Pakistán, el huevo (¡atómico!) de la serpiente islamista

Zakiur Rehman Lakhvi ja és lliure. Un tribunal de Lahore va excarcerar ahir el presumpte cervell de l'assalt terrorista que va mantenir Bombai amb l'ai al cor tres dies del 2008 i que va deixar 166 morts. Després de sis anys de privilegis a la presó de Rawalpindi -arribava a rebre fins a cent visites al dia-, el que va ser comandant operatiu de Lashkar-i-Taiba (LeT) era aclamat ahir per alguns dels seus antics camarades, en una prova que tant el grup terrorista com el seu potent braç de beneficiència, Jamaat ud-Dawa (JuD), només han estat prohibits sobre el paper. L'Índia creu que el seu alliberament demostra la doble vara de mesurar del Pakistan amb el terrorisme, segons sigui útil o no als seus interessos.

L'alliberament de Lakhvi confirma que la causa de Nova Delhi contra LeT s'ha ensorrat, després d'anys d'instrucció desganada per part del Pakistan, segons les compulsions internes i les pressions internacionals del moment. Encara que l'Índia, pel que sembla, va subministrar proves irrefutables que Lakhvi va dirigir telefònicament el comando terrorista -això explica la seva detenció-, després no va permetre que els seus advocats defensors s'entrevistessin amb el seu acusador i únic gihadista supervivent, Ajmal Kasab, executat el 2012. Finalment, fa un parell d'anys el fiscal del cas va ser assassinat al Pakistan -sense que ningú pagués pel crim- i la por va recórrer els jutjats.

Per tot plegat, el desembre passat un tribunal especial va cridar a excarcerar Lakhvi, argüint falta de proves i fins i tot acceptant el testimoni d'un antic mestre de Kasab que deia que continuava viu, per la qual cosa no podia ser el mateix que l'havia delatat en els interrogatoris de Bombai. Per acabar-ho d'adobar, aquesta paròdia de justícia va tenir lloc dos dies després de l'assalt a una escola de Peshawar que va segar la vida de més de 140 nens. La indignació popular va aconseguir que Lakhvi tornés a la presó, encara que la Fiscalia va haver d'argüir altres causes pendents molt menys transcendents. Un mes més després, el Govern pakistanès, que fa anys va prohibir LeT, congelava els comptes i prohibia a la seva reencarnació humanitària, l'oenagé JuD, que té tres hospitals i centenars d'ambulatoris i escoles.

Finalment, el mes passat, un altre tribunal va considerar que el període màxim de detenció sense que s'hagués instruït una causa concloent havia prescrit. L'excarceració de Lakhvi deixa clar que les constants de la política pakistanesa no canvien de la nit al dia, per més que canviïn els governs.

Al Pakistan són molts els que consideren l'Índia una amenaça existencial. L'economia pakistanesa ja no dóna per mantenir la paritat amb la potència índia, primer importador d'armament del món, en una guerra convencional. Per això, Islamabad ha accelerat el seu programa nuclear i avui tindria fins i tot més ogives nuclears que Nova Delhi. Tampoc no renuncia a la guerra asimètrica que encarnen subjectes com Lakhvi i les seves organitzacions, atentes als objectius de la política exterior d'Islamabad al flanc afganès, a l'Índia i al Caixmir.

L'esmentada guerra asimètrica cobrava rellevància ahir, quan estava cantat que el primer ministre indi, Narendra Modi -nacionalista hindú-, tindria un gest de fermesa a París. I va ser així: al final de la jornada, amb el president François Hollande, Modi confirmava la compra immediata de 36 caces Rafale, la joia de l'Exèrcit de l'Aire francès, la negociació de la qual estava encallada des de feia tres anys.

L'any passat hi va haver al Pakistan 5.500 víctimes del terrorisme i del contraterrorisme. I tot i això, la impunitat és palmària. A la província de majoria paixtu, la més atacada, el 96% dels judicis per terrorisme acaben en exculpació. I a tot el país tan sols un de cada quatre acusats arriba a ser condemnat.

L'excarceració d'ahir és una de les moltes mesures preses per apaivagar Lashkar-i-Taiba i Jamaat ud-Dawa, el líder del qual, Hafiz Said, s'havia manifestat el dia anterior a favor de la intervenció pakistanesa en el Iemen al costat dels seus benefactors saudites.

El Parlament pakistanès, però, va refusar ficar-se en l'esmentat desgavell sectari, fins i tot oferint la seva disposició a defensar els llocs sants i les fronteres de l'Aràbia Saudita en cas de necessitat. Al seu lloc, Rawalpindi va excarcerar Lakhvi.

11-IV-15, J.J.Baños, lavanguardia