guia práctica para entender las elecciones de medio mandato en los Estados Unidos

La votació és el primer termòmetre del suport a Trump des que va arribar a la Casa Blanca

  • Projeccions de vot al Senat segons les enquestes de RealClearPolitics / M. ASÍN
Projeccions de vot al Senat segons les enquestes de RealClearPolitics / M. ASÍN

La clau d'aquestes eleccions és si el Partit Republicà podrà mantenir la majoria a les dues cambres del Congrés després de dos anys amb Donald Trump a la Casa Blanca, una situació força inèdita als Estats Units, on el sistema electoral afavoreix el contrapès entre l'executiu i el legislatiu. Per exercir un contrapoder efectiu i tenir la capacitat de bloquejar les iniciatives de Trump, els demòcrates necessiten controlar les dues cambres. Segons les enquestes, tenen possibilitats d'aconseguir la majoria a la Cambra de Representants però és més difícil que arribin a controlar el Senat.

Què es vota?

Es renova tota la Cambra de Representants i un terç dels senadors
  • La batalla per la Cambra de Representants, segons RealClearPolitics / M. ASÍN
La batalla per la Cambra de Representants, segons RealClearPolitics / M. ASÍN

Es renoven els 435 escons de la Cambra de Representants o cambra baixa, on actualment els republicans tenen majoria amb 241 escons. En el sistema federal nord-americà aquest parlament es renova íntegrament cada dos anys (un cop coincidint amb les eleccions presidencials i l'altre amb les de mig mandat) i la representació de cada estat és proporcional al nombre d'habitants.

La cambra alta, o Senat, està formada per 100 senadors, dos per cada estat independentment del nombre d'habitants que tinguin. El seu mandat és de sis anys i cada dos anys es renova un terç de la cambra. Per això demà hi ha en joc només 35 senadors. Es dona el cas que la majoria d'escons en joc són demòcrates (26, inclosos dos independents que normalment voten amb ells), i d’aquests, 10 representen estats on va guanyar Trump, mentre que els republicans només han de defensar 9 escons. S’espera que els republicans com a mínim conservin la seva majoria a la cambra alta, amb 51 escons. El sistema electoral afavoreix els conservadors perquè els estats més rurals i més despoblats, tradicionalment republicans, com Wyoming, tenen el mateix pes a la cambra que els més urbans i poblats. Els demòcrates aspiren a aconseguir Nevada i Arizona, on el pes de la població llatina és important.

I els governadors?

En joc la direcció de 36 estats, que serà clau en les presidencials
  • Enquestes a les eleccions a governadors segons RealClearPolitics / M. ASÍN
Enquestes a les eleccions a governadors segons RealClearPolitics / M. ASÍN

També s'escullen els governadors de 36 estats federats i dels 3 territoris que no tenen consideració d'estat: els governadors serien els presidents de cada estat, i tenen capacitat per legislar en àmbits tan sensibles com la salut i el control d'armes. Durant les campanyes de les presidencials els governadors tenen un paper important en la mobilització de voluntaris i de donants per als seus candidats. Els governadors sorgits de les eleccions de demà poden jugar un paper important en la cursa per a la Casa Blanca de 2019 i 2020.

Els demòcrates aspiren a nomenar 8 governadors i passar dels 16 actuals a 24. Alguns dels seus candidats faran història si guanyen. És el cas de Stacy Abrams a Geòrgia, que es convertiria en la primera governadora negra dels Estats Units; Andrew Gillum a Florida, que esdevindria el primer governador negre de l’estat, i Christine Hallquist a Vermont, que seria la primera governadora transsexual del país. Amb tot, un triomf d’aquesta última candidata és improbable segons els sondejos.

Els demòcrates podrien aconseguir victòries a Nou Mèxic, Florida, Maine, Illinois, Iowa, Ohio, Michigan i Wisconsin. Els últims quatre estats són del Midwest, feus importants per al Partit Demòcrata per reconquerir la Casa Blanca.

També hi ha en joc 300 alcaldies, entre les quals la de la capital, Washington.

Quins són els possibles escenaris?

