Kirkuk, pieza clave de lo que fue Iraq, retorna a los kurdos
Al centre de Kirkuk, al costat del curs d'un riu sec, emergeix el turó de la ciutadella devastada. Les seves cases, habitades per kurds i per turcmans, van ser destruïdes el 1994 pels soldats de Saddam Hussein. Arrasats els seus carrerons, només queda una extensa superfície en ruïnes, envoltada de dues mesquites otomanes com la de Nur Cami, restaurades, i una església on, segons la llegenda, reposen les restes del profeta Daniel.
La ciutadella, envoltada per un reixat, té una porta d'accés vigilada per indolents sentinelles. A Irbil i a Mossul també hi ha antigues ciutadelles al cor dels seus veïnats.
Kirkuk, a la perifèria de la qual es troba el primer jaciment petrolífer explotat a l'Iraq, és un volcà latent poblat de kurds, àrabs, turcmans, assiris i caldeus.
Des d'Irbil la carretera és àmplia i amb prou feines vigilada pels peixmergues que van prendre Kirkuk al principi del mes de juny davant la desbandada de l'exèrcit iraquià per protegir-la de les amenaces dels gihadistes. Està sempre transitada per grans camions turcs i en algunes de les seves gasolineres es formen llargues cues d'automòbils en espera de proveir-se de combustible...
A Kirkuk no hi ha estrangers i la seva presència no passa inadvertida i és sospitosa. Les seves màfies, les seves bandes armades, pul·lulen en una població on àrabs, kurds, turcmans volen omplir el buit del poder estatal, malgrat que el cop del govern autònom d'Irbil desplegant els seus peixmergues és un acte consumat, i mai no estarà disposat a tornar enrere, deixant una altra vegada la ciutat suspesa en el seu incert destí. Mai no es va dur a terme el previst referèndum per aclarir la seva sort a causa dels successius ajornaments del poder central.
L'ocupació militar de la ciutat, anomenada el Jerusalem dels kurds, és irreversible. Ha creat una nova situació geopolítica a l'Iraq, complint el desig dels kurds d'incloure-la plenament amb els seus jaciments petrolífers, tan anhelats, a la seva zona autònoma que potser, malgrat tots els obstacles internacionals, es convertirà, algun dia, en independent.
Kirkuk sempre ha estat camp de batalla, des dels xas savàfides, els sultans otomans, els colonialistes britànics, els governs de Bagdad. La Gran Bretanya la va incloure en el seu mandat de l'Iraq pel seu petroli. Saddam Hussein va expulsar els kurds, va destruir la seva ciutadella, va arrasar pobles i va deportar els seus habitants per arabitzar-la i dominar la seva riquesa petrolífera i agrícola.
Darrere de les tropes dels EUA durant la seva invasió el 2003, van arribar caravanes de refugiats kurds que aspiraven a recuperar les seves cases, les seves terres, les seves propietats confiscades.
Els kurds van ser víctimes dels àrabs i ara els àrabs i turcmans són les seves víctimes. Ja llavors els peixmergues de Jalal Talabani que van combatre al costat dels nord-americans contra Saddam es van apoderar temporalment d'aquesta ciutat petrolífera que reivindiquen com a part del seu territori.
Kirkuk ha quedat a la rereguarda perquè les tropes dels peixmergues van avançar cap al front de Suleiman al-Bag, davant els guerrillers de l'exèrcit de naqxbandis al comandament d'Ezat Ibrahim al-Duri, lloctinent de Saddam Hussein, un supervivent que els nord-americans mai no van poder capturar, ara aliat dels gihadistes.
5-VII-14, T. Alcoverro, lavanguardia