RADICAL
¿haces política?...
¿o te la hacen?
radicalparty

Nou Barris: los neofascistas pretenden hacer “limpieza”

La tensió es dispara i el conseller Buch diu que ara hi ha menys atacs ultres

“Neteja el nostre barri, neteja Nou Barris, això és Espanya” és l'eslògan de la nova campanya del partit neofeixista Democracia Nacional. El va piular ahir a la nit el coordinador de les joventuts del partit, Juan de Haro, afegint-hi aquest text: “Davant l’amenaça de les hordes separatistes a Nou Barris, llancem aquesta campanya. No volem els gossets faldillers dels islamistes pels nostres carrers”. L’amenaça no és gratuïta. Unes hores abans, cap a les nou del vespre, la Guàrdia Urbana de Barcelona s’enduia detinguts cinc homes de l’entorn de Democracia Nacional i un antifeixista per desordres públics i baralla tumultuària. 

“Com va anar la festa ahir?”, preguntava aquest migdia amb ironia un parroquià del Bar Barcinova a un company de barra. “Quina festa?”, demanava l’altre, i el primer li explicava com havia vist que volaven cadires i taules del bar, i que tot seguit havien arribat molts agents de la Guàrdia Urbana per endur-se detinguts. Al bar i al carrer ningú sabia –o volia– dir qui havia atacat l'altre, però no se’ls feia estrany. “Aquí tenim festa cada dia”, deia un home indignat, “només hem d’asseure'ns a la terrassa, esperar i veure-les passar”. 

Els Mossos d’Esquadra encara investiguen els fets i l’informe de la Guàrdia Urbana parla de “baralla”, però tot indica que els ultres van anar cap al Casal Popular Tres Voltes Rebel, al passeig d’Urrútia, per atacar-lo o com a mínim per provocar els activistes que s’hi havien aplegat després d’una manifestació antifeixista. El lloc on es van fer les detencions –davant dels bars la Moreneta i Barcinova– és al costat del casal, i entre els arrestats hi ha un membre de Democracia Nacional que anava sense samarreta, lluint orgullós l’esvàstica tatuada que li taca la panxa. 

 

Una militant de la CUP que va participar de la manifestació i prefereix que no es publiqui el seu nom ha explicat a l’ARA que, quan es va acabar, amb alguns amics va anar cap al casal per prendre alguna cosa. Al cap d’uns vint minuts algú els va avisar que un grup de quinze o vint ultres anaven cap allà “amb pals, pedres i fins i tot un martell”. “Primer van sortir cinc o sis nois a mirar què passava –recorda–, però quan vam sentir crits vam sortir tots”. “Els estaven atacant. Un era a terra, a un altre li van llançar un totxo i a una noia li van pegar”, afegeix. 

Francisco Garrobo, membre del casal, fa un relat semblant. Diu que quan va veure els ultres va trucar a un representant de l’Ajuntament de Barcelona per avisar-lo i que quan va penjar va veure que havien atrapat un antifeixista. “Vam aconseguir treure’l, però llavors ens van llançar pedres, cadires i de tot, només vam poder intentar aturar-los i recular”. Assegura que primer hi havia tan sols tres agents de la Guàrdia Urbana que havien seguit la protesta i que després van arribar més guàrdies i antiavalots dels Mossos. “Es van endur detingut un dels nostres, encara no sabem per què”, afegeix.

Tot l’entorn del casal –on es reuneixen membres de diferents col·lectius de l’esquerra independentista com ara Arran i la CUP, i d’altres com Unitat Contra el Racisme i el Feixisme– és ple de pintades de Democracia Nacional i d'un altre grup extremista que es fa dir Hermanos Cruzados. No se’n salven ni les parets de l’Escola Infantil La Lluna o del Col·legi Àgora. Les ràtzies nocturnes per fer pintades i marcar el territori són cada vegada més habituals. De fet, la manifestació antifeixista d’abans-d’ahir es va fer com a protesta perquè la nit anterior els ultres havien fet una excursió nocturna en què havien pintat la façana del casal i també la de l’Ateneu La Bugadera, a Horta. 


Antecedents xenòfobs

La setmana passada les pintades de van arribar al centre islàmic del Carmel. Eren creus celtes –un símbol neonazi– i eslògans com ara “Fora” i “Stop Islam”. Els col·lectius de la zona no dubten que les van fer els neofeixistes de l’entorn de Democracia Nacional: des del mes de maig el líder del partit i sis militants més tenen una ordre d’allunyament que els impedeix acostar-se a menys de 300 metres de l’oratori islàmic del carrer Japó, a Nou Barris. Un jutge els investiga per una llarga campanya d’assetjament per expulsar-los en què s’ha arribat a untar la porta de l’oratori amb greix de porc. En la interlocutòria, el jutge els culpa de “generar sentiments d’odi i hostilitat” contra els musulmans.

 

De Haro també acumula altres antecedents. Fa aproximadament un any el van arrestar per haver incitat, en un programa de ràdio, a repetir atacs com el de la llibreria Blanquerna de Madrid l'11 de setembre del 2013. També el van investigar per l’expulsió de diversos periodistes i amenaces a aquest redactor durant l’acte ultra del 12 d’octubre del 2016 a Montjuïc, però va quedar absolt.

Garrobo explica que les pintades i els actes vandàlics contra el casal van començar a augmentar quan van donar suport als musulmans de l’oratori del carrer Japó davant l’assetjament que patien. “Però es van disparar poc abans de l’1-O”, assegura. I no s’han aturat, al contrari. El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha declarat avui que les agressions feixistes han anat a la baixa els últims mesos, però no ha donat xifres. "N'hi ha menys, però se'n parla més", ha dit. Fonts d’Interior matisen que volia dir que, si bé n’hi ha menys, algunes ara són més agressives, i que per això se’n parla més. El conseller ha afegit que “Catalunya no es pot permetre atacs feixistes ni cap tipus de violència". ERC ha reclamat una reunió de la Junta de Seguretat de Barcelona perquè els cossos policials expliquin què pensen fer per frenar l’ultradreta, i la CUP de Barcelona ha acusat el conseller de “silenciar les agressions feixistes”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat al Govern i a la fiscalia que actuïn “contra aquestes expressions d’odi a la ciutat”. “Barcelona és i serà sempre antifeixista”, ha afegit.

Garrobo, amb desenes de membres del Casal Tres Voltes Rebel, el Casal de Joves, i altres col·lectius del barri han anat aquest vespre al Consell de Barri de la Guineueta, convocat des de fa temps, però on s'hi ha afegit un punt sobre la qüestió. Hi han ensenyat fotografies de les pintades i dels ultres que han explicat que els van atacar ahir, i han reclamat una resposta per part de l’Ajuntament, a més d’explicacions per la detenció de l’antifeixista. “No va ser una baralla entre dos bàndols enfrontats”, ha assegurat una noia, “va ser un atac d’un grup feixista, no un fet aïllat”. El conseller tècnic del districte, Carlos Izquierdo, ha dit que els creia, però que el cas està en mans dels Mossos. Ell mateix va anar ahir al lloc dels fets i està convençut que va ser un atac ultra, per això ha instat els activistes a denunciar-lo. S’ha compromès a parlar-ne amb l’alcaldessa i ha agraït la feina dels col·lectius en el cas de l’oratori.