Radical.es

Maria Badia, membre de l'executiva del PSC des de l'any 2000 com a responsable de Política Europea i Internacional i candidata del Partit Socialista de Catalunya a les europees, ressalta en aquesta entrevista la seva visió ‘federalista’ de la UE, diu que el 7 de juny es juga el model de gestió que rebrà la crisi i adscriu a ‘no buscar la diferència’ en el moment d’anar a Europa.

Raimon Obiols ha justificat la decisió de donar un pas enrere al·legant que es "impresentable que en Catalunya no hi hagi cap dona que encapçali la llista a les europees". Però, a més del tema de les quotes i la paritat, quina altra causa propicia la seva candidatura i com es va gestar?
Jo sóc al Parlament europeu fa cinc anys; a l’anterior legislatura el cap de llista va ser el senyor Borrell, Obiols anava de número dos i jo de número tres. Llavors, aquesta vegada el senyor Borrell va dir que no anava a la llista perquè se’n va a Florència, aleshores semblava que el natural era que el número dos passi a ser el número u. A mi no m’havia passat pel cap un canvi sempre que el Raimon es volgués presentar. Ell va dir que sí, que tenia ganes de seguir al Parlament però ja no en un primer lloc i llavors em va proposar que anés jo. Va insistir i em va donar arguments en el sentit de dir que sóc una persona poc coneguda però que en canvi tinc una experiència al Parlament europeu de cinc anys i en política internacional de quinze. També estic a la direcció de la delegació socialista al Parlament Europeu i llavors em va demanar que el deixés plantejar la candidatura a la direcció del partit. Ho vam plantejar, els hi va semblar molt bé i aquí estem.

Vostè va acompanyada a les llistes per dues altres dones: la Magdalena Álvarez i la Carmen Romero. Com és compartir la candidatura amb elles?
I el Jáuregui, i el Juan Fernando López Aguilar, Miguel Ángel Martínez...però bé, tant amb una com amb l’altra no hi he treballat mai. La Carmen Romero és coneguda perquè ha estat l'esposa del president González i com a la seva esposa crec que ho va fer molt bé, és una persona discreta. També va ser diputada i crec que també va treballar en temes de paritat bé, llavors em sembla bé. La Magdalena Álvarez evidentment amb tot el tema d’infraestructures i foment aquí a Catalunya li va tocar bregar amb els problemes dels trens. Està clar que aquí no hi va haver una bona connexió, però crec que és una persona que la gestió la fa ben feta. Ho dic perquè a vegades ens toca lidiar amb uns problemes que no hem creat nosaltres i crec que a aquesta senyora li van tocar una mica problemes que ja venien de lluny. El que sí que és evident i és una qüestió d’ella és el seu tarannà i la seva manera pot ser de funcionar...Però això és un tarannà personal més que de feina, aquí no era una persona que creés gaires simpaties. Però jo espero poder treballar amb tothom com amb les altres persones de la delegació espanyola. Allà cadascú està en una comissió i per tant ens hem de repartir la feina, ho has de fer amb molta gent i ho fas amb els que tens més propers. Evidentment per nosaltres són els amics de la llista del PSOE, pel que espero que la Magdalena Álvarez faci una bona feina.

A vegades la gent no té molt clar com funciona el Parlament Europeu, es percep com una institució una mica llunyana. Creu que el tema de l’abstenció té a veure amb això?
Sí, té a veure amb això i amb aquesta idea que molts partits tenen, que van al Parlament Europeu i insisteixen en parlar de temes que tenen més a veure amb el que passa aquí. Si el debat ho situem a Catalunya quan estem jugant al camp europeu ens equivoquem. Això fa que encara es distorsioni més el que reben els ciutadans, en lloc d’ajudar a clarificar i que es situïn a Europa. Amb un Parlament amb 685 diputats (218 del grup Socialista, 278 del grup Popular, 100 del grup liberal) que decidiran què es fa amb la crisi, com es gestionarà, qui paga aquesta crisi, temes de medi ambient, de protecció als consumidors, a la competència deslleial de productes d’altres països que arriben sense contemplar els controls ...Això és el que fem allà. Jo, per exemple, vaig viure molts anys a Sabadell i un dels problemes que tenen són els fabricants que produeixen les peces a altres països i no posen on les fan. Aquest és un exemple dels problemes reals que té la gent amb Europa, en relació a la directiva per l’etiquetatge. Aquesta mena de problemes resolem allà i afecten als catalans però també als danesos, holandesos. Crec que si ho expliquem així la gent ho entendrà; ara, si diem que anem a Europa perquè el govern de l’Estat espanyol no es tracta bé amb el finançament...Podem anar a Europa i explicar el que vulguem, però això no avançarà i ni tan sols ens escoltaran.

