Radical.es

Després d'anys apartat de la primera línia de l'actualitat, l’exdirector general de l’ONCE i expresident de Tele 5 Miguel Durán hi ha tornat per la porta gran, ni més ni menys que per ser el cap de llista a les europees de l'heterogènia coalició que integren Libertas, Ciutadans, el PSD y Unión del Pueblo Salmantino. Una coalició que ja ha estat motiu de polèmica, dins i fora del partit. De tot plegat hem parlat amb Durán, en una de les primeres entrevistes que concedeix des que és candidat.

Com va sorgir la seva candidatura?
Estaven buscant un candidat que tingués una mica de representativitat i que fos una mica notori des del punt de vista de la coneixença popular. I que, lògicament, conciliés o pogués més o menys connectar amb l'ideari comú de tots aquests partits que no tenen una irradiació en tot l'Estat. Llavors a mi m'ho proposen el 24 de març, dino amb Albert Rivera el dia 25, sopo amb Declan Ganley -jo no el coneixia més que d'oïdes- el 26. Coincidim en els principis i, com que jo sóc una mica arriscat, els hi dic que sí. Polim uns punts bàsics, perquè jo no vull ser un candidat que només posi el nom i la cara, jo vull exercir i la candidatura se signa el 14 d'abril. Sense que això tingui cap significació republicana. I a partir d'aquí s'arma 'la de San Quintín'.

Perquè jo finalment accepto? Primer perquè combrego amb els principis de la coalició, i m'agradaria dur-los a la pràctica al Parlament Europeu. Segon, perquè jo sempre he estat una persona de reptes, de reptes estrictament personals. Des que era petit. Un nano de cinc anys allà al sud d'Extremadura, l'any 1960, que té consciència que és cec per comparació amb els altres nenes i perquè la teva mare plora, -que plori la teva mare sempre fa mal, però que tu tinguis consciència que plora per tu... Per això la meva vida s'ha composat sempre de reptes. Jo em vaig escolaritzar molt tard, perquè aleshores al poble no hi havia recursos per a cecs. Em van trasplantar a Catalunya, fugint de la misèria i buscant un col·legi de cecs. Després vam veure que a Catalunya tampoc no n'hi havia i vaig anara un internat de l'ONCE a Alacant. Vaig treure la primària en un any i mig, em vaig presentar a les proves de batxillerat i les vaig superar i vaig anar a Madrid a un altre internat de l'ONCE -a l'ONCE els dec una part molt important del que sóc. Estic a Madrid 4 anys i em poso el repte de tornar amb la família i fer el batxillerat superior en un institut convencional, guanyo el premi nacional de batxillerat fent el COU, faig la carrera de dret a la UB, treballant al mateix temps i em caso amb la meva dona de seguida, jo amb 22 i ella amb 19. després vam lluitar com per la democratització de la ONCE, vaig arribar a Delegat de Catalunya i després com a director general de la institució. Ho vaig deixar perquè no sóc partidari dels mandats llargs, vaig tornar a fer d'advocat i després em va 'empitonar' el jutge Garzón, que buscava Berlusconi. I em va tenir gairebé 10 anys al dic sec. I després de passar-les putes, parlant en plata tots aquesta anys que Garzón m'ha tingut segrestat injustament, es demostra la meva innocència, recupero la normalitat i ara sorgeix aquesta alternativa, que a mi m'engresca. I em plantejo que puc arribar a ser el primer eurodiputat cec de la història. És una mica una forma d'autoafirmar-me a mi mateix, una oportunitat d'aportar coses, i desitjo fer-ho.

Això śon explicacions molt personals. Han tingut més pes que una coincidència ideològica?
No, això és un ingredient. Jo podia tenir aquestes aspiracions personals, una mica ocultes, perquè no sabia que encara em quedaven tantes ganes de lluita. però si no hagués coincidit amb uns principis que comparteixo plenament, no hagués acceptat. A mi el que veritablement m'enamora, a part d'aquestes qüestions personals, és que, d'una banda, els grups elitistes que estan conduint Europa no ho fan bé. És una casta que s'ha entronitzat a Brussel·les, a bvase de lobbies i d'hiperburocràcia, i que no fa els deures. És veu en la participació mínima en qualsevol elecció europea. La gent se sent allunyada de tot això. Tot es cou a Brussel·les, poc a Estrasburg, a base de directives sorprenents per a tothom, que després s'integren en el cos jurídic de cada Estat. Pensem que el 80% de l'ordenament jurídic espanyol està influenciat molt directament per les directives europees. I la gent ni té veu ni vot ni tant sols està informada d'això. El que vull és ser aquella veu que, assabentada del que s'està coent per part d'aquests cuiners elitistes de Brussel·les, ho denunciï cada setmana. I lluitar perquè el Parlament Europeu tingui veritable poder legislatiu, que ara no el té. I caminar cap als veritables Estats UNits d'Europa.

