datos básicos de la crisis del mar de la China Meridional

Guerra global per uns illots? Dades bàsiques de la crisi del mar de la Xina Meridional 

Una de les principals disputes territorials del món se circumscriu a uns 13 quilòmetres quadrats, però involucra potències mundials com la Xina i EUA. Ens referim al conflicte al mar de la Xina Meridional que manté en guàrdia a diversos estats que es mantenen ferms en les seves reclamacions territorials.

La tensió internacional entorn del mar de la Xina Meridional ha arribat a tal punt que aquest dimarts els ministres de Defensa de l’Associació de Països del Sud-est Asiàtic (ASEAN) van concloure la reunió sense signar una declaració general a causa de la manca del consens sobre la situació al voltant d’aquest mar. Aquest mateix dia el Pentàgon va anunciar que, malgrat les protestes de la Xina, seguirà amb les seves operacions navals i aèries al mar de la Xina Meridional. En resposta, el ministre xinès de Defensa, Chang Wanquan, va exigir al seu homòleg nord-americà, Ashton Carter, a renunciar a eventuals “accions perilloses” que amenacin la sobirania xinesa. On rau el problema que genera aquesta guerra verbal i que podria traduir-se en un xoc real?

Quins territoris marítims són objecte de disputa?

Es tracta de dos arxipèlags coneguts internacionalment com les Illes Spratly i les Illes Paracelso, si bé cada part del conflicte les anomena de forma diferent. Les illes no estan habitades, però els sis països que reclamen la seva sobirania mantenen allí les seves casernes militars.

L’arxipèlag Spratly consta d’un centenar de minúscules illes, esculls i atols que ocupen tan sols 5 quilòmetres quadrats en un territori marítim de 400.000 quilòmetres quadrats. La superfície de l’illa més gran de l’arxipèlag, Itu Aba, és de menys de mig quilòmetre quadrat (0,46 quilòmetres quadrats).

Les Illes Paracelso ocupen 7,7 quilòmetres quadrats, disseminats per 15.000 quilòmetres quadrats de mar.


Quins països mantenen la disputa territorial?

Sis països mantenen reclamacions territorials a la regió. Xina aspira a controlar el 80% del mar, gairebé 3 milions de quilòmetres quadrats, mentre que Vietnam, Taiwan, Malàisia, Filipines no volen cedir uns territoris que consideren seus. Brunei no reclama territori, però vol seguir pescant en aquelles illes que ocupa de facto.

EUA també s’ha involucrat en el conflicte, expressant el seu suport obert a les Filipines i Vietnam, els seus aliats. A més, EUA urgeix al Japó a armar-se per contrarestar el creixent poder xinès, si bé Tòquio va abandonar les seves pretensions territorials al Mar de la Xina Meridional el 1945, i actualment només manté una disputa territorial amb la Xina en un altre mar, el de la Xina Oriental.

Quina importància tenen aquests 13 quilòmetres quadrats?

La meitat de la mercaderia marítima global passa pel mar de la Xina Meridional, de manera que les illes i les seves aigües territorials tenen una gran importància.

El comerç a través de les rutes per aquest mar s’estima en 5 bilions de dòlars a l’any, incloent-hi 1,2 bilions de dòlars, que és el comerç amb els EUA. Cal considerar també que el 75% del petroli que arriba a la regió de l’Àsia Pacífic procedent de l’Orient Mitjà passa per aquest territori. La Xina rep el 40% del petroli que necessita a través d’aquestes rutes.

A més, el territori en disputa compta amb gegantines reserves de petroli i de gas que, segons algunes estimacions, arriben als 5.400 milions de barrils i els 55 bilions de metres cúbics, respectivament. El 2014 la Xina va anunciar els seus plans d’extracció del petroli a la plataforma de les illes en disputa.

Entorn del 8% de la pesca del món surt d’aquest mar.

Hi ha alguna ‘veritat històrica’ darrere del conflicte?

En realitat la història sobre la sobirania de les illes en disputa és llarga i confusa. Per exemple, les Illes Spratly van pertànyer a diferents èpoques a Espanya, EUA, Filipines, França, Japó, Vietnam i també a la Xina.

El primer enfrontament armat per l’arxipèlag Spratly va ocórrer en 1959 entre la Xina i Vietnam del Sud, quan guàrdies fronterers d’aquest últim país van arrestar pescadors xinesos que van intentar desembarcar a les illes. Xina va ocupar algunes illes de l’Arxipèlag Spratly el 1988 després d’un enfrontament armat.

De les Illes Paracelso Xina va aconseguir expulsar Vietnam del Sud en tan sols 4 dies, el gener del 1974, quan EUA estava retirant les seves forces armades d’Indoxina després de 8 anys de la guerra.

El 25 febrer 1992 Xina va declarar els dos arxipèlags com a part del seu territori, en concret de la seva província insular d’Hainan. L’intent d’augmentar el seu poder al mar va conduir a un conflicte amb Filipines, Malàisia, i també Indonèsia, que no manté pretensions sobre les illes. Després de diversos moments crítics el 2011 i 2012, quan vaixells militars de diferents països es van apuntar uns amb els altres, EUA va garantir la seva ajuda a les Filipines en cas d’atacs xinesos.
Al gener del 2013 la Xina va permetre a la policia d’Hainan inspeccionar els vaixells d’altres països en els territoris en disputa, cosa que altres països consideren com una amenaça per al lliure pas dels vaixells per les aigües internacionals.

Què és el que passa ara?

Durant el 2015 s’ha registrat una escalada del contenciós. El 26 de maig la Xina va divulgar la seva nova estratègia militar, traslladant el seu enfocament sobre defensa de les zones costaneres a mar obert. No en va, Pequín s’arroga el dret a atacar als seus rivals en cas que els seus territoris, incloses les illes en disputa, es vegin amenaçats.

Xina també ha intensificat els treballs de construcció a les illes, augmentant els seus territoris amb sorra. D’aquesta manera la Xina ha creat cinc noves illes, cadascuna amb les seves aigües territorials de més de 20 quilòmetres i zones d’interessos econòmics de més de 300 quilòmetres al voltant. Pequín pretén construir ports, pistes d’aterratge i altres infraestructures a les illes.

Però no només la Xina construeix objectes estratègics en els territoris en disputa, ja que des del 2011 Vietnam ha duplicat el territori de l’illa Sand Cay.

Hi haurà guerra?

Malgrat que la tensió creix amb cada any que passa i els països involucrats en la disputa no contribueixen a rebaixar la tensió, sembla evident que ningú vol una guerra en una regió de tal importància, el que, necessàriament, tindria conseqüències catastròfiques per a tothom.