En aquest sentit vostè demana “no centrar la campanya en els assumptes catalans” sinó en Europa. Per què?
Perquè el partit es juga a Europa i els equips són europeus. Podem dir que hi ha CiU, ERC, Ciutadans...Però aquests són els candidats. Ara, quan arribem allà no hi ha un equip que es digui CiU, per tant el candidat haurà d’anar amb un equip. Els fitxen pels liberals i s’han d’adaptar a l’equip. Tremosa haurà d’adaptar-se i nosaltres, que anem amb una família molt gran, que és una sort. El que elegirem seran 50 diputats a Espanya que anirem al Parlament Europeu. Desprès cadascú farà la seva lectura dels resultats, com sempre, però la campanya és una altra cosa. Ni en Tremosa ni ningú resoldrà l’Estatut allà, per tant, parlem del que farem allà.

Però, el fet que no hi hagi aquesta clau més local no creu que deriva en l’abstenció que es registra? Només el 29% dels espanyols pensa participar en les votacions...
Si ens dediquem a parlar del finançament i de que la culpa la té Madrid la gent no ho entendrà. Ara, si expliquem que cadascú formarà part d’un equip i que del que hem d’anar a parlar, sí. Nosaltres anem allà a defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya en tant que ciutadans europeus, com els interessos de txecs o francesos. Jo tampoc veig tan difícil, si es vol, que la gent ho entengui. Es va fer un gran drama del tema del dret constitucional, es deia que havíem d’aprovar una cosa que no té en compte Catalunya i a més a més no ens havíem explicat. Però surti al carrer i pregunti què diu l’Estatut o la Constitució i a veure quanta gent li sap dir encara que sigui un capítol. L’Estatut ens creiem que és una llei marc i la Constitució Europea, que multiplica per 25 la complicació, aquesta l’hem d’entendre de pe a pa. Això són ganes de complicar el debat europeu. La Constitució és la llei marc que donava més poder al Parlament, la més democràtica de les institucions que hi ha a Europa. (L’aprovació) ens hauria donat la capacitat de decidir les coses molt més ràpidament i acabar amb el veto. Això és el que no havíem de votar? De vegades utilitzem massa partidàriament les qüestions de política i amb això el que fem és un flac servei als ciutadans. De vegades es fa expressament i no es té en compte la magnitud del que estàs fent, les conseqüències que pot tenir això. I les de no haver pogut implementar el Tractat Constitucional són clares.

Quines creu que són?
Els que demanaven el ‘no’ tenen clar que va ser un error polític. Poden dir que volien una cosa millor, i jo ja ho sé, però el polític ha de saber si això és possible o no. Perquè hem fet aquesta Constitució i no l’hem feta més federal? Jo sóc federalista, a mi si em deixen triar li faig una Constitució federal demà, perquè crec que seria el millor que ens podria passar, però plantejar això és com dir que anirem a la lluna. Jo sé què passa, sé la correlació de forces, com estan els països i que això no es pot plantejar ara. Hem d’anar pas a pas. Ara tenim que només un 1% dels ciutadans europeus ens té aturat el que hem decidit el 90%. Això és democràtic? Llavors, crec que alguns polítics actuen una mica a la lleugera.

Què ens juguem els ciutadans el 7 de juny?
El dia 7 de juny podem fer que hi hagi una majoria que doni suport a un model de gestió de la crisi que implica que paguin els treballadors o que paguin els que hagin de pagar, els que han provocada la crisi.

Però el govern de Zapatero ha ajudat els bancs...
Nosaltres tenim un model basat en la banca, no ens podem carregar la banca perquè llavors sí que pleguem. Això ho van fer tots, no només en Zapatero, perquè és el que havien de fer. Ara, dit això una cosa és que s’ajudi la banca perquè s’aguanti i l’altra és que hi hagi uns sous d’uns directius que tenen blindats, que cobren milionades i que a més són responsables perquè ho van fer malament o que hi hagi uns paradisos fiscals que són on van a parar els diners i que ningú pagui ni un duro. Hi ha una part d’aquests diners que són per la petita i mitjana empresa i això és el que s’ha de vigilar, que els diners vagin a les empreses i no a pagar indemnitzacions a directius.