Libertas va votar contra el tractat de Lisboa, i sol parlar-se d'ell com a partit antieuropeu
A Declan Ganbley se l'acusa de ser euroescèptic perquè va aconseguir que Irlanda votés contra el tractat de Lisboa. Jo també. Jo no vaig participar en el referèndum de la Constitució Europea, que només hi va participar el 35% de l'electorat. Jo formo part del 65% que no m'hi vaig sentir gens motivat per una Constitució que és només ferralla. Un conjunt d'articles bastant malparits, en el sentit qui el qui els ha parit els ha parit malament. Ni Declan Ganley ni jo no som euroescèptics, però sí que som obertament contraris a la forma elitista vigent de fer Europa. Si preconitzem que el Parlament Europeu tingui plena capacitat legislativa, si volem caminar cap als Estats Units d'Europa i que volem que un dia el Govern europeu siguii escollit de forma directa, lliure i secreta pels ciutadans, jo crec que això sí que és creure en Europa. I aquest és el denominador comú de la coalició que a mi em dona suport. No tenim un programa quilomètric que després no es llegeix ningú.

Aquesta coalició tan heterogènia ha estat molt criticada, en part per la presència de Ciutadans
Ciutadans ha estat desestabilitzat per gent de dins, ajudat per determinats mitjans de comunicació, que volien que nosaltres no ens presentéssim perquè Rosa Diez no tingui competència. I ho dic així de clar perquè ho sé. I s'equivoquen, perquè nosaltres no anem pescar al viver de la senyora Díez, sinó a través d'una pujada de la participació. Es confonen els que pensen que anem contra el PP, el PSOE o Rosa Díez, anem contra la burocràcia i per fer una Europa participativa, on els ciutadans tinguin realment alguna cosa a dir.

Però els referents de Libertas a cada Estat membre són gairebé invariablement partits nacionalistes, de dreta, populistes o ultra-religiosos. Com s'explica això?
Hi ha moltes etiquetes. Jo conec algun socialdemòcrata integrat a Libertas. Libertas és un partit paneuropeu que vol la participació del ciutadà a Europa. Que desprès els moviments de cada país faci una política particular a cada país és una altra qüestió. I ha un moviment, que és LIbertas. Que preconitza aquests principis. El que siguin els integrants de Libertas a cada país, jo en això no hi puc intervenir perquè ni ho conec en profunditat ni crec que sigui en aquest moment el més important. I aquí, al sud-oest d'Europa, arriba Libertas i li pregunta a una sèrie de partits si estan d'acord amb els seus principis. I diuen que sí i em proposen a mi com a cap de llista.

Llavors, vosté és candidat de Ciutadans, de Libertas o de la coalició?
Sóc el candidat d'aquesta coalició,m que, al seu lloc, està col·ligada amb Libertas com a partit paneuropeu. Jo no pertanyo a cap partit. No és fàcil d'entendre amb els esquemes tradicionals, però és que nosaltres no som gens tradicionals i ens sortim dels esquemes de la política professional. Jo, com a candidat, no pertanyo ni al PSD, ni a Ciutadans (encara) ni a la Unión del Pueblo Salmantino, ni a Libertas. Jo sóc una persona de conviccions més aviat socialdemòcrates. I els altres candidats europeus de Libertas, jo no els conec. Però quan seguin amb mi al Parlament Europeu defensarem els mateixos principis, perquè ho tenen signat així. Si no, no m'hi hagués presentat.

L'eix dret esquerra tampoc no és important en aquest conglomerat
No, perquè aquest discurs, per a nosaltres, està bastant superat. Algú creu que el PSOE en aquest moment, per molt que ells diguin, són un partit d'esquerres? Doncs no. El PSOE practica una política, com a molt, socialdemòcrata, i bàsicament efectista, però no una política social. Dins dels socialistes europeus hi ha gent de molt diferent pelatge, i dins del PP europeu, igual. En canvi ara s'està focalitzant L'interès en les presumptes incompatibilitats que puguem tenir dins de Libertas. Crec que això és injust i discriminatori. Com ho és que es busqui el pèl a l'ou en el nostre finançament i que ningú no s'aturi a pensar com es financien els grans partits europeus.

