RADICAL
radicalparty

"En España no hay voluntad política de reducir la evasión", José María Mollinedo

Entrevista al Secretari General del Sindicat de Tècnics del ministeri d'Hisenda (GESTHA)

El secretari general del sindicat majoritari dels tècnics d’Hisenda s’esforça a explicar la feina de la seva organització en la lluita contra el frau. No estalvia crítiques als polítics, a qui acusa de no fer prou per evitar l’evasió.

Resultat d'imatges de GESTHA“Sempre hi haurà algú que defraudi”. Això se sol dir quan es parla de frau fiscal. És una batalla perduda?

No. Tenim l’experiència de la direcció general de Trànsit (DGT), que amb campanyes informatives i més controls de velocitat i alcoholèmia ha aconseguit reduir la sinistralitat. Això no significa que no hi hagi gent que se salti les normes, però sabem que hi ha una amenaça real de ser sancionats. Si ho traslladem a un problema endèmic com el frau fiscal, és difícil que n’hi hagi zero, però cal augmentar els esforços per reduir-lo.

Com es combat si és “endèmic”?

Plantegem cinc mesures: fer estudis oficials sobre l’economia submergida, compartir amb les diferents agències tributàries autonòmiques la base de dades i ampliar la plantilla -per grandària del país, Espanya té la meitat d’efectius que altres països de la UE-. També hem d’aconseguir canviar l’objectiu de la comprovació: hem d’incrementar el frau fiscal que es detecta. Això vol dir que hem de millorar cada any la xifra de frau que hem evitat, que es fa en relació a l’economia submergida: anem millorant resultats perquè cada vegada hi ha més frau.

¿Hisenda destina pocs recursos a perseguir els grans defraudadors?

Sí, i aquesta és la cinquena mesura que demanem. El 80% de la plantilla es destina a combatre els petits fraus d’autònoms, microempresaris, treballadors... Només el 20% dels empleats d’Hisenda investiguen les grans fortunes i grups empresarials, quan són els que cometen el 70% de l’evasió fiscal. Per reduir el frau, fa falta sobretot voluntat política, i a Espanya no n’hi ha.

Per què hi ha aquest desequilibri?

Perquè al petit contribuent se’l descobreix amb molta facilitat, no té assessors fiscals i són deutes petits que no es poden litigar. Perseguint aquests fraus, que sempre s’acaben cobrant, es cobreixen els objectius. En canvi, quan iniciem una investigació a una gran fortuna, potser mai acabem provant que hi ha frau i, si es descobreix, ho batallaran per poder distribuir el pagament de la sanció en diversos anys.

Montoro torna a ser ministre. Què n’opina Gestha?

Hem sigut molt crítics amb Montoro, sobretot per l’amnistia fiscal. S’hi han acollit només les persones que creien que podien ser descobertes: el 3% dels evasors entre el 2008 i el 2010. En total, unes 29.000 persones i 618 societats.