Emma Bonino: "No es Berlusconi, es la partitocracia", 15-XII-10

Incombustible L’exministra del govern Prodi i excomissària europea alerta que la crisi política ve de lluny Alternativa Es queixa que l’esquerra italiana estiguimés preocupada per fer fora Berlusconi que per crear una alternativa

"...el problema és que no som els Estats Units d’Europa. El que ens fa més fràgils és que no som una unió política com els Estats Units on Califòrnia està pitjor que nosaltres però el dòlar no se’n ressent. La moneda única no pot sobreviure sense una unitat política que doni suport a la unitat econòmica."

Emma Bonino, ànima de la formació Radicals Italians – integrada al Partit Democràta al Senat, parla clar fins i tot quan es tracta de criticar els seus. Aquesta activista pels drets humans que ha lluitat en mil batalles, ens atén per telèfon poc després de la votació a la Cambra de Diputats on Silvio Berlusconi se n’ha sortit per només tresvots. Aquest resultat ajustat és el pitjor dels escenaris?

L’àmplia majoria de dreta que va sorgir de les últimes eleccions ha fracassat i la crisi interna que pateix el govern és important. Encara que hagin salvat el govern per tres vots la veritat és que així no poden governar. La decisió sobre si hi ha d’haver eleccions anticipades o no s’ha de prendre a finals de gener i es podrien fer coincidir amb les municipals – que, de fet, ja eren un test polític – que s’han de fer entre març i maig.

O sigui que vostè creu que tot i la votació d’ahir, el país està abocat a unes altres eleccions?

Sí. Fa temps que ho dic, l’estratègia del fins fa poc soci de Berlusconi Gianfranco Fini ha fracassat i en un país tan poc democràtic com el nostre la funció del president de les Corts i del Parlaments’ha desdibuixat. Ningúno pot governar amb tres vots i la Lliga Nord [el partit ultranacionalista d’Umberto Bossi] no donarà a Berlusconi cap vot per ampliar la majoria centrista. La Lliga Nord vol eleccions anticipades. I tinc dubtes raonables que si Silvio Berlusconi acaba avançant les eleccions les torni a guanyar.

I l’esquerra té una alternativa forta per anar a les eleccions?

El problema és que mai hem intentat organitzar una alternativa. En els últims mesos enlloc de discutir, crear i proclamar una alternativa creïble hem gastat totes les energies en l’intent de fer fora Berlusconi i ara, a sobre, el Partit Democràtic farà les primàries de coalició que són dos mesos més de lluita interna. El que viu Itàlia ara és una crisi institucional i de règim. No n’hi ha prou només amb fer fora Berlusconi per tornar a l’edat feliç de la democràcia – que mai ha vist aquest país –. Sembla que tothom oblidi que Berlusconi és el fruit d’aquest sistema, que va començar la seva carrera política l’endemà de la gran corrupció de Tangentopolis [fa referència als suborns de l’època de la primera república del 1947al 1992] i el que ja no aguanta més és el sistema partitocràtic. Berlusconi ha accelerat força aquesta disgregació institucional que ja existia abans de la seva arribada a la política. Jo no comparteixo l’anàlisi dels meus companys d’esquerres que diuen que n’hi ha prou amb eliminar Berlusconi per iniciar el camí cap a la democràcia. Aquí, malauradament, la crisi és molt més greu i ve d’anys i anys abans de Berlusconi. No serà fàcil.

I vostè com creu que se surt d’aquesta crisi institucional?

Jo no crec en els miracles. Sempre he defensat que l’objectiu de l’esquerra ha de ser guanyar les eleccions amb una alternativa real, però no ho hem fet. I el resultat és que l’esquerra no està preparada com a alternativa, no ha fet res per millorar l’organització del sistema públic televisiu, la RAI, i al final anirem a eleccions anticipades amb el mateix sistema electoral i amb el mateix sistema de televisió pública.

I de la crisi econòmica?

Aquí la patim com altres països europeus, el problema és que no som els Estats Units d’Europa. El que ens fa més fràgils és que no som una unió política com els Estats Units on Califòrnia està pitjor que nosaltres però el dòlar no se’n ressent. La moneda única no pot sobreviure sense una unitat política que doni suport a la unitat econòmica.

Ara - 15 de desembre del 2010, M. Vidal