RADICAL
radicalparty

Marca España: tras Camboya, el Estado con más ’desaparecidos’ del mundo

Espanya és el segon estat del món en nombre de “desapareguts” després de Cambodja, amb 114.226 homes i dones que romanen en fosses comunes, algunes amb més de mil persones dins, sense haver estat identificats i enterrats dignament per les seves famílies.

L’Estat espanyol ha ratificat totes les resolucions i convencions sobre la desaparició forçada que s’han plantejat en l’Assemblea de l’ONU, així com les convencions dirigides a l’eradicació dels desapareguts. En la transició van existir comissions al Congrés i al Senat sobre els desapareguts espanyols a Xile i l’Argentina, però les víctimes de la dictadura franquista, una de les més sanguinàries del món, segueixen a l’espera d’algú que trenqui el pacte de ferro de la transició, on el nou règim borbònic va garantir la impunitat als criminals franquistes. Durant la transició es va voler escombrar sota la catifa de la història els crims dels franquistes.

Les víctimes de la dictadura del general Franco viuen a més un maltractament humiliant per part de l’Estat que manté carrers i monuments enaltint a responsables de la repressió de la dictadura, que renoven títols nobiliaris concedits pel dictador a criminals de guerra com Mola, Queipo de Llano, … l’estat neofranquista nascut amb la transició del 78 finança la Fundación Francisco Franco i obliga encara avui a les víctimes i als seus familiars a pagar amb els seus impostos la tomba mausoleu del dictador al “Valle de los Caidos“.

Ara que les eleccions espanyoles són a tocar, cap dels quatre partits de la retransició, PP, Ciudadanos, PSOE i Podemos nourà un dit o farà referencia per oferir al règim borbònic un mínim de maquillatge democràtic.

El 1977, abans que fos aprovada la nova constitució borbònica, es va ratificar a les Corts espanyoles la llei d’amnistia pensada pel govern de joves exfranquistes del partit d’Adolfo Suárez, l’UCD. El text amnistiava “tots els actes d’intencionalitat política, fos quin fos el seu resultat, tipificats com a delictes i faltes realitzats amb anterioritat al 15 de desembre del 1976”. Aquesta llei, va deixar impune el franquisme i els franquistes, que continuen a morir al llit com el seu amo. Un text “legal” criticat per organitzacions com Human Rights Watch i Amnistia Internacional. Per arribar finalment a les Nacions Unides, que en tres ocasions diferents, ha amonestat Espanya per mantenir en vigor aquesta llei.

Segons la justícia internacional, els delictes contra la humanitat no prescriuen i poden ser investigats per qualsevol país. Les amnisties, a més, són incompatibles amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, que Espanya va signar el març del 1976, 19 mesos abans d’aprovar la seva llei d’amnistia.

El xoc de legitimitats ja s’ha resolt a favor de la justícia universal en altres països víctimes de dictadures, com l’Argentina, Xile i Guatemala.

Algú està disposat a dir alguna cosa pels nostres morts en aquesta propera campanya electoral, o assistirem al silenci criminal del PP i Ciudadanos, amb el silenci covard dels altres dos.