Forn y Rull se suman a la huelga de hambre indefinida

 

Forn i Rull se sumen a la vaga de fam indefinida

El TC s’escuda en la “complexitat” de la causa per justificar els retards

O. SERRA / M. FERRER
  • Cartells amb el rostre de Joaquim Forn i Josep Rull en una protesta dels treballadors del departament de Territori, dos dies després d’entrar a la presó d’Estremera. / ACN
Cartells amb el rostre de Joaquim Forn i Josep Rull en una protesta dels treballadors del departament de Territori, dos dies després d’entrar a la presó d’Estremera. / ACN

JxCat ha pujat un graó més en la denúncia contra la repressió de l’Estat, i tots els presos polítics vinculats a la formació liderada per Carles Puigdemont han optat per iniciar una vaga de fam. Quan Jordi Sànchez i Jordi Turull complien el seu tercer dia en dejú, els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull han començat la seva protesta, aquesta mitjanit. Tal com van anunciar ahir a la tarda a través d’un comunicat, inicien la vaga de fam per denunciar el “bloqueig” del Tribunal Constitucional (TC) a l’accés a instàncies europees, només unes hores més tard que el mateix tribunal s’excusés dels seus retards en la resolució dels recursos.

 

“És una decisió meditada. Quan et fan complir una condemna abans de jutjar-te, et queden pocs mitjans per clamar contra tan gran injustícia. Aquest n’és un. L’uso amb plena consciència i responsabilitat”, publicaven a Twitter a la mateixa hora Forn i Rull, un cop feta pública la seva decisió. La iniciativa dels presos vinculats a JxCat va rebre el suport del president de la Generalitat, Quim Torra, que va visitar ahir al matí Sànchez i Turull a Lledoners. També de diversos dirigents d’Esquerra, per bé que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa no l’han emprès. Tampoc ho ha fet el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que destacava en un tuit l’acompanyament de l’entitat a “dos homes bons” que “mai caminaran sols”. Tot i ser una mesura extrema, ahir Sànchez va assegurar que no vol que se’l consideri un “heroi” ni que s’acusi de falta de valentia a qui no s’hi ha sumat. En una entrevista a RAC1, l’impulsor de la Crida deixa clar que la durada de la protesta “no té un mínim ni un màxim” i que dependrà del seu estat de salut.

La idea de la vaga de fam va agafar per sorpresa l’ANC, que ahir va assistir a una reunió amb JxCat per conèixer les intencions dels implicats. L’entitat presidida per Elisenda Paluzie va improvisar una mobilització diumenge a Lledoners per solidaritzar-se amb Turull i Sànchez, i ara promourà una cadena de dejunis col·lectius protagonitzats per la ciutadania. Representants d’entitats que integren la plataforma Prou Ostatges, que va néixer arran dels empresonaments, es van reunir ahir per donar forma a aquesta nova acció. Paral·lelament, JxCat i ERC es van trobar ahir per valorar altres mesures i el Govern ha decidit no servir menjar en els actes que organitzi.

El TC es mobilitza

No només els diferents actors independentistes es van mobilitzar arran de l’inici de la vaga de fam, sinó que també ho va fer el TC. En un gest inèdit, el ple va aprofitar ahir la comunicació de l’admissió a tràmit de dos nous recursos d’empara la setmana passada per justificar-se. “La complexitat d’aquest procés en el qual s’integren drets fonamentals i l’anàlisi de qüestions d’estricta naturalesa penal està obligant el TC a desenvolupar una tasca minuciosa”, es van escudar els magistrats a través d’una nota de premsa. També al·leguen que l’objectiu és “aconseguir, en el mínim temps possible, la màxima protecció dels drets fonamentals implicats”.

El TC respon a la vaga de fam: s’escuda en la “complexitat” de la causa per justificar els retards

Sigui com sigui, el tribunal té previst començar a abordar els recursos dimarts vinent en un ple que s’allargarà fins dijous, segons fonts del TC. Ara bé, està previst que primer es toquin els casos més senzills i que els més complicats de cara a una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es deixin per després de Nadal. Es tractaria de la suspensió dels diputats o del seu dret a la participació política, que es veurien afectats per l’última jurisprudència d’Estrasburg sobre el cas d’un líder kurd en presó preventiva des de fa més de dos anys, Selahattin Demirtas.

Durant el ple de la setmana passada, el TC va admetre a tràmit per unanimitat que s’inclogui aquesta sentència del TEDH en tots els recursos en curs. Fonts del TC admeten que hi ha certs “paral·lelismes” entre el cas del líder kurd i el dels presos catalans. Però alhora recorden que la UE no és Turquia. La sentència del TEDH, del 18 de novembre, demana a Ankara que “prengui totes les mesures necessàries per acabar amb la presó provisional” de Demirtas, que no va poder presentar-se com a candidat a les eleccions.

Fitxer relacionat

Comunicat en què Rull i Forn anuncien que se sumen a la vaga de fam