la cárcel, destino de los opositores críticos con Putin
Vol ser president de Rússia. Però el somni d’Aleksei Navalni haurà de quedar ajornat de moment. Destacat líder de les multitudinàries protestes de l’any passat contra Vladímir Putin, des d’aquesta setmana tindrà altra tasca: defensar-se de tres causes criminals que podrien condemnar-lo a deu anys de presó. ALEXANDER ZEMLIANICHENKO / AP Alexey Navalny porta al mòbil un adhesiu que diu: ‘Lladres’
Des de dimecres, 17 d’abril, el jutjat Léninski de Kírov, al nord de Rússia i a 900 quilòmetres a l’est de Moscou, serà l’escenari d’un nou pols entre el poder vertical que domina la democràcia dirigida russa i l’oposició liberal, que al 2012 no va poder articular una dialèctica adequada per captar el malestar de la classe mitja i urbana.
Des de les eleccions a la Duma de desembre del 2011, el principal argument era només un: Que se’n vagi Putin! Malgrat diversos intents d’introduir propostes socials i econòmiques, el principal missatge de l’oposició segueix sent el mateix.
Navalni, de 36 anys, acusa directament el Kremlin d’ordenar la seva persecució. “Per què vol Putin empresonar-me? Ell i el seu cercle han de salvaguardar el seu poder. I no tenen cap altre mecanisme que ficar la gent a la presó”, va escriure fa dues setmanes a la revista The New Times.
Advocat, conegut per les seves campanyes contra la corrupció des del seu popular blog, Navalni serà acusat a Kírov de malversació de fons públics el 2009 i el 2010, quan va treballar com a assessor del governador d’aquesta província, el liberal Nikita Belij. Segons l’acusació, Navalni va obligar l’empresa pública Kirovlés, dedicada a la producció de fusta, a firmar un acord que va ocasionar pèrdues de 400.000 euros a les arques regionals.
La victòria de Vladímir Putin a les eleccions presidencials de març del 2012 va desinflar l’eufòria de les manifestacions. La seva presa de possessió, al maig, va coincidir amb la més violenta de les protestes. Després d’ella, alguns líders de l’oposició s’han vist implicats en diversos casos judicials que ells qualifiquen de persecució política. Un dels afectats és el líder del Front d’Esquerres, Serguei Udaltsov, acusat d’organitzar desordres amb ajuda estrangera. Es troba des de llavors en arrest domiciliari.
El pis de Navalni ha estat registrat en diverses ocasions pel Comitè d’Investigació, una poderosa agència que podria equipararse a l’FBI dels EUA. El seu portaveu, Vladímir Markin, va reconèixer la setmana passada que si no fos per la implicació de Navalni no hauria intervingut en el cas Kirovlés. Markin no va dir que la investigació no hagués prosperat –encara que l’any passat estava tancada–, però sí que s’hauria quedat com un assumpte només provincial.
A més del cas Kirovlés, Navalni s’enfronta, amb el seu germà, a acusacions de frau i blanqueig de diners. En un tercer procés, se l’acusa de robar diners d’un partit liberal avui desaparegut.
Navalni va començar la seva creuada anticorrupció el 2007, quan va aprofitar la seva condició de petit accionista en empreses estatals per introduir preguntes sobre el destí dels diners en les assemblees anuals. Més tard va reunir un grup de joves advocats i va fundar el web Rospil.info.
Encara que no va ser la primera vegada, Navalni va confessar les seves ambicions presidencials al canal Dozhd. Segons Aleksei Makarkin, director del Centre de les Tecnologies Polítiques, Navalni “intenta transformar el seu judici en un procés polític” i “recuperar l’interès de la societat per l’oposició”.
Una recent enquesta de l’independent Centro Levada indica que només el 37% dels russos sap qui és Navalni. I d’aquest 37% només un 14% estaria disposat avui a votar-lo. Les pròximes eleccions presidencials seran el 2018. Encara queda temps.
15-IV-13, G. Aragonés, lavanguardia