La presidenta de l’Índia es va negar aquesta setmana a commutar la pena de mort a tres reus condemnats per l’assassinat de l’exprimer ministre Rajiv Gandhi, fa vint anys. Pratibha Patil té sobre la taula una trentena de peticions de clemència i haurà de decidir ben aviat sobre el caixmir Afzal Guru, condemnat per l’assalt al Parlament indi, el 2001. Encara és més explosiu el recurs, encara en instàncies inferiors, del terrorista pakistanès Amir Kassab, que el 2008 va cosir a trets desenes de persones a l’estació de Bombai.
Malgrat tot, des de fa més de quinze anys regeix a l’Índia una moratòria no escrita sobre l’aplicació de la pena de mort, que només es va trencar en un cas el 2004, a les acaballes de l’anterior govern de dretes. Tot i això, les oenagés de drets humans temen que l’Índia s’estigui desviant del camí iniciat i que tingui com a meta natural unir-se als països abolicionistes. Com a exemple de la seva ambigüitat, va ser un dels pocs estats que es van oposar el 2007 a l’Assemblea General de les Nacions Unidesa una moratòria en les execucions. S’està aguditzant, en qualsevol cas, la contradicció de continuar dictant més d’un centenar de penes de mort cada l’any, sense executar-ne cap.
A més, el país ja no disposa de botxins en actiu. A Meerut, Uttar Pradesh, l’estat més populós, l’últim matador va morir fa uns mesos. Només després de molts titubejos, el seu fill ha acceptat continuar amb la tradició familiar de quatre generacions a canvi de cinquanta euros mensuals. A Maharashtra, el septuagenari botxí de la presó de Pune es declara jubilat, però està disposat a fer una excepció amb Amir –Kassab.
La imatge internacional encara pot pesar a favor de la moratòria. I la comparació amb el seu
gran veí del nord no podria ser, en aquest cas, més avantatjosa. Per què la Xina necessita executar més persones que totes les altres nacions juntes, i l’Índia, amb una població similar, cap? La Xina condemna a mort més d’un miler de persones en un any i n’executa un nombre semblant. L’Índia, encara que figura entre els deu països que dicten més penes capitals –cent cinc persones l’any passat, cinc menys que els Estats Units– es limita a engrossir el corredor de la mort, en espera que les seves autoritats decideixin si al final del túnel hi ha d’haver la forca. En qualsevol cas, les sentències de mort confirmades pels tribunals superiors de justícia i el Suprem no fan més que augmentar, segons denuncia Rajindar Sachar, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Delhi i defensor que “l’Índia faci honor a la seva condició de bressol de Buda, Mahavir i Gandhi”.
Així mateix, s’ha ampliat el ventall de causes mereixedores de pena de mort com la reincidència en el tràfic de drogues. Per acabar-ho d’enredar, fa tot just un parell de mesos, el Tribunal Suprem va recomanar també la forca per als mal anomenats “crims d’honor”. Però alguns, com el guru Baba Ramdev, conductor d’un programa de ioga diari que té desenes de milions de telespectadors de la nova classe mitjana, no es donen per satisfets. Ramdev demana també pena de mort per als adúlters, per als polítics corruptes i per a qui mati vaques.
21-VIII-11, J.J. Baños, lavanguardia