pinceladas de la crisis siria

Ahir res no va transcendir de la reunió, iniciada dilluns a Amman (Jordània), dels comandaments militars dels països Amics de Síria presidida per cap de la junta d’estat major dels EUA, general Martin Dempsey, i el general Lloy Austin, cap del Centcom, el comandament de les forces dels Estats Units que comprenen l’Orient Mitjà i l’Àsia Central.

La reunió era prevista per al setembre però es va avançar a causa dels últims esdeveniments, encara que el ministre jordà d’Exteriors, Nasser Judeh, va dir que no era “una reacció al que ha passat a Síria”. De tota manera, va dir que es discutiria “la situació i les hipòtesis després dels recents i perillosos esdeveniments”...

El grup Amics de Síria està format pels Estats Units, la Gran Bretanya, França, Itàlia, Alemanya, Turquia, Egipte, l’Aràbia Saudita, Jordània, Qatar i la Unió dels Emirats Àrabs. El representant nordamericà és Robert Ford, ambaixador a Damasc fins l’octubre del 2011 i ara enllaç del Departament d’Estat amb la Coalició Nacional Siriana (CNS)...

28-VIII-13, lavanguardia

La lluita de la minoria alauita en el poder amb una part de la majoria sunnita, l’enfrontament de grups extremistes a sou de Qatar i l’Aràbia Saudita amb el Govern, el tête à tête de l’Iran i els xiïtes contra els poderosos emirats del Golf, una mena de guerra freda dels EUA i els seus aliats contra Rússia i la Xina a compte d’aquesta estratègica nació “cor dels àrabs”. L’esquema simplista d’un conflicte de dictadura i oposició democràtica no és vàlid.

Concloses les dues missions, encara l’ONU va encarregar –però ja sense contingents d’observadors al terreny– a l’avesat diplomàtic algerià (que jo vaig tractar durant les guerres de Beirut) Lakhdar Brahimi buscar in extremis un compromís que evités el vessament de sang. Des del principi ningú no va confiar en aquest home sol, perdut entre llops i hienes. Brahimi, abans de la tramesa d’aquest grup d’inspectors de desarmament, ha declarat que “la guerra de Síria és l’amenaça més gran per a la pau del món”.

L’exèrcit sirià ha distribuït màscares antigàs als seus soldats. Un coronel va morir a conseqüència de l’ús d’armes químiques i cinquanta soldats en pateixen les conseqüències, internats en un hospital del barri de Jobar. És molt fàcil predir que l’actual missió tornarà a la seu de l’ONU amb les mans buides. L’alto el foc pactat per facilitar la seva inspecció ja no ha estat respectat el primer dia.

Els símptomes denunciats per Metges Sense Fronteres, descrits pels metges als seus tres hospitals damasquins en els quals els pacients han estat tractats amb problemes de respiració, convulsions, ulls de mirada tèrbola, no han estat tanmateix “confirmats científicament”.

Aquest mes d’agost, buit d’esdeveniments a excepció dels desgraciats pobles àrabs, hi ha una febre diplomàtica internacional de declaracions anunciades, conferències de l’aliança de països que volen acabar amb el règim de Baixar al-Assad, una increïble inflor de notícies mai no verificades. Serà també la serp estival que necessiten els òrgans de premsa per omplir el seu buit?

En aquesta confusió hi ha coses molt clares. La guerra continuarà i serà molt difícil posar-se d’acord perquè els governs entossudits a enderrocar Al-Assad llancin una operació militar d’altíssims riscos. Això sí, augmentarà el flux d’armes a la destrossada Síria, i els seus habitants moriran sense saber per quina raó.

En aquests últims dies, quatrecentes tones d’armes destinades als rebels han estat enviades pels opulents i obscurantistes principats del Golf. Només un acord internacional posarà fi a aquesta hecatombe escandalosa.

27-VIII-13, lavanguardia

¿cuáles serían los beneficios de la intervención militar en Siria? En Revista 22, la investigadora Laura Sitaru opina que “con cualquier intervención militar internacional lo único que se conseguirá será avivar el conflicto y aumentar el número de muertos. Al igual que la ausencia de una intervención”. Por ello, 

"para evitar los enormes errores de las anteriores intervenciones en Oriente Próximo, es necesario ver más allá, plantearse qué implicaciones tendrá la intervención y sobre todo, cuáles son los límites de la acción internacional. ¿Qué es lo que se espera realmente? ¿Apartar del poder al régimen de Assad? ¿Y después qué? ¿Qué parte del futuro asumirá la comunidad internacional? ¿Qué tipo de intervención se plantea, militar, humanitaria, política? ¿Y cuáles son los riesgos regionales de dicha intervención?"

http://www.presseurop.eu/es/content/press-review/4090401-no-hay-ninguna-opcion-adecuada-contra-assad