veto a la televisión kurda
Els periodistes que treballen a la delegació a Bagdad de Rudaw, una de les principals televisions kurdes, han hagut de fer les maletes. També els de les oficines a Kirkuk, ciutat petroliera que l’ Iraq va recuperar del control d’Irbil després de la celebració del prohibit referèndum d’independència al Kurdistan iraquià.
Engegat el 2013, Rudaw Media Network, un conglomerat mediàtic amb més de 500 treballadors i serveis en kurd, àrab, anglès i turc, compon una de les dues cadenes afins al Partit Democràtic del Kurdistan ( PDK) de Massud Barzani que el Govern iraquià ha vetat. També ha prohibit les emissions de Kurdistan 24, fundada pel fill de Barzani.
La Comissió de Mitjans i Comunicació del Govern d’Haider al-Abadi ha ordenat als dos canals que cessin les emissions. Però com que les llicències depenen del Parlament kurd, amb plena autonomia, a efectes pràctics podran continuar amb la seva activitat al Kurdistan, però no seguir treballant a la resta de l’ Estat iraquià: Bagdad ha autoritzat la confiscació del material de les cadenes i prohibeix que els seus equips es quedin a l’ Iraq. Rudaw assegura que no han estat contactats directament per l’ Executiu, però ja han retirat el seu personal a Bagdad i Kirkuk per por d’arrestos.
“El Govern de Bagdad surt perdent amb aquest moviment. Abans podíem explicar els dos costats de la història. Ara haurem de cobrir Bagdad a través d’altres mitjans”, protesta Osamah Golpy, el director del departament en anglès de Rudaw Media Network.
Bagdad justifica aquesta decisió en què, segons el seu parer, tant Rudaw com K24 han encoratjat la violència en l’escalada de tensió que ha seguit al fracassat estira-i-arronsa independentista. Alguns dels seus programes han posat en perill “la pau social i la seguretat”, asseguren. Però des de Rudaw ja feia temps que s’esperaven aquest moviment. “Jo mateix vaig formar part de l’equip que va ser a Mossul a cobrir l’alliberament de l’ Estat Islàmic i ens van forçar a tornar a Irbil”, explica Golpy, que no dubta que rere una decisió així hi ha “motivacions polítiques”, perquè el seu potent canal en anglès no “mostri al món el que passa a Kirkuk”. Turquia i Síria ja havien prohibit les emissions per satèl·lit de Rudaw i K24 perquè deien que promovien la independència kurda.
A Rudaw, Golpy assegura que durant la campanya del referèndum ells van cobrir més manifestacions independentistes, però perquè se’n van celebrar més, i també van retransmetre l’única organitzada pels partidaris del no. “Al final, vam ser un reflex de la societat kurda amb els resultats a la mà” (va guanyar el sí per un 92% amb un 72% de participació), assevera. Si fossin un òrgan de propaganda no els citarien constantment mitjans de la reputació d’Associated Press o la BBC, afegeix. “El nostre criteri és l’objectivitat periodística”, repeteix Colpy per telèfon.
El Comitè de Protecció per als Periodistes ( CPJ, per les seves sigles en anglès) ha condemnat els atacs contra els mitjans kurds a l’ Iraq. El veto a les dues cadenes se suma a l’assassinat a ganivetades del càmera Arkan Sharif de Kurdistan TV, la televisió oficial del PDK; i a la fustigació a dos equips de televisió a Irbil. “Són temps difícils per ser periodista a l’ Iraq i el Kurdistan –assegura el director del CPJ per a l’ Orient Mitjà, Sherif Mansour– perquè són utilitzats com a armes polítiques pels dos costats”.
01/11/2017 lavanguardia