la financiación de Daesh

El Daix (Estat Islàmic) guanya uns dos milions de dòlars diaris en ingressos per venda de petroli, atès que domina set camps petroliers a l'Iraq, sis a Síria i dues refineries. S'hi suma l'extorsió, el contraban, els bancs que han arrasat al seu pas i els ajuts que reben de grans financers i d'algun país amic. És el grup terrorista més ric del món i gestiona més capital que la majoria d'empreses nord-americanes. El segon és Hamàs, que també té el rècord del líder islamista més ric: Khalid Mixaal, que acumula milions de dòlars en el seu exili a Doha. I si seguim la llista, amb Hizbul·lah com el tercer en riquesa, les xifres maregen el més indiferent.

D'on vénen tants diners? En casos específics com el Daix, de la gestió dels recursos de què s'han apoderat. Però, en global, les fonts arriben per tres vies: la primera, la invisible xarxa hawala, que només a Espanya inclou 250 locutoris i carnisseries que mouen els estalvis de més de 150.000 musulmans i que els serveis d'intel·ligència consideren que financen el Daix a Síria. Si hi sumem la resta de països, les xifres són astronòmiques. A banda del hawala, no és menor el flux que arriba de grans magnats del petroli. Per descomptat, el gihadisme també es nodreix de qualsevol mercat delictiu, com el de la droga. I, finalment, hi ha els estats teocràtics, que si no financen el terrorisme (excepte Qatar, en el punt de mira), sí que financen el salafisme arreu del món. És a dir, el fenomen és molt ric, les seves fonts són sinuoses i som molt lluny de parar el flux. Això de pobres és una bona broma.

21-II-15, Pilar Rahola, lavanguardia