Diputaciones, el bastión de la partitocracia
diputacions de Catalunya, l'altra gran batalla de les eleccions municipals 2023
ERC ha liderat les diputacions de Tarragona i Lleida; mentre que el PSC ha encapçalat la de Barcelona i Junts, la de Girona
Pedro Ruiz elnacional.cat
Barcelona. Diumenge, 9 d'abril de 2023. 05:30
Temps de lectura: 8 minuts
En qüestió d'un mes i mig, més de 5,5 milions de catalans i catalanes estaran citats a les urnes per elegir la composició dels 947 plens dels ajuntaments del país. Les eleccions municipals 2023 estan convocades el pròxim diumenge 28 de maig i, en total, s'escolliran prop de 9.200 regidors a Catalunya. Alhora, el resultat d'aquests comicis no només serà determinant a escala local, sinó que també tindrà una clara transcendència en clau nacional. El PSC, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya són les tres principals forces que aspiren a una victòria en nombre d'alcaldies i edils, unes xifres que els seran providencials per determinar la composició d'uns altres òrgans supramunicipals decisius per als partits: els consells comarcals i les diputacions, ens amb recursos importants per poder dur a terme grans inversions i la rellevància dels quals també està vinculada al poder institucional que atorguen. Per aquest motiu, aquestes institucions també esdevenen una de les batalles principals d'aquesta convocatòria.
Al conjunt de l'Estat, hi ha 38 diputacions provincials i tres de règim foral. En el cas català, el territori disposa de quatre diputacions, una per cada província: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Són els òrgans de govern i d'administració d'aquestes demarcacions i, especialment, ajuden a coordinar i gestionar serveis públics en aquells municipis més petits. Aquestes entitats són d'elecció indirecta, justament perquè el resultat de les eleccions municipals és el que determina la composició del plenari. En aquest context, el nombre de diputats que correspon a cadascuna de les diputacions es fixa en funció dels habitants que té la demarcació. L'escala que s'aplica comença amb 25 diputats per aquells territoris on hi ha 500.000 habitants o menys; segueix amb 27 per a les zones on resideixen entre 500.001 i un milió de persones; creix als 31 per a les províncies entre 1.000.001 i 3.500.000 ciutadans i s'eleva fins als 51 quan supera aquests 3,5 milions de veïns. Així doncs, la Diputació de Barcelona té 51 diputats; les de Girona i Tarragona en tenen 27 i, la de Lleida, 25 escons.
En el cas dels comicis locals, les llistes que hi concorren són molt diverses i a una gran part de les localitats de Catalunya sempre s'hi presenta algun partit d'àmbit estrictament municipalista. Amb tot, alguns d'aquests també exploren fórmules per tenir representació als consells comarcals i a les diputacions. Aquestes fórmules acostumen a ser coalicions electorals: diverses formacions municipals s'agrupen sota el paraigua d'una marca a escala comarcal per sumar més força i accedir a aquestes institucions. També és un procediment habitual en els partits nacionals, que arriben a acords amb aquests partits per evitar la divisió de vot i perdre representativitat als ens supramunicipals. Enguany, per exemple, Junts es presenta també amb el nom de Compromís Municipal; així com ERC també ha acompanyat en altres comtesses la seva denominació amb Acord Municipal o el PSC, amb Candidatura de Progrés.
Entre el 2019 i 2023, Esquerra Republicana és qui ha liderat més diputacions, ja que ha presidit la de Tarragona i la de Lleida. Per la seva banda, el PSC ha encapçalat la de Barcelona i, la restant —que és Girona—, l'ha dirigit Junts per Catalunya. Els òrgans de govern de les quatre diputacions de Catalunya han estat de coalició. En aquest sentit, l'únic partit que té presència a tots els executius és Junts, que ha governat amb els republicans a tres diputacions, amb l'excepció de Barcelona, on han compartit cartipàs amb els socialistes. Per tot plegat, les maquinàries dels partits ja treballen, també, en la perspectiva del mandat 2023-2027 a les diputacions per tenir la màxima representació possible i ser determinants en la governança d'aquests.
El pacte PSC-Junts a la Diputació de Barcelona, la mare dels ous de la pugna entre els partits independentistes
L'11 de juliol de 2019, la socialista Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, va ser elegida presidenta de la Diputació de Barcelona per a aquest onzè mandat amb els 16 vots del seu grup i els 7 de Junts per Catalunya. El ple va ser tens, marcat pels retrets d'Esquerra Republicana (amb 16 escons també) als juntaires per pactar "amb els del 155" i per materialitzar una nova "entesa sociovergent". A més, prop de 200 persones es van concentrar davant la seu d'aquest ens supramunicipal, convocades per l'Assemblea Nacional Catalana, per protestar contra aquest acord.