I què en pensa de les crítiques que han fet Antonio Robles i Arcadi Espada?
Jo a l'Antonio Robles no el conec. Però si m'han dit que, des de dins de Ciutadans, treballa en pro d'UPiD. Jo crec que això, si fos cert, em semblaria una deslleialtat. Ciutadans és un partit que a molts ens va fer molta il·lusió quan va néixer. I a mi em sorprèn que moltes persones que aleshores es van significar molt, després es van retirar sobtadament. M'hagués agradat que el senyor Arcadi Espada, que va ser promotor d'aquest partit, hagués explicat perquè no s'hi va implicar. I Ciutadans, com a força equilibradora dels excessos que s'han produït a Catalunya, ja m'interessava.

Quins excessos?
Per exemple en matèria lingüística. Estem parlant ara en català, jo sóc bilingüe de convenciment i a mi ningú no m'ha imposat d'aprendre'l, i crec que no el parlo malament,. Però el que personalment em toca una mica la pera és que hi hagi qui s'atreveixi a multar perquè algú no retoli la seva botiga en català, Això és un excés incívic i, fins i tot diria, inconstitucional. El que passa és que, contra l'establishment, hi ha molt poca gent que s'atreveixi a lluitar. Sigui de CiU o del tripartit. Em aquest sentit, Ciutadans era un partit renovador. Perquè jo no cerc que, en aquest moment, ni el català ni l'espanyol estiguin en perill. A mi el que m'agradaria és que se surti de les escoles parlant bé català, castellà i anglès.

Llavors, està a favor o en contra del model vigent d'immersió lingüística?
A mi el que m'interessa és que s'apliqui l'article 14 de la Constitució. Jo he lluitat molt contra la discriminació del català, i em fot bastant que ara hi hagi qui ha de lluitar a l'inrevés. O la immersió es fa i es fa bé, i es fa per tot el que s'ha de fer i es fa un sistema educatiu que funcioni, o tota la resta és el discurs que serveix a cada un per guanyar vots.

Però vosté està d'acord amb el model actual d'immersió o preferiria un model de doble via?
No puc respondre a això perquè no sóc un especialista en la matèria

És un tema clau en el programa de Ciutadans...
Repeteixo, jo no sóc un membre de Ciutadans. Jo no represento a Ciutadans. Només faltaria que qualsevol cosa que jo pugui dir pugui comprometre a Ciutadans. Jo parlo a títol estrictament personal

A títol estrictament personal, doncs, què en pensa?
Considero que no sóc un especialista en matèria educativa, he sentit veus d'un i un altre signe, sóc una persona que procura escoltar totes dues tendències, i al final rebutjo pràcticament les dues només perquè a mi el que m'interessaria és que hi hagués un sistema educatiu que fes que els noies i les noies sortissin dels instituts amb una veritable educació que ara no tenen. I no m'agrada que ningú pressioni ningú amb l'Idioma. Els idiomes són per entendre-s'hi, i no per barallar-s'hi. I m'agradaria que des dels governs no s'imposés res.

A què ve la bel·ligerància de Jiménez Losantos en contra seu i de Julio Ariza?
Sóc amic de Julio Ariza des de fa una pila d'anys. I ell em va presentar a Declan Ganley. Però Ariza no m'ha imposat res, s'ha limitat a presentar-nos. Si algú a nivell mediàtic vol treure altres conclusions mediàtiques, perquè la nineta dels ulls de Federico o de Pedro J. és Rosa Díez o pel que sigui, és cosa seva. Hi ha mitjans que són estrictament neutrals, però n'hi ha que no ho són tant.

Quina és la seva relació actual amb l'ONCE
A la ONCE ara sóc oposició, i suposo que l'actual direcció de la ONCE no veu amb bons ulls que la seva oposició pugui arribar a obtenir una acta d'eurodiputat.

Per què va decidir entrar a Unió i per què en va sortir després?
En primer lloc, per amistat personal amb Durán Lleida. I amb la intenció que Unió girés els ulls cap a aquells que no són nacionalistes, que poguessin sentir-s'hi integrats. Jo no volia cap càrrec public, I vaig sortir perquè aquest desig que Unió integrés la gent no nascuda aquí, o que no érem tant nacionalistes, no es va produir. I no hi he tingut mai militància activa ni he participat en actes.

Però sí que el van proposar com a candidat a alcalde de Sant Boi
Es va plantejar l'any 1999, però per les picabaralles que sempre hi han hagut entre Unió i Convergència no es va donar. I jo no vaig voler ni entrar-hi, perquè per ser poma de la discòrdia entre Convergència i Unió... ja n'hi havia prou.

entrevista a Miguel Durán, cabeza de lista Libertas-Ciudadanos