Quins són els trets diferencials del seu programa?
Els diferencials són aquests dos models que li he dit: dreta- esquerra, claríssimament. El model que en aquests moments està reclamant Obama per reactivar l’economia, per controlar els mercats financers, per acabar amb els paradisos fiscals i perquè l’economia financera no sigui la que mani a l’economia real és el model que els socials demòcrates, els socialistes europeus tenim sobre la taula. No és un model nou, és el de sempre aplicar a aquesta situació. Per tant, és el model que proposem si som majoria, en contra del model PP, del neoliberalisme. Anem al Parlament europeu a defensar els interessos de Catalunya que hem de defensar allà, que són els problemes que he esmentat abans. Al nostre país tenim una tendència una mica natural a buscar els que ens diferencia si pot ser i això va en contra totalment del que pot ser el Parlament Europeu. Allà estem construint una cosa comuna i per tant no podem buscar els que ens diferencia sinó el que ens uneix. Llavors, hauríem de canviar una mica la nostra manera de veure’ns des de Catalunya i no buscar la diferència. No som gaire diferents, tota la mediterrània ens assemblem molt, llavors el que hem de fer és buscar la gent que té problemes similars i treballar amb ells.

Però llavors els trets diferencials de la seva candidatura són...
Jo personalment vull tractar el tema de la paritat, de la igualtat home-dona i en dos qüestions molt concretes en les que penso tirar iniciatives endavant i fer un full de ruta, com és el de la diferència de salaris. Crec que això és inadmissible i s’ha d’acabar. Si hem de fer una Directiva i posar sancions ho farem, perquè no és digne dels països més desenvolupats del món que encara estem amb aquesta pel·lícula. L’altre és la conciliació laboral.

Pel que fa a polítiques lingüístiques vostè ha dit que s’han fet coses per la defensa del català a Europa però que “estem encallats per les disposicions que hi ha”. Perquè?
Estem encallats en aquests moments amb la presidència del Parlament Europeu. Tot el que tenim ho hem avançat en aquests cinc anys. Al 2005 el govern Zapatero va presentar un memoràndum demanant que es pugui parlar català a la comissió, que els ciutadans es puguin dirigir en català i rebre resposta en català des de la Comissió Europea. Només tenim pendent que els diputats puguin parlar català a les sessions plenàries, però no com diuen alguns pel govern de Madrid. Això s’ha presentat dues vegades per aprovar i ho va tombar el Vicepresident del PP, el senyor Vidal-Quadras i un vicepresident del grup liberal amb el que va el senyor Tremosa, el vicepresident de Polònia. Però si tenim el 8 de juny una majoria més progressista, es votarà que sí.

Què passarà amb la presidència d’Espanya a la UE l’any que ve?
Se’ns obre una finestra. En aquest moment, amb la presidència europea de la República Txeca, tenim un president que és totalment antieuropeu, una cosa horrorosa. Llavors, Zapatero entrarà en un moment de molta responsabilitat, estarà molt bé perquè tindrà l’oportunitat de demostrar a Espanya el seu grau d’europeisme. Haurem de començar a implementar el Tractat de Lisboa i serà el moment de sortida de la crisi. També hem de tenir en compte que Espanya és un dels països més avançats en política social de la UE, per tant crec que ens espera una bona presidència.

Ara que em parla de temes socials, vostè va votar a favor de la Directiva de la Vergonya...
De Retorn.

Bé, de Retorn. Perquè?
Perquè em sembla que és un favor als immigrants que es troben en situació il·legal. A Europa no hi havia cap directiva sobre aquesta qüestió dels immigrants que es troben en situació il·legal. No hi havia cap llei que protegís aquesta gent, depenia de cada estat. Hi havia uns estats que tenien legislat el tema i d’altres que no. Llavors, Espanya volia que el Parlament Europeu aprovés una llei amb totes les garanties que tenim aquí. Arribes allà on arribés, però la decisió per a mi a nivell personal és si amb aquesta directiva els immigrants estan més protegits o no. Li asseguro que estan més protegits, aquesta gent té més garanties de les que tenia abans.

entrevista a Maria Badia, candidata por el PSC