Portugal, 16 años después de la despenalización de todas las drogas

L’any 2000, João Goulão, un metge especialitzat en teràpies contra l’addicció, va posar en marxa un pla nacional poc convencional sobre drogues a Portugal. Des de llavors, s’ha despenalitzat la possessió de tots els estupefaents: des de la marihuana fins a l’heroïna, passant per les amfetamines i la cocaïna.

Tal com ho descriu el portal Vice News, la lluita antidrogues al país es realitza des d’una altra perspectiva: aquells que són detinguts en possessió d’aquest tipus de substàncies compareixen davant els anomenats “comitès de dissuasió”, conformats per psicòlegs, advocats i treballadors socials. No obstant això, les drogues segueixen sent il·legals i aquells que estiguin involucrats amb el seu tràfic i distribució poden ser jutjats, condemnats i empresonats.

Encara que la política va desencadenar al seu moment gran polèmica, després de 16 anys, Portugal s’ha convertit en una referència en matèria de legislació antidroga, basant-se en l’aplicació de teràpies motivacionals, l’ús de medicaments, tractaments de desintoxicació, sistemes de teràpies de grup i un pla de reinserció laboral per als toxicòmans.

En l’actualitat els resultats demostrats pel sistema han estat sorprenentment positius: no només s’ha disminuït el consum d’estupefaents exponencialment, sinó també l’índex d’infeccions per VIH (de 1.016 casos el 2001 a 56 casos 2012) i les morts per sobredosi fins en un 80%.

D’aquesta manera, les drogues han estat menys estigmatitzades i la societat percep l’usuari com un consumidor i no com un delinqüent. “Jo crec que es tracta de respectar el seu procés, i d’assumir que fins i tot en el cas que algú segueixi consumint drogues, aquesta persona mereix la inversió de l’Estat, d’un Estat que faci el possible per oferir-li una vida millor i més llarga”, explica Goulão.

Després de la sessió especial de l’Assemblea General de Nacions Unides sobre la política global de drogues celebrada a Nova York la setmana passada, el metge portuguès convida a les nacions a considerar aquest model, tenint en compte les circumstàncies pròpies de cada país. No s’ha d’oblidar que la prohibició pot ser el camí perfecte per augmentar el preu del mercat negre i redoblar la potència de les organitzacions criminals que el controlen, sense brindar una real solució al problema.