La composició de la Diputació de Barcelona aquest mandat ha estat la següent: 16 diputats per al PSC, mateixa xifra per a ERC, 7 per a Junts, 5 per a En Comú Guanyem, 4 de Ciutadans, 2 del Partit Popular i un de Tot per Terrassa. La presidència de l'òrgan s'escull per majoria absoluta (calen 26 diputats), de manera que l'independentisme no hi arribava, encara que s'hi sumés Tot x Terrassa. Núria Marín va ser elegida en segona volta, per majoria simple, amb 23 suports; mentre que el candidat d'ERC, Dionís Guiteras, va aplegar 17 vots (els d'Esquerra i Tot per Terrassa) i la resta de partits van votar algú del seu grup. L'entesa dels republicans amb els comuns també s'albirava impossible després que la relació entre ambdues formacions es tensés per l'alcaldia de Barcelona: Ernest Maragall va guanyar les eleccions, però Ada Colau va revalidar la batllia amb els vots de BComú, el PSC i Barcelona pel Canvi de Manuel Valls.
L'òrgan es forma per partits judicials i més d'un terç dels diputats surten del partit judicial de Barcelona, integrat per la capital catalana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. En aquest sentit, PSC i Junts veuen providencial la victòria a l'ajuntament de Barcelona per poder tenir més pes a la Diputació, ERC també buscarà millorar —per exemple— amb la candidatura de Gabriel Rufián a Santa Coloma de Gramenet o el Partit Popular intentarà créixer dels dos escons actuals amb una possible nova primera posició a Badalona.
Junts i Esquerra, govern d'àmplia majoria a la Diputació de Girona
Una setmana abans del ple d'investidura de Núria Marín, la Diputació de Girona ja tenia president: Miquel Noguer, alcalde de Banyoles. El primer regidor de la capital del Pla de l'Estany era reelegit en el càrrec, després que hi accedís a finals de 2018 per la renúncia de Pere Vila, nomenat delegat del Govern a la demarcació gironina. Noguer va comptar amb 21 vots favorables dels 27 que integren el ple, sent 11 de Junts, 9 d'ERC i un d'Independents de la Selva. El PSC i la CUP van presentar candidatures alternatives. L'òrgan de govern de la Diputació, però, l'han acabat formant Junts i Esquerra Republicana, disposant d'una majoria molt àmplia al llarg del mandat.
De fet, la Diputació gironina ha estat, tradicionalment, un feu de Convergència. Des del 1979, totes les presidències han estat en mans de CDC, amb l'excepció del mandat 2007-2011, quan Esquerra Republicana va liderar l'ens. L'any 2019, el grup predominant ja es deia Junts per Catalunya. La distribució actual dels escons ha estat d'11 per als juntaires, 9 per a Esquerra, 4 per al PSC i els tres restants han estat per la CUP, Independents de la Selva i Tots per l'Empordà.
El Pla de l'Estany, el Gironès o la Garrotxa són comarques on l'independentisme compta amb un ampli suport, i on Junts arriba a superar el 40% dels vots en algunes poblacions. Factors com aquest expliquen l'àmplia presència independentista en aquesta diputació, on el partit judicial de Girona representa un terç del plenari. En aquesta línia, els resultats a la capital del Gironès i a ciutats com Salt, Blanes, Figueres o Olot són molt rellevants.
La Diputació de Tarragona, l'altre gran pacte d'unitat independentista entre ERC i Junts
La Diputació de Tarragona també ha estat un ens tradicionalment presidit per una persona de Convergència Democràtica de Catalunya. El fort creixement d'Esquerra Republicana a la vegueria de les Terres de l'Ebre va donar peu a un fet insòlit fins al moment: els republicans es convertien en primera força a la Diputació i, per primera vegada, l'òrgan era encapçalat pels republicans i per una dona fruit d'un pacte amb Junts. L'anterior mandat, CDC havia compartit govern amb el PSC, però després dels comicis del 28 de maig de 2019, arribava una entesa independentista a la província tarragonina. El 2 de juliol, Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus, era elegida presidenta de la Diputació de Tarragona amb els 11 vots del seu grup i els 8 de Junts. Els altres dos grups que formen el ple són el PSC, amb set escons i que va votar en blanc en aquesta investidura, i Ciutadans, amb un diputat, que es va votar a si mateix. Es tracta de Rubén Viñuales, que va dimitir a finals de 2020 pel seu fitxatge pels socialistes. De fet, Viñuales serà el candidat del PSC a l'alcaldia de Tarragona en aquestes eleccions municipals 2023.
