el nebot del president Kennedy explica les causes econòmiques de la guerra a Síria

La guerra contra Bashar al Assad no hauria començat per les protestes civils de la Primavera Àrab del 2011, sinó com a conseqüència d’un projecte d’oleoducte del Qatar. La decisió dels Estats Units d’organitzar una campanya per enderrocar el president de Síria, Bashar al Assad, en gran part es va basar en la negativa d’aquest mandatari a permetre el pas pel seu país d’un gasoducte del Qatar cap a Europa, assegura l’advocat Robert Kennedy júnior, nebot de l’expresident nord-americà John F. Kennedy i fill de “Bobby” Kennedy, en un article per a la revista ‘Politico. Robert Kennedy és un important activista per la defensa al dret a l’aigua i actualment president de la Waterkeeper Alliance.

“La nostra guerra contra Bashar al Assad no va començar per les protestes civils pacífiques de la Primavera Àrab del 2011″, sinó l’any 2000, “quan Qatar va oferir construir un gasoducte per valor de 10.000 milions de dòlars que travessés Aràbia Saudita, Jordània, Síria i Turquia”, assenyala Kennedy.

Aquesta infraestructura hauria garantit que els regnes sunnites del golf Pèrsic tinguessin un avantatge decisiu dins els mercats mundials de gas i hauria enfortit la posició del Qatar, que és l’aliat més pròxim que els Estats Units posseeix a la regió, segons destaca l’autor, qui remarca que allí es troben dues de les principals bases militars nord-americanes i la seu del Comandament Central dels Estats Units a l’Orient Mitjà.

Kennedy indica que, per defensar els interessos de Rússia, el president sirià es va negar a signar aquest acord i va optar per un altre gasoducte, que s’hagués estès des de l’Iran al Líban i hauria convertit els iranians en els majors proveïdors de gas a Europa, la qual cosa anava en contra dels interessos dels àrabs de majoria sunnita.

Immediatament després de la negativa al projecte inicial, les agències d’intel·ligència dels EUA, Qatar, Aràbia Saudita van començar a finançar l’oposició de Síria i a preparar una revolta per enderrocar el règim d’Assad, segons les dades de diversos informes secrets als quals ha tingut accés Kennedy, qui detalla que la CIA va transferir sis milions de dòlars a la cadena de televisió britànica Barada perquè elaborés reportatges a favor de l’enderrocament del mandatari sirià.

No obstant això, Robert Kennedy júnior subratlla que les decisions de Washington van obviar el fet que el Govern de Síria era molt més moderat que les monarquies sunnites, gràcies al fet que el país era molt més secular. A més, Assad va col·laborar amb la CIA, entre altres coses, aportant tota la informació que tenia després dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York.

L’autor recorda que la intel·ligència nord-americana ha utilitzat els jihadistes per protegir els interessos relacionats amb els hidrocarburs dels Estats Units i enderrocar règims a l’Orient Mitjà des de mitjans del segle XX, considerant que les forces religioses radicals eren un contrapès fiable a la influència de la Unió Soviètica a la zona. Robert Kennedy afirma que la vella idea que l’enemic del meu enemic és el meu amic ha estat un error realitzat repetides vegades per les administracions nord-americanes i s’ha demostrat letal pels interessos nord-americans, vist que les armes i els dòlars invertits en els moviments jihadistes han estat utilitzats contra la població i la democràcia americana.

Les intervencions americanes a Síria tenen inici el 1957, EUA va tractar en va de provocar una revolució a Síria i enderrocar el govern secular democràticament elegit. No obstant això, no es va aturar aquí, sinó que l’aparició del “grup criminal del petroli” l’Estat Islàmic és el resultat d’una llarga història d’intervencions dels Estats Units a la regió.