Trump pot perdre més o menys marge de maniobra

Si els pronòstics es compleixen, els Estats Units tornaran a tenir un poder dividit després de dos anys de control republicà absolut. Trump tindrà dificultats per tirar endavant la seva agenda i farà front a moltes investigacions de la cambra baixa, que aniran des de les seves declaracions d’impostos fins als suposats lligams amb Rússia del seu equip de la campanya presidencial.

El segon escenari, més remot, és que els demòcrates aconsegueixin recuperar les dues cambres, amb la qual cosa podrien bloquejar els candidats de Trump a jutge o als alts càrrecs de l'administració. Trump es trobaria havent de treballar amb un Congrés demòcrata amb les presidencials del 2020 a l'horitzó.

També és improbable el tercer escenari, que els republicans mantinguin la majoria a les dues cambres, cosa que li deixaria les mans lliures per continuar amb la política de retallades i de desmantellament del llegat d'Obama, així com per consolidar el gir conservador del Tribunal Suprem amb l'elecció vitalícia dels pròxims jutges. Fins i tot el president es podria desfer del fiscal general Jeff Sessions, que l'ha criticat durament. 

I l''impeachment'?

La destitució de Trump no està plantejada

Una moció de censura a Trump no està ara per ara sobre la taula. El procés de destitució no tindria cap probabilitat de prosperar, ja que fins i tot si guanyessin a les dues cambres els demòcrates no tindrien la majoria de dos terços necessària al Senat. El que sí que podran fer, si finalment aconsegueixen la majoria a la cambra baixa, és promoure investigacions dels comitès parlamentaris sobre la controvertida gestió de Trump.

A qui beneficia una participació més alta?

Alguns milers de vots poden decantar la balança

Les eleccions de mig mandat són menys atractives per als nord-americans que les presidencials, i la participació sol ser d'un 35%. L'escàs interès penalitza el demòcrates, però en aquesta ocasió, plantejades com la primera oportunitat de respondre a les polítiques ultraconservadores de Trump, els comicis han aixecat més expectació, com es veu en les dades de vot anticipat. El control de la Cambra de Representants depèn d'uns milers de vots en unes desenes de districtes, on es concentra la batalla electoral. Amb la victòria a les primàries del Partit Demòcrata de cares noves, joves, més progressistes i de diverses minories, els demòcrates han aconseguit transmetre una imatge de renovació i animar els seus votants, fins i tot els més joves, que solen abstenir-se en les eleccions de mig mandat. Candidatures com la d’Andrew Gillum a governador de Florida, la de Beto O’Rourke a senador de Texas o la d’Alexandria Ocasio-Cortez a congressista de Nova York han activat les bases i multiplicat les donacions a les campanyes electorals.

Un test electoral per a Trump?

Unes eleccions excepcionals per a un president excepcional

Normalment les eleccions de mig mandat estan marcades per factors locals aliens a la política federal. Però en aquest cas el mateix Trump s'ha implicat personalment en la campanya –cosa gens habitual als Estats Units– i ha convertit les legislatives en un referèndum a la seva gestió. La qüestió no és tan qui guanya sinó per quin marge: una victòria aclaparadora d'un bàndol o de l'altre pot llegir-se com un aval al gir reaccionari del president o l'inici del seu declivi.

Què diuen les enquestes?

Els indecisos seran decisius

Les últimes enquestes recollides per RealClear Politics apunten que els demòcrates obtindrien 205 escons a la Cambra de Representants i els republicans 201, mentre que 29 estan encara en disputa. Al Senat els republicans conservarien 50 escons per 44 dels demòcrates, i 6 estan encara a l'aire. Segons el mateix portal, els demòcrates guanyaran 19 governadors i els republicans 22. En la recta final, l'expresident Barack Obama també s'ha mullat en la campanya.

La bona marxa de l'economia és la principal carta de Trump, però habitualment les eleccions de mig mandat penalitzen el partit del president. Per això ha agitat el fantasma de la por als immigrants. L'última excepció van ser les legislatives de 2002, amb Georges W. Bush a la Casa Blanca, encara sota el xoc dels atemptats de l'11 de setembre.