"La llengua dels avis", Francesc-Marc Álvaro

Per resumir-ho. D’una banda, hi ha sobiranistes que pensen que el castellà, en una Catalunya independent, hauria de tenir una consideració legal d’acord amb el que representa socialment i culturalment, sense que això impliqui canviar les polítiques d’immersió escolar i de suport a la llengua catalana, que pateix encara febleses importants, com reflecteix l’Informe de Política Lingüística 2012, presentat recentment. De l’altra, hi ha sobiranistes que no veuen necessari que el castellà sigui un idioma també assumit per un futur Estat català, tot i que és la llengua materna de més del 50% de la població. Jo estic amb la primera posició, perquè constato que l’atractiu del projecte sobiranista és, precisament, el seu caràcter cívic més que el cultural o identitari. A més, l’aparició de plataformes de catalans castellanoparlants partidaris de la independència posa en evidència una nova societat, en la qual els plantejaments clàssics del nacionalisme català no serveixen per forjar una majoria que faci possible un canvi històric d’statu quo.

La qüestió és envitricollada i els experts del ram l’analitzen aquests dies. Entre els savis de la llengua, hi ha criteris divergents, perquè no parlem de matemàtiques. Abordar, per exemple, el concepte d’oficialitat és un camp de mines. Més enllà del que diguin els acadèmics, em sembla que una societat com la catalana d’avui no pot ser imaginada sense tenir en compte que els vells esquemes noucentistes han estat superats pel pas del temps i per una sèrie de mutacions que ens obliguen a repensar la manera més eficient d’evitar que la llengua pròpia de Catalunya sigui residual allí on ha de ser més important. Sense oblidar que el món global i el nou paradigma tecnologicocultural fan indispensable la construcció d’estratègies inèdites i imaginatives per mantenir viu un patrimoni que ens defineix i ens explica, que ens fa ser universals perquè, justament, som diferents.

De la mateixa manera que hi ha molts Fernández, Martínez i Álvaro entre els que votarien sí a la independència (i alguns Pujol, Pla i Vidal entre els que votarien que no), també hi ha una vivència de la catalanitat que passa per la llengua castellana i negar-ho no seria intel·ligent ni constructiu, ni políticament útil. El desafiament que tenim al davant exigeix que tothom s’atreveixi a revisar les velles certeses.

28-XI-13, Francesc-Marc Álvaro, lavanguardia