En el cas de la Diputació de Tarragona, hi ha dos partits judicials amb la mateixa preponderància, Tarragona i Reus, que escullen 7 diputats. Els resultats d'aquestes dues ciutats apuntaran una certa tendència. A la capital tarragonina, s'espera un frec a frec entre Viñuales i l'actual alcalde, Pau Ricomà (ERC). En referència a Reus, Teresa Pallarès assumeix el repte de revalidar l'alcaldia per a Junts (fins ara ho era Carles Pellicer) i tindrà Noemí Llauradó —la presidenta de la Diputació— i Sandra Guaita (PSC) com a principals contrincants.
El govern d'Esquerra i Junts a la Diputació de Lleida, el que suma més suport amb 20 dels 25 escons
L'altra diputació on Esquerra Republicana i Junts per Catalunya van assolir un acord per governar plegats és la de Lleida. Els republicans havien presidit la institució entre el 2007 i el 2011, però després de les eleccions de 2019 tornaven a recuperar-ne el lideratge. Joan Talarn, alcalde de Bellvís i els Arcs, va ser investit com a màxim responsable de l'òrgan el 12 de juliol de 2019, amb els 11 vots del seu grup i els 9 de Junts per Catalunya. Els tres diputats del PSC van votar en blanc (sumant-hi el d'Unitat d'Aran), mentre que la diputada del Comú de Lleida i el de Ciutadans es van votar a ells mateixos. Aquest és un dels acords més sòlids entre els dos partits independentistes, atès que ambdós representen el 80% de la composició de la diputació lleidatana.
Entre els partits judicials que hi ha a Lleida, el que n'escull més és el que porta el nom de la capital del Segrià, amb 14 escons dels 25 que hi ha. Per això, té molta importància el resultat a la ciutat lleidatana, ja que amb això el PSC va aconseguir els dos escons que té a la Diputació. A Lleida, la victòria se la poden disputar, a priori, Miquel Pueyo (actual alcalde d'ERC), Fèlix Larrosa (PSC) i Toni Postius (Junts). A altres punts del territori, l'independentisme té molta força i és el que explica que tant els republicans com els juntaires tinguin un bon grapat d'actes a l'òrgan.
Com es configuren els plens de les diputacions?
L'elecció dels escons a les diputacions provincials és indirecta, tenint en consideració els resultats de les eleccions municipals. En paral·lel, el nombre de diputats que hi ha a cadascun d'aquests òrgans ve determinat pel nombre de residents de la demarcació i s'adjudica a partir dels partits judicials, divisió territorial que agrupa un o més localitats d'una comarca. A Catalunya, hi ha un total de 49 partits judicials: 25 a Barcelona, 9 a Girona, 8 a Tarragona i 7 a Lleida. Si vols saber a quin partit judicial pertany el teu municipi, consulta'l al cercador d'aquest mapa:
El 3 d'abril, es van convocar les eleccions municipals. Deu dies després, les juntes electorals provincials han de repartir proporcionalment (a partir de la quantia d'habitants que té) els diputats de cada partit judicial. Una vegada es constitueixen els ajuntaments de cada província, les juntes electorals de zona fan el repartiment dels llocs de les diputacions. El procediment que se segueix és l'elaboració d'una llista de totes les candidatures que han aconseguit, com a mínim, un regidor dins del partit judicial en ordre decreixent als vots aconseguits. El següent pas és repartir els llocs de cada partit judicial a les formacions polítiques seguint la llei d'Hondt. Dins dels cinc dies següents a aquesta assignació, les juntes electorals de zona convoquen els regidors de les candidatures que tinguin assignats escons per triar, entre les llistes de candidats que compten amb l'aval del 33% o més de regidors, els diputats i tres suplents més.
En aquest mandat 2019-2023, la Diputació de Barcelona ha repartit els seus 51 diputats entre els següents partits judicials: Barcelona (18), l'Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1). Els 27 de Girona s'han repartit entre Girona (9), Santa Coloma de Farners (6), la Bisbal d'Empordà (5), Figueres (4), Olot (2) i Puigcerdà (1). En el cas dels 27 escons de Tarragona, el repartiment ha estat de la següent manera: Tarragona (7), Reus (7), Tortosa (5), el Vendrell (5) i Valls (3). Finalment, a Lleida, els 25 representants provenen dels partits judicials de Lleida (14), Balaguer (3), Cervera (3), Tremp (2), la Seu d'Urgell (1), Solsona (1) i Vielha e Mijaran (1). Tot i que hi hagi 49 partits judicials, les diputacions prenen com a referència els que hi havia en les primeres eleccions locals després de la Transició, les de 1979.
