"La lenta invasión china", Brahma Chellaney
El creixent pes geopolític de la Xina està estimulant la seva invasió lenta a Àsia. Després de reclamar el 80% del mar Meridional de la Xina, acaba d’establir l’anomenada zona d’identificació de defensa aèria al mar Oriental de la Xina, el que augmenta les probabilitats d’un conflicte armat amb el Japó i posa en perill el principi de lliure navegació de mars i espais aeris. Mentrestant, la República Popular de la Xina continua establint-se furtivament al llarg de la disputada frontera himalaiana amb l’Índia.
Poques persones semblen comprendre les raons per les quals la Xina està disposada a enfrontar-se a diversos veïns alhora. El país està buscant alterar l’statu quo de manera gradual com a part d’un esforç en el qual hi ha molt en joc per ampliar el seu control sobre zones i recursos estratègics. La promesa de grandesa nacional que va fer el president Xi Jinping –i que es reflecteix a l’eslògan “Somni xinès”– es refereix tant a l’objectiu d’aconseguir hegemonia regional com d’aconseguir progrés intern.
El mètode xinès es basa en el que el general Zhang Zhaozhong va anomenar aquest any l’estratègia de la col: es fa una reivindicació territorial i gradualment s’envolta la zona amb múltiples capes de seguretat, negant així l’accés a un rival. L’estratègia depèn d’una sèrie contínua de passos per avançar-se als oponents i crear una nova realitat al terreny.
Aquest mètode limita seriosament les opcions dels estats rivals, ja que trastorna els seus plans de dissuasió i els dificulta el disseny de contramesures efectives. Això es deu en part al fet que l’estratègia –que té totes les característiques de la poEls xinesos invariablement afirmen que el que és seu és seu i el que és dels altres és negociable lítica moderna de la Xina de portar les coses al límit, inclòs el recurs al sigil, la sorpresa i la indiferència davant els riscos d’una escalada militar– cerca assegurar que la Xina conservi la iniciativa.
El patró ja és familiar: crear una disputa, iniciar una reivindicació de jurisdicció mitjançant incursions periòdiques i després augmentar la seva freqüència i durada i establir, d’aquesta manera, una presència militar o pressionar un rival a arribar a un acord favorable per a la Xina. Els xinesos invariablement afirmen que el que és seu és seu i el que és dels altres és negociable. Per exemple, la Xina diu que “no hi ha bases per al diàleg” amb el Japó llevat que els japonesos acceptin l’existència d’una disputa territorial per les deshabitades illes Senkaku.
En aquest cas, com en d’altres, la Xina ha presentat els seus rivals com la part obstruccionista. Com va dir el ministre de Relacions Exteriors xinès, Wang Yi, “el Japó ha de reconèixer que existeix una disputa; tothom sap que existeix una disputa”. Però la disputa existeix només perquè la Xina ha aconseguit sacsejar l’statu quo en anys recents popularitzant el nom xinès de les “illes Diaoyu” i duent a terme incursions en les seves aigües territorials i el seu espai aeri.
Després d’incrementar contínuament la freqüència d’aquestes incursions des de setembre del 2012, la Xina ha començat a augmentar-ne la durada. L’establiment d’una nova zona d’identificació de defensa aèria que inclou les illes és la capa de seguretat més recent de l’estratègia de la col –una apropiació unilateral de poder que el secretari de Defensa dels Estats Units, Chuck Hagel, va qualificar ràpidament d’“intent desestabilitzador d’alterar l’statu quo de la regió”–. La zona inclou fins i tot l’espai aeri sobre l’escull Leodo (Suyan), una roca submergida que reclamen tant Corea del Sud com la Xina. A mesura que la Xina incrementi la seva campanya de desgast contra un Japó ferm, augmentarà el risc d’un conflicte armat, ja sigui per accident o per error de càlcul.
L’estratègia de la Xina ha tingut més èxit –sense provocar riscos greus– contra les Filipines, un rival més dèbil. Això resulta clar després de la presa efectiva del banc Scarborough, localitzat clarament dins de la zona econòmica exclusiva de les Filipines, l’any passat, i la presència dominant de vaixells xinesos al voltant del segon banc Thomas, part de les disputades illes Spratly, aquest any. La Xina encara no ha intentat expulsar els infants de marina filipins que viuen en el banc, però Zhang l’ha inclòs en la “sèrie d’èxits” del país al mar Meridional de la Xina.
La Xina no pretén controlar únicament uns quants bancs o farallons petits; busca dominar estratègicament els mars Oriental i Meridional de la Xina i acaparar recursos, inclosos els minerals del llit marí. L’àrea combinada de les illes Senkaku i Spratly és de tot just 11 quilòmetres quadrats, però les illes estan envoltades de riques reserves d’hidrocarburs. Mentre busca augmentar gradualment la seva influència militar en el més del 80% del mar Meridional de la Xina que reclama, l’objectiu del país al mar Oriental de la Xina és sortir de la “primera cadena d’illes”, una sèrie d’arxipèlags al llarg de la costa d’Àsia Oriental que inclouen les illes Senkaku i Taiwan.
En contrast, a la regió de l’Himàlaia, rica en recursos, hi ha grans extensions de terra en disputa. També aquí les incursions de la Xina, després d’augmentar en freqüència, s’estan realitzant intermitentment durant períodes més prolongats.
Que en no quedi cap dubte: la lenta invasió de la Xina és un element que contribueix a la inseguretat a Àsia i fomenta tensions polítiques, a més que converteix el continent més dinàmic del món en termes econòmics en una regió global potencialment conflictiva.
Amb seguretat, la Xina actua amb cautela per evitar tota mesura espectacular que pugui convertir-se en un casus belli en si mateix. En efecte, sovint ha mostrat la seva habilitat per desagregar la seva estratègia en múltiples elements i després Pequín busca dominar estratègicament els mars Oriental i Meridional de la Xina i acaparar recursos els tracta separadament de tal manera que els diferents components s’acomoden al seu lloc sense gran resistència.
Aquesta sagacitat no només manté els oponents fora d’equilibri, sinó que soscava la importància de les garanties de seguretat dels Estats Units cap a aliats i el valor de crear associacions estratègiques de contrapès a Àsia. De fet, en camuflar l’ofensa per defensa, la Xina modela la càrrega d’iniciar la guerra contra un oponent, mentre prova d’establir les bases –peça per peça– d’un imperi mitjà hegemònic. El desig declarat dels dirigents xinesos de resoldre pacíficament les disputes territorials simplement significa aconseguir una posició prou forta per obtenir el que volen sense recórrer a la violència.
4-XII-13, Brahma Chellaney, lavanguardia