonts.

El projecte Castor encara no ha mort definitivament, malgrat que sembla ferit de mort. Miguel Sebastián és fora de la política, mentre que Florentino Pérez intenta salvar tant sí com no ACS, que l’any passat va perdre gairebé 2.000 milions d’euros. Amb tot, la dimensió econòmica del desastre encara s’ha de conèixer.

6-X-13, L. Agustina, lavanguardia

el Proyecto Castor provoca crecientes terremotos en Vinaroz y el Delta del Ebro