Erdogan ataca a los Estados Unidos por los acuerdos con los kurdos
Durant un discurs a Ankara, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha acusat aquest dimecres directament als Estats Units de provocar “un bany de sang” a la regió aliant-se amb els kurds a Síria. La crítica del president turc respon al rebuig nord-americà de considerar a les organitzacions kurdes a Síria com a terroristes.
“Mirin Estats Units … Com mai els has reconegut com a grups terroristes, la regió s’ha convertit en un bany de sang”, ha dit Erdogan, segons informa AFP.
Encara que EUA consideri terrorista el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, a les sigles en kurd) i a altres forces kurdes a Turquia oposades al Govern d’Ankara, dóna suport a les forces kurdes a Síria que lluiten en contra de l’Estat Islàmic. Es tracta de les Unitats de Protecció Popular (YPG) i el partit polític Partit de la Unió Democràtica (PYD) que, de facto, governa al Kurdistan sirià.
Erdogan amb el seu cinisme habitual ataca els Estats Units dient “Està del nostre costat o del costat dels terroristes de l’PYD i el PKK?” quan en aquest moment el món sencer sap que el responsable directe del bany de sang a la regió és ell i la família reial saudita que han finançat i alimentat militarment l’ISIS.
Aquest passat dimarts el portaveu del Departament d’Estat dels EUA, John Kirby, va assenyalar que Washington no només “no considera al partit dels kurds sirians com a terrorista”, sinó tot el contrari, ja que els seus membres són “combatents eficients contra l’ISIS al territori de Síria”. En resposta Ankara va cridar l’ambaixador nord-americà, John Bass, per expressar-li la seva “intranquil·litat” davant d’aquesta posició.
La croada de Turquia contra els kurds
El conflicte entre kurds i turcs es va intensificar durant l’estiu de 2015, amb el trencament de part turca d’un alto el foc de dos anys. Des de llavors s’han registrat diversos enfrontaments entre el Govern i els milicians que s’han fet ja centenars de vides.
Diumenge passat l’exèrcit turc va assassinar a 60 persones al soterrani d’un edifici a la ciutat kurda de Cizre, matança que activistes locals van qualificar de “càstig col·lectiu”. Segons Ankara, es tractava d’una operació militar que buscava neutralitzar membres del PKK.
La persecució d’Ankara vers el poble kurd no es limita als kurds de Turquia sinó també als de l’Iraq i Síria. Ankara ha pressionat a l’ONU perquè no convidés als kurds sirians a l’última ronda de negociacions sobre la pau a Síria que va tenir lloc a finals de gener i primers de febrer a Ginebra.
La pau a Síria, impossible sense els kurds
A diferència de Turquia, altres estats, com EUA i Rússia, donen suport els esforços kurds a la lluita contra l’Estat Islàmic. Qadri Jamil, líder del Front Popular pel Canvi i l’Alliberament i representant a Moscou d’un dels grups d’oposició siriana, pensa que sense kurds la pau a Síria és inabastable.
Segons ell, els representants dels kurds han de participar en les negociacions a Ginebra. “Si volem que les negociacions tinguin èxit, els kurds han de ser uns dels participants clau. Com es podrà arribar l’alto el foc sense ells? No és possible”, ha declarat en roda de premsa. El polític es va mostrar esperançat que la conferència internacional de seguretat anual, que inicia aquest dijous a Munic, decideixi la qüestió sobre la invitació dels kurds a Ginebra.
Per trobar una solució al conflicte els Estats Units i Europa han de deixar de ser víctimes del xantatge per Turquia, que no només no està interessada a combatre l’ISIS, sinó que utilitza les forces de l’OTAN per intentar reconquerir una hegemonia otomana a la regió, en la línia política imperialista d’Erdogan.